Qualitat del programari
En el context de l'enginyeria de programari, la qualitat del programari es refereix a dos conceptes relacionats però diferents que coexisteixen un context organitzacional:
- Qualitat funcional del programari.
- Qualitat estructural del programari.
La qualitat funcional de programari fa referència al compliment dels requisits funcionals o especificacions. La qualitat estructural de programari es refereix als requisits no funcionals que donen suport al requeriments funcionals, com ara la robustesa o la facilitat del manteniment; és a dir, el grau en què el programari s'ha produït correctament.
La qualitat estructural s'avalua mitjançant l'anàlisi de l'estructura del programari intern, el codi font, a nivell unitari, a nivell de tecnologia i a nivell de sistema; que és, en definitiva, com el software segueix els principis de l'arquitectura del programari existents.[1] [2] Per contra, la qualitat funcional se sol complir i es mesura a través de proves de programari.
Històricament, l'estructura, la classificació i la terminologia dels atributs i métriques aplicables a la gestió de la qualitat del programari s'han derivat de l'ISO 9126-3 i el model de qualitat ISO 25000:2005 posterior. Sobre la base d'aquests models, el Consorci per la qualitat del software (CISQ)[2] defineix cinc grans característiques estructurals desitjables necessàries perquè una peça de programari proporcioni valor de negoci: Fiabilitat, eficàcia, seguretat, facilitat de manteniment i Mida (adequada).