Cova de Tito Bustillo: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 19:19, 7 set 2011

La Cova de Tito Bustillo és una gran caverna natural amb pintures rupestres del Paleolític situada a Ribadesella, al costat del riu Sella. Des de juliol de 2008 i junt amb altres coves de la regió cantàbrica fou declarada Patrimoni de la Humanitat sent inclosa al conjunt "Cova d'Altamira i arte rupestre paleolític del nord d'Espanya". Es pot visitar a l'estiu menys els dilluns però cal demanar hora prèviament i es dona per uns quants dies després; el preu és relativament alt per una visita d'una hora si be el més car és la visita al museu o centre d'art rupestre, però la cova es extremadament interessant i és de les poques coves principals que es poden visitar.

La cova fou descoberta casualment el 1968 pel grup espeleològic Torreblanca d'Oviedo ja que l'entrada havia quedat tapada per un enfonsament, el que va permetre una excel·lent conservació. El conjunt de coves del massís d'Ardines reuneix al menys 10 coves, totes amb restes d'haver estat habitades al Paleolític. La Cova d'Ardines, sobre la de Tito Bustillo, fou excavada el 1899 per Justo del Castillo i el 1912 per Hernández Pacheco. Altres como la Lloseta fou excavada por F. Jordá a la meitat del segle XX.

Celestino Bustillo conegut com “Tito Bustillo”, fou un dels deu membres del grup de descobridors; degut a que va morir en accident a les dues setmanes del descobriment la cova va rebre el seu nom; els espeleòlegs hi van accedir per la sima anomenada Pozu'l Ramu, també coneguda com la Cerezal per haver-hi un cirerer a la rodalia; les primeres excavacions les va fer Garcia Guinea el 1970. El 1971 es va obrir un nou accés a la cova de 165 metres però per l'altra costat, per permetre l'entrada en massa de visitants (llavors es volia convertir la cova en una segona Altamira) i es van alterar les condicions ambientals; a més es va construir un camí artificial amb arena compactada, escalons, es va il·luminar, i es van fer altres modificacions alterant les condicions naturals de la cova; com que aquesta encara es pot visitar (tot i que en grups de 15 persones màxim i mitja dotzena de visites al dia a l'estiu i menys al hivern) sempre queden algunes restes (com cabells, pols, pedres de les sabates, etc...). A partir del 1972 fou excavada per A. Moure Romanillo; i des de 1974 es va fer un estudi sistemàtic dirigit per Moure Romanillo i Rodrigo Balbín.

La cova de Tito Bustillo té dotze conjunts gravats i pintats al llarg de 800 metros. L'entrada com s'ha dit, era pel costat oposat al actual. Les excavacions van descobrir algunes peces de sílex, objectes d'os, espàtules atzagaies i arpons. Cap el interior hi ha la galeria principal, amb figures de rens i cavalls sobre un fons de grans figures vermelles més antigues. Els gravats i pintures es superposen al llarg de deu mil anys (les més antigues serien d'abans del 30.000 aC i les més modernes de vers el 10.000 aC). Hi ha altres dos panels a la galeria principal amb figures més petites. Les figues segueixen al llarg de la cova i en galeries laterals, com el conjunt de la galeria dels cavalls amb diverses figures d'aquest animal i alguns grans bòvids (uros o bisons) i un ren; els artistes van saber aprofitar amb eficàcia els relleus naturals de la pedra; al conjunt anomenat VII hi ha un cetaci, un dels pocs coneguts a les pintures paleolítiques, acompanyat d'una cabra i bisons. Cap al final de la cova (l'entrada actual) les figures són més rares i segurament més antigues, i semblen ser signes. En una galeria lateral anomenada "Camarin de les Vulves" hi ha les úniques figures conegudes de l'art paleolític dedicades al sexe femení, que es suposa un espai dedicat a la fertilitat de la dona; en un altra una dona de perfil que té pintat el sexe de front aprofitant els relleus naturals per formar els perfils; s'assemblen als que estan a la capa inferior del panel principal, marcant l'estil més antic dels presents; les figures femenines espaiades només es donen a aquesta època (però hi ha figures femenines a tot el Paleolític) i és la cova amb més densitat de motius sexuals. A la Lloseta, al damunt de Tito Bustillo amb la que comunica, hi ha espais dedicats al sexe masculí (Les representacions fàl·liques podrien ser la primera mostra de sexe masculí conegudes). També queden alguns restes d'art a la Cova d'Ardines, i una mica millor conservats a la cova de Les Pedroses. La Lloseta es troba a uns 300 metres del esmentat "Camarin de les Vulves".

El conjunt hauria estat abandonat vers el 8.000 aC o 7.000 aC amb la suavització del clima el que vol dir que la cova fou habitada al menys uns 25.000 anys

Referències

Prospecte del Centro de Arte Rupestre de Tito Bustillo, publicació del govern d'Astúries, 2011.

