Plàstic termostable
Un plàstic termostable (en anglès:thermosetting plastic, o thermoset), és un material polímer que ha sofert una reticulació química irreversible. La reticulació es pot fer a través de calor (generalment per sobre dels 2000 º C), per una reacció química (dues parts epoxi per exemple) o per irradiació com el processat per feix d'electrons (raigs catòdics).
Els materials termostables normalment són líquids o mal·leable abans de la reticulació química i dissenyat per a se moldejats fins la seva forma final, o usats com adhesius. D'altres són sòlids com els dels compost moldejat usats en semiconductors i el circuit integrat (IC). Una vegada endurit una resina termostable no pot ser reescalfada i fosa per a obtenir-ne la foma líquida.
D'acord amb la recomanació de la IUPAC: Un polímer termostable és un prepolímer en un estat sòlid tou o viscós que canvia irreversiblement a una xarxa de polímer infusible i insoluble per la reticulació química. La reticulació es pot induir per l'acció de la calor o una adequada radiació, o les dues. En anglès un polímer termostable reticulat químicament es diu un thermoset.[1]
Procés [modifica]
El procés de reticulat químic transforma la resina a plàstic o goma per un procés d'enllaçament creuat (cross-link). S'afegeix energia o un catalitzador que causen que les cadenes moleculars reaccionin en llocs actius químicament (llocs insaturats o epoxi, per exemple), enllaçant en una estructura rígida de tres dimensions. El procés de cross-link forma una molècula amb un gran pes molecular, resultant en un material amb un alt punt de fusió. Durant la reacció, el pes molecular s'ha incrementat fins el punt en el qual el punt de fusió és més alt que la temperatura ambient, el material pren la forma sòlida.
Un reescalfament incontrolat del material té com resultat arribar a la temperatura de descomposició abans d'obtenir el punt de fusió. Això implica que els plàstics termostables no es poden reciclar,excepte com material de farciment.[2]
==Propietats==Els plàstics termostables generalment són més forts que els termoplàstics per la seva xarxa tridimensional, i també són més adequats per aplicacions a altes temperatures.Tanmateix són més trencadissos.
Exemples [modifica]
Alguns exemples de termostables són:
- Sistemes de fibra de vidre de polièster
- Goma vulcanitzada
- Bakelita
- Duroplast, similar a la baquelita utilitzat en els automòbils
- Escuma d'urea-formaldehid
- resina de melamina[3]
- resina epoxi
- Poliimides
- èsters cinats o policianurats en aplicacions electròniques
- Mold o mold runners (la part de plàstic negra dels circuits integrats o de semiconductors)
Alguns mètodes de moldejar termostables són:
- Injecció de moldejat reactiva
- moldejat per extrusió
- moldejat per compressió (usada per donar forma a la majoria de plàstics termostables)
- Spin casting
Referències [modifica]
- ↑ http://old.iupac.org/goldbook/TT07168.pdf
- ↑ The Open University (UK), 2000. T838 Design and Manufacture with Polymers: Introduction to Polymers, page 9. Milton Keynes: The Open University
- ↑ Roberto C. Dante, Diego A. Santamaría and Jesús Martín Gil. «Crosslinking and thermal stability of thermosets based on novolak and melamine». Journal of Applied Polymer Science, vol. 114, 6, 2009, p. 4059–4065. DOI: 10.1002/app.31114.
