Güiro
 Güiro exposat al Museu de la Música de Barcelona  | |
| Tipus | idiòfon |
|---|---|
| Classificació Hornbostel-Sachs | 112.23 |
Mostra d'àudio | Güiro de fibra de vidre |
El güiro és un instrument musical llatinoamericà de la família dels idiòfons. Normalment està fet amb una carbassa seca i de forma allargada damunt la qual es fan una sèrie d'entalles paral·leles. La tècnica d'execució consisteix a raspar-lo amb una baqueta.[1]
Aquest instrument s'utilitza sovint a la música popular de Llatinoamèrica (salsa, cumbia, etc.). També és utilitzat a l'àmbit escolar, per raó de la relativa rapidesa amb què hom pot aconseguir un nivell de destresa mínima.
Etimologia
La denominació güiro és un indigenisme provinent de la família lingüística arawak, parlada en l'època colonial al nord de Sud-amèrica i el Carib. La güira es referia a un arbre tropical i el seu fruit era denominat güiro.2
Característiques i Ús
El güiro és un instrument musical molt simple construït originalment al coll d'una carbassa gruixuda. Aquest s'executa raspant amb un escuradents o baqueta metàl·lica la superfície rugosa o ranurada amb més o menys velocitat obtenint així l'emissió de diferents sons. Hi ha diferents tipus de güiro i usualment s'utilitzen com a acompanyament en ritmes típics centreamericans, en la música del Carib i fins i tot a les cúmbies sud-americanes. Aquest raspador és àmpliament utilitzat a Panamà com a instrument rítmic excel·lent en la música de la cúmbia folklòrica.1
Güícharo
El güícharo o güiro porto-riqueny és un cos buit allargat (generalment de fusta o carbassa seca). La seva superfície ranurada en paral·lel es raspa amb un tipus de pinta o forquilla. S'aguanta a la mà esquerra amb el dit gros dins de l'obertura a la part darrere. Amb la mà dreta es sosté la pinta usat per raspar rítmicament.
Güiro cubà
El güiro de salsa o güiro cubà es tracta d'una closca d'una carbassa amb ranures en paral·lel sobre la seva superfície. S'aguanta a la mà esquerra, utilitzant la mà dreta per raspar la superfície amb un palet. El güiro cubà és més "gros" que el güiro porto-riqueny i és l'estàndard en la música de salsa llatinoamericana. Els güiros de salsa moderns es fan de fusta, plàstic o fibra de vidre.
Churuca panamenya
La churuca es fabrica d'una cucurbitàcia ovalada anomenada tula o churuca (carabassa), a la qual se li extreu la massa de l'interior i se li tallen esquerdes paral·leles sobre les quals es passa raspant una forquilla de filferro. La raspadura produeix un soroll sec i penetrant.