Enllaços externs

Tito Bustillo

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
-La Cova de Tito Bustillo és una gran caverna natural amb pintures rupestres del Paleolític situada a Ribadesella, al costat del riu Sella. Des de juliol de 2008 i junt amb altres coves de la regió cantàbrica fou declarada Patrimoni de la Humanitat. Es pot visitar a l'estiu menys els dilluns però cal demanar hora prèviament i es dona per uns quants dies després; el preu és relativament alt per una visita d'una hora si be el més car és la visita al museu o centre d'art rupestre, però la cova es extremadament interessant i de les poques coves principals que es poden visitar.
+La '''Cova de Tito Bustillo''' és una gran caverna natural amb pintures rupestres del [[Paleolític]] situada a [[Ribadesella]], al costat del [[riu Sella (Astúries)|riu Sella]]. Des de juliol de 2008 i junt amb altres coves de la regió cantàbrica fou declarada [[Patrimoni de la Humanitat]] sent inclosa al conjunt "Cova d'Altamira i arte rupestre paleolític del nord d'Espanya". Es pot visitar a l'estiu menys els dilluns però cal demanar hora prèviament i es dona per uns quants dies després; el preu és relativament alt per una visita d'una hora si be el més car és la visita al museu o centre d'art rupestre, però la cova es extremadament interessant i és de les poques coves principals que es poden visitar.
-La cova fou descoberta casualment el 1968 pel grup espeleològic Torreblanca d'Oviedo ja que l'entrada havia quedat tapada pen un enfonsament, el que va permetre una excel·lent conservació. El conjunt de coves del massís d'Ardines reuneix al menys 10 covesm totes amb restes d'haver estat habitades al Paleolític. La Cova d'Ardines, sobre la de Tito Bustillo, fou excavada el 1899 per Justo del Castillo i el 1912 per Hernández Pacheco. Altres como la Lloseta fou excavada por F. Jordá a la meitat del segle XX.
+La cova fou descoberta casualment el 1968 pel grup espeleològic Torreblanca d'[[Oviedo]] ja que l'entrada havia quedat tapada per un enfonsament, el que va permetre una excel·lent conservació. El conjunt de coves del massís d'Ardines reuneix al menys 10 coves, totes amb restes d'haver estat habitades al Paleolític. La Cova d'Ardines, sobre la de Tito Bustillo, fou excavada el 1899 per Justo del Castillo i el 1912 per Hernández Pacheco. Altres como la Lloseta fou excavada por F. Jordá a la meitat del segle XX.
-Celestino Bustillo conegut com “Tito Bustillo”, fou un dels deu descobridors; degut a que va morir en accident als pocs dies del descobriment la cova va rebre el seu nom; hi van accedir per la sima anomenada Pozu'l Ramu, també coneguda com la Cerezal per haver-hi un cirerer a la rodalia; les primeres excavacions les va fer Garcia Guinea el 1970. El 1971 es va obrir un nou accés a la cova per l'altra costat, per permetre l'entrada en massa de visitants (llavors es volia convertir la cova en una segona Altamira) i es van alterar les condicions ambientals; a més es va construir un camí, escalons, es va il·luminar, i altres modificacions alterant les condicions ambientals; com que la cova encara es pot visitar (tot i que en grups de 15 persones màxim i mitja dotzena de visites al dia a l'estiu i menys al hivern) sempre queden algunes restes (com cabells, pedres de les sabates, etc...). A partir del 1972 fou excavada per A. Moure Romanillo; i des de 1974 es va fer un estudi sistemàtic dirigit per Moure Romanillo i Rodrigo Balbín.
+Celestino Bustillo conegut com “Tito Bustillo”, fou un dels deu membres del grup de descobridors; degut a que va morir en accident a les dues setmanes del descobriment la cova va rebre el seu nom; els espeleòlegs hi van accedir per la sima anomenada Pozu'l Ramu, també coneguda com la Cerezal per haver-hi un cirerer a la rodalia; les primeres excavacions les va fer Garcia Guinea el 1970. El 1971 es va obrir un nou accés a la cova de 165 metres però per l'altra costat, per permetre l'entrada en massa de visitants (llavors es volia convertir la cova en una segona [[cova d'Altamira|Altamira]]) i es van alterar les condicions ambientals; a més es va construir un camí artificial amb arena compactada, escalons, es va il·luminar, i es van fer altres modificacions alterant les condicions naturals de la cova; com que aquesta encara es pot visitar (tot i que en grups de 15 persones màxim i mitja dotzena de visites al dia a l'estiu i menys al hivern) sempre queden algunes restes (com cabells, pols, pedres de les sabates, etc...). A partir del 1972 fou excavada per A. Moure Romanillo; i des de 1974 es va fer un estudi sistemàtic dirigit per Moure Romanillo i Rodrigo Balbín.
