Brahma Kumaris: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
'''Brahma Kumaris''' o''' Universitat Espiritual Mundial''' '''Brahma Kumaris '''(sigles en [[anglès]]: '''BKWSU''') és un moviment religiós |
'''Brahma Kumaris''' o''' Universitat Espiritual Mundial''' '''Brahma Kumaris '''(sigles en [[anglès]]: '''BKWSU''') és un nou moviment religiós originat a [[Hyderabad (Pakistan)|Hyderabad]], [[Pakistan]], durant els anys 1930-1940.<ref name="New Religious Movements 2006">{{cite book|last=Clarke|first=Peter|title=Encyclopedia of New Religious Movements|pages=71-72|publisher=Routledge|year=2006|ISBN=0-203-59897-0}}</ref> Brahma Kumaris (en {{Plantilla:Lang-sa|ब्रह्माकुमारी}}: <span lang="sa" contenteditable="false">ब्रह्माकुमारी</span>, "filles de Brahma") va ser fundat per [[Dada Lekhraj Kripalani]], qui més tard va prendre el nom Brahma Baba.<ref name="World 2010">{{cite book|last1=Melton|first1=J. Gordon|last2=Baumann|first2=Martin|title=Religions of the World. A Comprehensive Encyclopedia of Beliefs and Practices|pages=383-384|publisher=ABC-CLEO, LLC|year=2010|ISBN=9781576072233}}</ref> És un moviment religiós de base [[hinduista]]. Es caracteritza per la funció prominent que tenen les dones en el moviment.<ref name="Kranenborg">{{cite web |
||
| url = http://www.cesnur.org/testi/bryn/br_kranenborg.htm |
| url = http://www.cesnur.org/testi/bryn/br_kranenborg.htm |
||
| title = Brahma Kumaris: A New Religion? |
| title = Brahma Kumaris: A New Religion? |
||
Línia 24: | Línia 24: | ||
}}</ref><ref name="howell06">Julia Day Howell (2006), "Brahma Kumaris (Daughters of Brahma)" (pp. 71–72). </ref><ref name="howquote">Howell (2006) p71</ref> |
}}</ref><ref name="howell06">Julia Day Howell (2006), "Brahma Kumaris (Daughters of Brahma)" (pp. 71–72). </ref><ref name="howquote">Howell (2006) p71</ref> |
||
Brahma Kumaris veu els [[Humà|éssers humans]] com compostos de dues parts: un cos extern (incloent extensions com estat i possessions) i una ànima interna el caràcter de la qual és revelada a través de l'activitat externa d'una persona - si les accions són fetes amb amor, pacíficament, amb felicitat i humilitat és un aspecte de l'ànima.<ref name="Ramsay_Possession">{{cite journal |
|||
| last = Ramsay |
| last = Ramsay |
||
| first = Tamasin |
| first = Tamasin |
||
Línia 32: | Línia 32: | ||
| issue = |
| issue = |
||
| pages = 105 |
| pages = 105 |
||
}}</ref> El grup |
}}</ref> El grup ensenya que l'ànima és un punt infinitesimal d'espiritual lleuger que resideix en el front, i que totes les ànimes van existir originàriament amb Déu en un "Món d'Ànima", un món de llum infinita, pau i silenci.<ref name="Ramsay_Possession">{{cite journal |
||
| last = Ramsay |
| last = Ramsay |
||
| first = Tamasin |
| first = Tamasin |
||
Línia 40: | Línia 40: | ||
| issue = |
| issue = |
||
| pages = 105 |
| pages = 105 |
||
}}</ref> |
|||
}}</ref> Aquí el Brahma Kumaris creure les ànimes eren en un estat de resta completa i més enllà experiència. |
|||
=== Ànima suprema === |
=== Ànima suprema === |
||
[[Fitxer:Das_Bild_der_Höchsten_Seele_als_Lichtpunkt_TR.jpg|thumb|Els seguidors de Brahma Kumaris creuen en Déu com un ésser incorpori de llum]] |
[[Fitxer:Das_Bild_der_Höchsten_Seele_als_Lichtpunkt_TR.jpg|thumb|Els seguidors de Brahma Kumaris creuen en Déu com un ésser incorpori de llum]] |
||
Brahma Kumaris utilitza el terme "Ànima Suprema" per referir-se a Déu. Veuen Déu com un ésser incorpori i etern, i el consideren com un punt de llum de vida, però sense un cos físic. No entra al cicle de naixement, mort i renaixement, com els éssers humans. Déu és vist la representació perfecte i constant de totes les virtuts, poders i valors. També és el pare incondicionalment amorós de totes les ànimes, independentment de la seva religió, gènere, o cultura.<ref name="Ramsay_Possession">{{cite journal |
|||
| last = Ramsay |
| last = Ramsay |
||
| first = Tamasin |
| first = Tamasin |
||
Línia 55: | Línia 55: | ||
=== Karma === |
=== Karma === |
||
Brahma Kumaris creu que cada acció |
