Vés al contingut

Discussió:Julianovitx/proves

El contingut de la pàgina no s'admet en altres llengües.
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Usuari:Julianovitx/proves)

TÍTOL Estabanell y Pahisa, S.A.

FITXA--

Tipus Societat anònima Sector(s) Tèxtil i energia. Fundada 1880 Fundador(s) Francesc Estabanell i Puntí, Francesc Vila i Gispert, Josep Maresch i Servet Seu Granollers, Espanya Àrees de servei Catalunya i Amèrica del Sud Persones clau Francesc Estabanell i Raventós, director general (2003) Productes actuals Electricitat, fibra òptica. Lloc web www.estabanell.cat

ENTRADETA Estabanell i Pahisa Energia, S.A. és una companyia elèctrica independent, amb seu a Granollers, que té el seu origen en una empresa tèxtil creada l’any 1880. El seu àmbit d’acció tradicional són les comarques d’Osona, el Ripollès i el Vallès Oriental. En l’actualitat, la companyia ha diversificat la seva activitat i s’ha introduït en el sector de les telecomunicacions amb la creació de la seva pròpia xarxa de fibra òptica.

ÍNDEX Taula de continguts 1 Història 1.1 Orígens de l’empresa tèxtil 1.2 Creixement de l’activitat tèxtil i elèctrica 1.3 Concentració en l’activitat elèctrica 1.4 Expansió i diversificació 2 Referències 3 Enllaços externs


TEXT Orígens de l’empresa tèxtil L’any 1880 Francesc Estabanell i Puntí, fabricant de Roda de Ter; Francesc Vila i Gispert, fabricant de Barcelona, i Josep Maresch i Servet, empresari barceloní dedicat al comerç, van fundar una empresa tèxtil que inicià la seva producció en un edifici llogat a la població de Roda de Ter. Tot i que aquesta és la seva data de constitució oficial, tres anys abans la companyia –amb el nom de Vila, Estabanell i Cia.– ja havia presentat a l’Exposició Catalana celebrada a Barcelona els gèneres que forjarien el seu prestigi: les vànoves de piqué i les mantes de cotó. L’any 1883 la societat va adquirir a Centelles una casa-fàbrica que s’aniria ampliant amb el pas del temps i es convertiria en el nucli de la seva activitat industrial. La mort aquell mateix any de Josep Maresch i Servet, el qual va nomenar hereus els seus fills, va donar lloc a la refundació de l’empresa, que va passar a denominar-se Estabanell y Compañia. A les acaballes del segle XIX noves defuncions en el si de la família Maresch van portar a un nou canvi en la denominació i composició de la societat; Pedro Pahisa i Nogués, que ja desenvolupava tasques d’administrador i estava casat amb una de les filles de Josep Maresch, es va convertir en soci i l’any 1900 l’empresa va passar a denominar-se Estabanell y Pahisa, Societat en Comandita. Poc temps desprès, Francesc Estabanell i Fontserè, fill del soci fundador, va viatjar a Suïssa i al nord d’Itàlia per adquirir els coneixements necessaris sobre la que aleshores era una nova font d’energia, l’electricitat, amb la qual es volia substituir la força de vapor que s’utilitzava a la fàbrica de Centelles. Després de fer els estudis pertinents, l’any 1910 la companyia va comprar els terrenys Feixes del Ter i les Coromines, al municipi de Sant Pau de Segúries, i va aconseguir una concessió d’aprofitament de 2.000 litres d’aigua per segon procedents del riu Ter, juntament amb els drets d’utilització d’una presa (el Salt del Mariner), diversos canals i un aqüeducte. Aquestes adquisicions, i les que es van fer tot seguit, tenien com a objectiu la construcció d’una central hidroelèctrica i el transport de l’energia produïda fins a la fàbrica tèxtil de Centelles. L’empresa va constatar ben aviat que tenia un excedent de producció energètica i, alhora, va adonar-se que aquesta tenia una demanda, atès que moltes poblacions començaven a plantejar-se la modernització del seu sistema d’il•luminació mitjançant l’electricitat.

