Slujebni roman

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 23:21, 6 juny 2016 amb l'última edició de Langtoolbot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de pel·lículaSlujebni roman
Служебный роман
Fitxa
DireccióEldar Riazanov
Protagonistes
Alissa Fréindlikh, Andrei Miagkov
Dissenyador de produccióAleksandr Borisov Modifica el valor a Wikidata
GuióEldar Riazanov i Emil Braguinski
MúsicaAndrei Petrov
FotografiaVladímir Nakhàbtsev Modifica el valor a Wikidata
ProductoraMosfilm
Dades i xifres
País d'origenURSS Unió Soviètica
Estrena1977
Durada151 minutos
Idioma originalrus
RodatgeMoscou Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia romàntica, drama i comèdia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióMoscou Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0076727 Filmaffinity: 241318 Allocine: 240928 Rottentomatoes: m/sluzhebnyy-roman-office-romance Letterboxd: office-romance Allmovie: v101614 TMDB.org: 31139 Modifica el valor a Wikidata

Idil·li d'Oficina (en rus: Служебный роман), és una pel·lícula soviètica (tragicomèdia lírica) en dues parts dirigida per Eldar Riazanov. La trama de la pel·lícula es basa en l'obra de teatre "Els companys de treball" escrita per Eldar Riazanov i Emil Braguinski. Va ser rodada en els estudis cinematogràfics "Mosfilm" el 1977. La pel·lícula es va estrenar a Moscou el 26 d'octubre de 1977. "Idil·li d'Oficina" es va convertir immediatament en una de les pel·lícules soviètiques més populars estant líder de recaptació el 1978 amb més de 58 milions d'espectadors.[1]

El 1979 va ser guardonada amb el Premi Estatal de la "RSFSR" nomenat germans Vasiliev.

Argument

La història té lloc a Moscou en la tardor de 1976. Els personatges principals son: Anatoli Novoseltsev (Andrei Miagkov) i Ludmila Kalugina (Alissa Fréindlikh). Novoseltsev és un home de 40 anys, divorciat des de fa molt de temps, criant a dos fills tot sol, treballa com un estadístic superior en una gran oficina, sense perspectives d'ascens visibles. És tímid i insegur de si mateix.

Kalugina és la directora de la institució. Ella disposa de cotxe oficial i xofer personal a més a més d'un bonic apartament en el centre de Moscou, però viu sola i és infeliç a la seva vida personal. Així que va a treballar abans que tots i marxa l'última. La seva vida no té molt de sentit, immergida en el treball, prescindeix d'aparèixer amb aspecte femení. Tots els empleats la nomenan "la nostra esquerpa" i "vella", encara que només té 36 anys.

Una col·lega i amiga de Novoseltsev, Olga Rijova (Svetlana Nemoliàieva), li planteja una idea per demanar un ascens a Kalugina com a cap del departament de la indústria lleugera, ja que el lloc està vacant. Mentrestant, a la institució n'hi ha un nou empleat, Iuri Samokhvalov (Oleg Bassilaixvili) que és nomenat adjunto de Kalugina. Novoseltsev i Rijova estan familiaritzats amb ell, ja que eren en el mateix grup a l'institut, i havien tingut un romanç Rijova amb Samokhvalov en aquells anys.

Utilitzant la seva posició oficial, Samokhvalov tracta de promoure al seu vell amic per a la direcció del departament, però l'intent acaba malament: Kalugina diu que Novoseltsev és mediocre i mancat d'iniciativa pel lloc. Aleshores, Samokhvalov proposa a Novoseltsev coquetejar amb la cap per aconseguir l'anhelat ascens. Inicialment Novoseltsev es nega rotundament. Tem que Kalugina no percebi com una dona, però a causa de la seva desesperació, finalment, accedeix.

Amb l'excusa d'una festa en el seu apartament, Samokhvalov invita els col·legues, per posar en contacte a Novoseltsev amb Kalugina. Però aquesta última, enmig de l'alegria general, manté el seu to esquerp i fa cas omís dels intents matussers de festeig per part de Novoseltsev. L'estadístic, molt borratxo, intenta seduir a la cap amb el seu talent i la seva habilitat en la lectura de poesies, el cant i el ball, però no rep el reconeixement de Ludmila Kalugina, a la que crida: "seca, inhumana i sense cor".

