Prescripció (dret)
Prescripció es en dret, l'adquisició o extinció de drets per haver transcorregut un cert lapse de temps en determinades condicions. Així, pel transcurs del temps, es consoliden situacions de fet, s'adquireixen coses que fins aleshores eran alienes per la institució coneguda com usucapió, ...
La prescripció extingeix les pretensions relatives a drets disponibles, tant si s'exerciten en forma d'acció com si s'exerciten en forma d'excepció.
S'entén com a pretensió el dret a reclamar d'altri una acció o una omissió. S'interrompeix el comput per la reclamació judicial o extra judicial. A Catalunya hi ha tres terminis prescriptius per interpossar accions judicials en materia civil: decennal, triennal i anual (Codi Civil de Catalunya LLibre I, Títol II, Capítol I).
Al contrari de la caducitat, la prescripció ha de ser al·legada per la part a la que beneficia.
Un termini de prescripció por ser interromput per l'actuació del fiscal, o per els actes de la part a la que perjudica, de tal manera que un acte judicial a instància de par por fer aturar el compte del termini. Una vegada resolta la qüestió per una actuació judicial, el termini torna a comptar.
[modifica] Vegeu també
  |
Açò és un esborrany sobre dret. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