Creixement de l’activitat tèxtil i elèctrica En el decurs de les primeres dècades del segle XX la companyia va enfortir la seva presència en el sector tèxtil i, al mateix temps, va obrir una nova branca de negoci que va acabar funcionant de manera independent: la gestió del esmentat excedent de producció d’energia. En l’àmbit tèxtil la companyia va continuar la seva expansió a la localitat de Centelles, on ja tenia dues fàbriques: una dedicada als filats de cotó, amb 8.000 pues, i una altra dedicada al tissatge que comptava amb 400 telers jacquard.1 En aquesta mateixa època, i a conseqüència de la pèrdua de les colònies espanyoles, l’empresa va impulsar la fundació de la Unión de Fabricantes de España para el Fomento de la Exportación. En l’àmbit elèctric, el 1911, la companyia va presentar un projecte d’organització de la xarxa de distribució elèctrica a la ciutat de Granollers, pla que va fer-se efectiu dos anys desprès. A partir d’aquest moment l’empresa, que l’any 1915 va establir la seva seu a Granollers, va iniciar una estratègia d’ampliació de la seva presència territorial a les comarques del Vallès Oriental i Osona. L’any 1922 la companyia va adquirir la fàbrica tèxtil que l’olotí Antoni Matabosch tenia al municipi de Freixenet de Camprodon. Es va crear aleshores una colònia tèxtil que encara manté avui dia la denominació de Colònia Estabanell malgrat que ja no pertany a l’empresa. L’any 1927 la companyia es va convertir en societat anònima i va impulsar el desenvolupament de l’explotació de l’energia elèctrica amb compres de terrenys, construcció de línies i concessions de nous salts d’aigua. El 1935 es va instal•lar, a la fàbrica de Centelles –que servia de central de reserva de la generació d’energia hidràulica–, el motor dièsel més potent de Catalunya, de 1.200 CV, complementat amb un altre de 400 CV a Granollers; en aquells moments la companyia tenia un total de 47 centres de transformació.2 Durant la Guerra Civil espanyola l’empresa va passar per un procés de col•lectivització: la part tèxtil es va convertir en Estabanell i Pahisa Societat Cooperativa, mentre que la part elèctrica va donar lloc a la creació d’Elèctrica Obrera del Ter. Finalitzada la guerra i retornada l’empresa als seus propietaris originals, la companyia va continuar la seva política de creixement amb noves adquisicions i amb la modernització de les infraestructures i dels serveis. En aquesta època, Francesc Estabanell i Demestre, nét del fundador, es va fer càrrec de la direcció de la societat i l’any 1954 la companyia va traslladar la seva seu social a Barcelona, on es mantindria fins a l’any 2009. A partir de la dècada de 1960 la societat va buscar la col•laboració d’altres companyies per aconseguir més i millors nivells d’explotació, de productivitat i de comercialització dels seus productes. Exemples d’aquesta política, en l’àmbit tèxtil, van er el conveni de col•laboració establert l’any 1967 amb l’associació Exportaciones de Tejidos del Servicio Comercial de la Industria Textil Algodonera, la incorporació en aquella mateixa època a l’anomenada Asociación de Industrias Textiles, o la fundació anys més tard, el 1983, de la societat Promociones Modhogar, S.A. D’altra banda, exemples de l’esperit emprenedor de la companyia foren la introducció de les fundes nòrdiques al mercat espanyol l’any 1976 o la compra de la marca tèxtil Nicoleta l’any 1988. En l’àmbit elèctric, la companyia va tenir un paper actiu en la fundació de l’Associació d’Empreses Elèctriques (ASEME), organisme d’àmbit estatal creat el 16 de novembre de 1970. Des de la seva fundació, l’ASEME manté reunions periòdiques amb els organismes públics (com el Ministeri d’Indústria o la Comissió Nacional d’Energia), estudia projectes normatius dins del sector i assessora jurídicament els seus associats, entre altres funcions. Actualment, Estabanell i Pahisa Energia, S.A. n’ocupa la vicepresidència. La companyia també és membre fundador de GEODE (Groupement Européen des Enterprises et Organismes de Distribution d’Energie), fet que permet negociar amb la Companyia Operadora del Mercat de l’Electricitat a Brussel•les.