A l'endemà, per consell de Samokhvalov, un Novoseltsev avergonyit entra al despatx de Kalugina, per disculpar-se. Tanmateix, Ludmila Kalugina que comença reprenent-ho, acaba, inesperadament, esclatant en llàgrimes. Anatoli tracta de calmar a Kalugina i ella confessa la trista història de la seva solitud. Així descobreix Novoseltsev quant profundament equivocat estava respecte a la insensibilitat de la seva cap, i s'enamora d'ella.

A partir d'aquí Novoseltsev comença a tenir cura d'ella. En Ludmila desperta l'instint femení, i cau a poc a poc en l'amor amb el seu subordinat. Una nit, ella (és a dir, Kalugina) invita a casa seva Novoseltsev, qui es troba amb un encant de dona que no té res a veure amb "la nostra esquerpa".

Quan Samokhvalov se n'assabenta que Kalugina i Novoseltsev han començat el seu romanç, per venjar-se d'una baralla mantinguda entre ells en la qual Novoseltsev acaba donant una bufetada a Samokhvalov, aquest decideix fer conèixer el "pla" inicial de Novoséltsev, a Kalugina. Ella se sorprèn i vol renunciar a Anatoli, el crida al seu despatx, li parla sobre la seva decisió de nomenar-ho com a cap del departament d'indústria lleugera i de donar fi a la seva relació, perquè sap que ell va començar a festejar-la, merament, amb el propòsit d'aconseguir l'ascens. Novoseltsev sent vergonya i admet que si va iniciar la relació per raons mercenàries, però insisteix que ell ha arribat a estimar-la. D'altra banda, rebutja el nomenament i presenta la seva renúncia. Kalugina es nega a despedir Novoseltsev.

Això provoca una sorollosa baralla en l'oficina. Tot acaba quan Novoseltsev, tractant d'escapar de la fúria de Ludmila, surt fora de l'edifici i salta al seient posterior d'un cotxe, que resulta ser el vehicle oficial de Kalugina. Allà se succeeixen una sèrie de cops i malediccions d'ella cap a ell, però Anatoli aconsegueix calmar-la, la ira es converteix en amor i el cotxe circula amb els dos enamorats besant-se i abraçant-se. Als crèdits de tancament de la pel·lícula s'informa que en nou mesos la família de Anatoli Novoseltsev augmentarà.

Repartiment

Papers principals

  • Alissa Fréindlikh - Ludmila Kalugina (també coneguda com a nostra esquerpa), director de l'oficina d'estadística i amada (al final esposa) de Novoseltsev.[1]
  • Andrei Miagkov - Anatoli Novoseltsev, el protagonista de la pel·lícula, l'amat (al final marit) de Kalugina, pare de 2 (després de 3) fills, un col·lega i ex company de classe Samokhvalov i Rijova, així com estadístic superior i amic de Rijova / veu en off
  • Svetlana Nemoliàieva - Olga Rijova, col·lega i ex companya de Novoseltsev i Samokhvalov, amiga de Novoseltsev i ex amant de Samokhvalov
  • Oleg Bassilaixvili - Iuri Samokhvalov, l'antagonista principal de la pel·lícula, un antic company de classe de Novoseltsev i Rijova, ex amant de Rijova i sotsdirector de les oficines d'estadística
  • Lia Akhedjàkova - Vera, secretària de Kalugina
  • Ludmila Ivanova - Xura, activista sindical

Premis

  • 1978 - Millor pel·lícula de l'any, Alissa Fréindlikh i Andrei Miagkov - millors actors de l'any (enquesta de la revista "Screen Soviètica")
  • 1979 - Premi Estatal de la "RSFSR" nomenat germans Vasiliev, co-guionista, Emil Braguinski, co-guionista i director, Eldar Riazanov i operador, Vladimir Nakhàbtsev / Actors: Andrei Miagkov, Oleg Bassilaixvili i Lia Akhedjàkova

Referències

  1. 1,0 1,1 «Служебный роман СССP» (en rus). kinoexpert.ru. [Consulta: 7 maig 2016].

Enllaços externs