Gnuní
Els Gnuni foren una família de nakharars d'Armènia que van poseir el districte del Aliovit amb la capital Zarishan i l'Apakuniq amb la capital Manazkert (a la província de Tauruberan). Tenien el títol hereditari de gran-cançoner reial.
El primer nakharar esmentat es Atat que va seguir al rei a la Persarmènia vers el 387/390. Atom apareix vers el 445 i Vahan Gnuni cap el 451 al temps de la rebel·lio nacional-religiosa. Un altra Vahan fou fidel a Vahan Mamikonian durant la rebel·lió del 481-482 i se'l esmenta junt amb Aratom, probablement el seu germà.
La figura mes important de la família fou Mejej Gnuni que fou marzban d'Armènia del 518 fins el 548. En el govern anterior, vers el 515 o 516, els huns Sabirs van fer una incursió des el Caucas fins Armènia i Àsia Menor (fins el Taure), que també va tocar Pèrsia (Mèdia). Mejej va prendre mesures per evitar un altra incursió i el 527 quant els huns van baixar cap Armènia, els va rebutjar. A Metje el va succeir el 548 Gushnasp-Vahram.
Un altre Mejej Gnuni fou nomenat pel emperador Heracli magister militium (la dignitat de grans cançoners hereditaris a Armènia l'havien perdut al Imperi). El 630 Mejej va dirigir la reocupació dels territoris retornats pels perses. Els bizantins esperaven restablir a aquestes terres l’ortodòxia grega, i Mejej va invitar al patriarca Ezr a anar a Teodosiòpolis a sotmetre’s a les doctrines de Calcedònia, i si no ho feia es nomenaria per l'Armènia bizantina un anti-patriarca. Ezr va acceptar va anar a Teodosiòpolis on es va reunir un sínode (631). Finalment, després de mesos de discussió, la qüestió de Calcedònia es va ometre per motius de conveniència i el sínode es va limitar a una condemna del nestorianisme, i així Ezr va poder adherir a les formules que se li presentaven i els grecs el van poder considerar admès a l’ortodòxia (632). El marzban d'Armènia Varastirots Bagratuni es comportava com a sobirà autònom aprofitant les lluites civils a Pèrsia i Mejej Gnuni, per velles rivalitats familiars, el va calumniar davant el rei persa Rostam II, i en va demanar la destitució amenaçant en cas contrari amb la guerra. Mejej va enviar al seu germa Garikhpet Gnuni a Dwin per detenir i emportar-se a Varastirots però la guarnició persa, que li era lleial, ho va impedir. Varastirots davant el perill va fugir a Taron. Allí va demanar justícia al emperador Heracli, del que va obtenir un salconduit, i es van entrevistar a l'Osroene. Heracli va reconèixer la injustícia que es feia amb Varastirots i el va fer patrici i el va omplir d’honors i regals (634). Però mentre estava a la cort imperial va entrar en un complot contra l'emperador organitzat pels propis fills d'aquest. El complot va fracassar i els conspiradors foren castigats: a un fill i un nebot de Varastirots, que estaven mes compromesos, se'ls va tallar el nas; Varastirots fou deportat a una illa probablement de la costa d'Àfrica. El nakharar David Saharuni, part també de la conspiració a Armènia, fou detingut per Mejej Gnuni però es va poder escapar, va convèncer a les tropes (molts dels quals eren armenis) i va matar a Mejej i es va proclamar magister militium.
Vahan Gnuni conegut per Dashnak (el del punyal) va morir a la batalla final de Bagrevand de 25 d'abril del 772 que va posar fi a la revolució nacional. Els qaisites de Djahap al-Qaisi van ocupar l'Aliovit i Apakuniq i van establir la seva capital a Manazkert.¡ fundant un emirat.