Concentració en l’activitat elèctrica L’any 1996 es van separar jurídicament el que fins a aquell moment havien estat dues branques –la tèxtil i l’energètica– d’una mateixa societat, i es va constituir l’empresa Estabanell y Pahisa Energia. La producció tèxtil es va mantenir una dècada més, malgrat les diferents crisis que van afectar el sector, fins que la competència asiàtica va fer inviable la seva continuïtat i l’any 2009 es va extingir definitivament. L’any 2001 es va crear Estabanell i Pahisa Mercator, dedicada a la comercialització de l’energia elèctrica, i dos anys després Francesc Estabanell i Raventós, besnét del fundador, va assumir la gerència de la societat. Actualment, la companyia distribueix uns 280 milions de kV a l’any a través d’una xarxa elèctrica pròpia de més de 1.500 quilòmetres amb les corresponents estacions distribuïdores i transformadores (23 estacions de 40 kV i al voltant de 700 estacions transformadores). És l’única empresa elèctrica del seu segment a l’Estat espanyol que compta amb dues subestacions receptores; la darrera de les quals va ser inaugurada l’any 2004. La companyia ha desenvolupant també un programa de telegestió (sistema de transport de dades a través de la xarxa elèctrica) per, entre altres coses, desplegar els anomenats comptadors intel•ligents, una tecnologia que permet personalitzar l’accés a la xarxa elèctrica.

Expansió i diversificació L’any 2015 el Grup Estabanell va crear l’empresa e-Phos Digital per operar en el sector de les telecomunicacions i va aprofitar les infraestructures de la companyia per desenvolupar una xarxa pròpia de fibra òptica. Sota la marca Emagina la societat ofereix un servei de telefonia fixa i mòbil, Internet i televisió. En l’actualitat, la companyia té tres oficines obertes al públic, a Granollers, Tona i la Garriga, i subministra electricitat a més de 56.000 clients –tant particulars com comercials i industrials– de 27 municipis de les comarques d’Osona, el Ripollès i el Vallès Oriental. L’empresa matriu ha dut a terme, a més a més, una instal•lació hidroelèctrica a Xile i estan en planificació cinc instal•lacions més. L’estratègia de la companyia és participar en el sector de les energies renovables a altres països d’Amèrica Llatina. A banda de la seva activitat purament empresarial, la societat ha emprès també nombroses activitats de mecenatge. Així, per exemple, amb el patrocini de la companyia es va fundar l’any 1992 l’Orquestra de Cambra de Granollers. En l’àmbit social i sanitari es realitzen també diverses actuacions, com compres d’aparells d’última generació per a centres hospitalaris, i en l’esportiu es donen ajuts a les categories infantils de nombroses entitats. L’empresa acull la seu de la Fundació Universitària Martí l’Humà, que inclou la càtedra Estabanell i Demestre, relacionada amb l’estudi de l’impacte en la societat de les TIC (Tecnologies de la Informació i Comunicació). La companyia també ha donat suport a diversos programes de recerca, com l’endegat per la Fundació Miquel Torres, la Diputació de Barcelona i la Universitat de Barcelona, el qual ha ajudat a desenvolupar un programa de protecció d’aus. En aquest sentit, l’empresa té molt en compte la protecció del medi i participa en iniciatives de caire ecològic, com la neteja sistemàtica del sotabosc de les línies elèctriques i el soterrament de les línies en una gran extensió de quilòmetres. En l’àmbit laboral, el Grup Estabanell ha implantat un model de gestió especialment atent amb les necessitats de conciliació familiar dels seus treballadors, que ha culminat en l’obtenció de la certificació EFR com a Empresa Familiarment Responsable.

Referències 1. Francesc Cabana, Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la revolució industrial a Catalunya, Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 2001. 2. Joan Carles Alayo, L’electricitat a Catalunya, de 1875 a 1935, Lleida: Pagès, 2007.

Enllaços externs [www.estabanell.cat] [www.facebook.com/EstabanellEnergia] [twitter.com/Estabanell] [1] --Julianovitx (disc.) 18:24, 27 feb 2017 (CET)[respon]