Resolució 1721 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució 1721 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
Identificador de llei o regulació	S/RES/1721
Tipus	resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
Promulgació	Consell de Seguretat de les Nacions Unides
Votat per	Sessió del Consell de Seguretat de l'ONU (Sessió:5561); 15, 0 , 0
Data de publicació	1r novembre 2006
	← 1720 1722 →
Tema	La situació a Costa d'Ivori
Obra completa a	undocs.org…

La Resolució 1721 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat l'1 de novembre de 2006. Després de recordar resolucions anteriors sobre la situació a Costa d'Ivori, el Consell va ampliar els mandats de transició del president Laurent Gbagbo i el primer ministre Charles Konan Banny per no més d'un any.^[1]

Malgrat el pas de la Resolució 1721, el president Gbagbo va declarar la seva intenció de no aplicar-lo perquè "infringia" els aspectes de la llei de Costa d'Ivori;^[2] Els esforços del Primer Ministre Banny per implementar la resolució van ser neutralitzats per Gbagbo.^[3]

Resolució[modifica]

Observacions[modifica]

El Consell era conscient que els mandats constitucionals del president Laurent Gbagbo va expirar el 30 d'octubre de 2005 i l'Assemblea Nacional de Costa d'Ivori el 16 de desembre de 2005. Hi havia preocupació per la persistència de la crisi a Costa d'Ivori i el patiment a gran escala de la població. També va condemnar les violacions dels drets humans i dret internacional humanitari.

Actes[modifica]

Actuant sota el Capítol VII de la Carta de les Nacions Unides, el Consell va reconèixer la impossibilitat de celebrar eleccions fins al 31 d'octubre de 2006. Va donar suport a la decisió del Consell de Pau i Seguretat de la Unió Africana per estendre els períodes de transició de Gbagbo i Banney per un període no superior a dotze mesos. El primer ministre no podia presentar-se a les eleccions,^[4] i havia de dur a terme els acords assolits, en particular:

l'execució del programa de desarmament, desmobilització i reintegració;
inscripció de votants;
Desarmament i desmantellament de la milícia;
restaurar l'autoritat de l'estat arreu del país;
preparatius tècnics per a les eleccions;
realitzeu reformes de l'exèrcit.

La resolució exigia que totes les parts de Costa d'Ivori acabessin amb totes les incitacions a l'odi i la violència a través dels mitjans de comunicació o la violència en general. També van haver de garantir la llibertat de moviment i la seguretat dels nacionals ivorians a tot el país.

Al mateix temps, van renovar el mandat de l'Alt Representant per a les eleccions de la resolució 1603 (2005) per un període de dotze mesos. La Unió Africana va animar al representant a exercir un paper més important en la resolució de disputes relacionades amb les eleccions i, per tant, va ser l'única autoritat autoritzada per intervenir a resoldre problemes i certificar estadis del procés electoral.

Mentrestant, es va demanar a l'Operació de les Nacions Unides a Costa d'Ivori (UNOCI) que donés protecció al personal de les Nacions Unides. Es va instar a tots els països a evitar la transferència de grups armats o d'armes a Costa d'Ivori. Finalment, el Consell va concloure subratllant la responsabilitat de totes les parts de Costa d'Ivori d'implementar el procés de pau.

Referències[modifica]

↑ «Security Council extends Côte d'Ivoire transition, aims for free elections by 31 October 2007». United Nations, 01-11-2006.
↑ «I am still in charge - Ivorian president». Radiodiffusion Television Ivoirienne, 02-11-2006.
↑ Besada, Harry. From civil strife to peace building: examining private sector involvement in West African reconstruction. Wilfrid Laurier University Press, 2009, p. 20. ISBN 978-1-55458-052-1.
↑ IBP USA. Cote D'ivoire Foreign Policy and Government Guide. International Business Publications, 2007, p. 31. ISBN 978-1-4330-0868-9.