-La cova de Tito Bustillo té XII conjunts grabats i pintats al llarg de 800 metros. L'entrada era pel costat oposat al actual. Les excavacions van descobrir algunes peces de  sílex, objectes d'os, espàtules assagaies i arpons. Cap el interior hi ha la galería principal, amb figures de rens i cavalls sobre un fons de grans figures vermelles més antigues. Els grabats i pintures es superposen al llarg de deu mil anys (les més antigues serien d'abans del 30.000 aC i les més modernes de vers el 10.000 aC). Hi ha altres dos panels a la galeria principal amb figures més petites. Les figues segueixen al llarg de la cova i en galeries laterals, com el conjunt de la galeria dels cavalls amb diverses figures d'aquest animal i alguns grans bòvids (uros o bisons) i un ren; els artistes van saber aprofitar amb eficàcia els relleus naturals; al conjunt VII hi ha un cetaci, un dels pocs coneguts, acompanyat d'una cabra i bisons. Cap al final de la cova (l'entrada actual) les figures són més rares i segurament més antigues. En una galeria lateral hi ha la única figura coneguda dedicada al sexe femení de l'art paleolític, una dona de perfil que té pintat el sexe de front aprofitant els relleus naturals per formar els perfils; s'assemblen als que estan a la capa inferior del panel principal, marcant l'estil més antic; les figures femenines espaiades només es donen a aquesta època (però hi ha figures femenines a tot el Paleolític) i és la cova amb més densitat de motius sexuals. A la Lloseta, al damunt de Tito Bustillo amb la que comunica, hi ha espais dedicats al sexe masculí (Les representacions fàl·liques podrien ser la primera mostra de sexe masculí conegudes). També queden alguns restes d'art a la Cova d'Ardines, i una mica millor conservats a la cova de Les Pedroses. La Lloseta es troba a uns 300 metres del anomenat "Camarin de les Vulves" que es suposa un espai dedicat a la fertilitat de la dona. El conjunt hauria estat abandonat vers el 8.000 aC o 7.000 aC amb la suavització del clima el que vol dir que la cova fou habitada uns 25.000 anys
+La cova de Tito Bustillo té dotze conjunts gravats i pintats al llarg de 800 metros. L'entrada com s'ha dit, era pel costat oposat al actual. Les excavacions van descobrir algunes peces de  sílex, objectes d'os, espàtules atzagaies i arpons. Cap el interior hi ha la galeria principal, amb figures de rens i cavalls sobre un fons de grans figures vermelles més antigues. Els gravats i pintures es superposen al llarg de deu mil anys (les més antigues serien d'abans del 30.000 aC i les més modernes de vers el 10.000 aC). Hi ha altres dos panels a la galeria principal amb figures més petites. Les figues segueixen al llarg de la cova i en galeries laterals, com el conjunt de la galeria dels cavalls amb diverses figures d'aquest animal i alguns grans bòvids (uros o bisons) i un ren; els artistes van saber aprofitar amb eficàcia els relleus naturals de la pedra; al conjunt anomenat VII hi ha un cetaci, un dels pocs coneguts a les pintures paleolítiques, acompanyat d'una cabra i bisons. Cap al final de la cova (l'entrada actual) les figures són més rares i segurament més antigues, i semblen ser signes. En una galeria lateral anomenada "Camarin de les Vulves"  hi ha les úniques figures conegudes de l'art paleolític dedicades al sexe femení, que es suposa un espai dedicat a la fertilitat de la dona; en un altra una dona de perfil que té pintat el sexe de front aprofitant els relleus naturals per formar els perfils; s'assemblen als que estan a la capa inferior del panel principal, marcant l'estil més antic dels presents; les figures femenines espaiades només es donen a aquesta època (però hi ha figures femenines a tot el Paleolític) i és la cova amb més densitat de motius sexuals. A la Lloseta, al damunt de Tito Bustillo amb la que comunica, hi ha espais dedicats al sexe masculí (Les representacions fàl·liques podrien ser la primera mostra de sexe masculí conegudes). També queden alguns restes d'art a la Cova d'Ardines, i una mica millor conservats a la cova de Les Pedroses. La Lloseta es troba a uns 300 metres del esmentat "Camarin de les Vulves".
+El conjunt hauria estat abandonat vers el 8.000 aC o 7.000 aC amb la suavització del clima el que vol dir que la cova fou habitada al menys uns 25.000 anys
-{{inacabat}}
+==Referències==
+*Prospecte del ''Centro de Arte Rupestre de Tito Bustillo'', publicació del govern d'Astúries, 2011.
+==Enllaços externs==
+* [http://tematico.asturias.es/cultura/yacimientos/titobustillo.html Jaciments Arqueològics del Principat d'Astúries]
+* [http://terraeantiqvae.blogia.com/2005/060601-asturias.-una-cueva-riosellana-aporta-claves-sobre-los-origenes-de-la-escritura.php Tito Bustillo aporta claus sobre els orígens de l'escriptura]
+[[Categoria:Coves d'Espanya|Tito Bustillo]]
+[[Categoria Jaciments arqueològics d'Espanya|Tito Bustillo]]
+[[Categoria: Astúries|Tito Bustillo]]
+[[Categoria: Magdalenià|Tito Bustillo]]
+[[Categoria: Solutrià|Tito Bustillo]]
+[[Categoria: Jaciments d’art rupestre|Tito Bustillo]]
+[[Categoria:Patrimoni de la Humanitat|Tito Bustillo]]