Brahma Kumaris creu que cada acció feta per una ànima crearà un retorn conseqüent, i que el destí del cos pròxim de l'ànima depèn de com actua i es comporta en aquesta vida. A través de meditació, per transformar patrons de pensament i finalment accions, Brahma Kumaris creu que les persones poden purificar el seu "compte kàrmic" i aconseguir una vida millor en el naixement present i pròxim. |
||
==Referències== |
==Referències== |
||
Línia 61: | Línia 61: | ||
== Enllaços externs == |
== Enllaços externs == |
||
* [www.brahmakumaris.org Web oficial de Brahma Kumaris] |
* [http://www.brahmakumaris.org/ Web oficial de Brahma Kumaris] |
||
* [http://www.aboutbrahmakumaris.org Sobre Brahma Kumaris] |
|||
[[Categoria:Nous moviments religiosos]] |
[[Categoria:Nous moviments religiosos]] |
Revisió del 14:15, 9 abr 2015
Brahma Kumaris o Universitat Espiritual Mundial Brahma Kumaris (sigles en anglès: BKWSU) és un nou moviment religiós originat a Hyderabad, Pakistan, durant els anys 1930-1940.[1] Brahma Kumaris (en sànscrit: ब्रह्माकुमारी: ब्रह्माकुमारी, "filles de Brahma") va ser fundat per Dada Lekhraj Kripalani, qui més tard va prendre el nom Brahma Baba.[2] És un moviment religiós de base hinduista. Es caracteritza per la funció prominent que tenen les dones en el moviment.[3]
Brahma Kumaris ensenya una forma de meditació que enfoca en la identitat com a ànimes (oposat als cossos). Creuen que totes les ànimes són intrínsecament bones i que Déu és la font de tota bondat.[4]
El 2008, el moviment tenia 825,000 estudiants regulars, i més de 8,500 centres a 100 països.[2]
Creences
El moviment s'ha distingit de les seves arrels hinduistes i es veu com un vehicle per a l'ensenyament espiritual més que com a religió.[3][5][6]
Brahma Kumaris veu els éssers humans com compostos de dues parts: un cos extern (incloent extensions com estat i possessions) i una ànima interna el caràcter de la qual és revelada a través de l'activitat externa d'una persona - si les accions són fetes amb amor, pacíficament, amb felicitat i humilitat és un aspecte de l'ànima.[7] El grup ensenya que l'ànima és un punt infinitesimal d'espiritual lleuger que resideix en el front, i que totes les ànimes van existir originàriament amb Déu en un "Món d'Ànima", un món de llum infinita, pau i silenci.[7]
Ànima suprema
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/89/Das_Bild_der_H%C3%B6chsten_Seele_als_Lichtpunkt_TR.jpg/220px-Das_Bild_der_H%C3%B6chsten_Seele_als_Lichtpunkt_TR.jpg)
Brahma Kumaris utilitza el terme "Ànima Suprema" per referir-se a Déu. Veuen Déu com un ésser incorpori i etern, i el consideren com un punt de llum de vida, però sense un cos físic. No entra al cicle de naixement, mort i renaixement, com els éssers humans. Déu és vist la representació perfecte i constant de totes les virtuts, poders i valors. També és el pare incondicionalment amorós de totes les ànimes, independentment de la seva religió, gènere, o cultura.[7]
Karma
Brahma Kumaris creu que cada acció feta per una ànima crearà un retorn conseqüent, i que el destí del cos pròxim de l'ànima depèn de com actua i es comporta en aquesta vida. A través de meditació, per transformar patrons de pensament i finalment accions, Brahma Kumaris creu que les persones poden purificar el seu "compte kàrmic" i aconseguir una vida millor en el naixement present i pròxim.
Referències
- ↑ Clarke, Peter. Encyclopedia of New Religious Movements. Routledge, 2006, p. 71-72. ISBN 0-203-59897-0.
- ↑ 2,0 2,1 Melton, J. Gordon; Baumann, Martin. Religions of the World. A Comprehensive Encyclopedia of Beliefs and Practices. ABC-CLEO, LLC, 2010, p. 383-384. ISBN 9781576072233.
- ↑ 3,0 3,1 Reender Kranenborg. «Brahma Kumaris: A New Religion?». Center for Studies on New Religions, 1999. [Consulta: 27 juliol 2007]. «A preliminary version of a paper presented at CESNUR 99»
- ↑ Religions of the World.
- ↑ Julia Day Howell (2006), "Brahma Kumaris (Daughters of Brahma)" (pp. 71–72).
- ↑ Howell (2006) p71
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Ramsay, Tamasin «Custodians of Purity An Ethnography of the Brahma Kumaris». Monash University, Sep 2010, pàg. 105.