Vés al contingut

Jerónimo Merino Cob: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «thumb|El ''cura Merino'' :''No s'ha de confondre amb el seu contemporani Martín Merino, també conegut com ...».
(Cap diferència)

Revisió del 03:10, 25 març 2012

El cura Merino
No s'ha de confondre amb el seu contemporani Martín Merino, també conegut com "el cura Merino".

Jerónimo Merino Cob (Villoviado, avui integrat a Lerma, Burgos 1769 - Alençon, França, 1844), conegut com «El Cura Merino», fou un religiós i guerriller espanyol. Va seguir la carrera eclesiàstica i va prendre les ordres, passant a ser rector del seu poble natal.

Guerriller

En 1808, exercint de rector al seu poble, va poder apreciar el maltractament que rebia la gent del seu poble per part de les tropes franceses; això el va incitar a convertir-se en guerriller

«

«...Era un sacerdot que va sofrir l'abús de les tropes que expandien la Revolució per Europa. Va ser humiliat i vexat en la seva funció sacerdotal davant els seus feligresos. Va formar una de les partides més conegudes de Castella la Vella per combatre als revolucionaris. Jerónimo no era un guerriller sinó un intel·lectual que només coneixia la guerra per la lectura però va aconseguir formar un cos guerriller eficient que aconseguiria amoïnar als comandaments francesos...» [1]

»

Durant la Guerra del Francès es va convertir en un dels més prestigiosos guerrillers de la resistència espanyola. El 9 de juny de 1809, quan es trobava amb la seva partida a Tordómar, rep avís de l'arribada a Lerma d'una patrulla francesa procedent de Burgos. El seu èxit en assaltar el Palau Ducal, rendint la guarnició francesa, atreu a les seves files joves estudiants de la comarca, entre els quals es trobava Ramón Santillán.[2]

A partir de juliol de 1809, incrementades les seves forces, actua sobre les comunicacions Burgos - Valladolid. Així, el 22 de gener de 1810 va sorprendre a una divisió francesa als voltants de la vila de Dueñas, caient en l'emboscada sobre 1.500 homes, dels que només n'escaparen uns 200.

El 10 de juliol de 1810, les tropes franceses al comandament de Duvernet incendien la vila d'Almazán[3]en represàlia per la tenaç resistència,[4] dins les muralles que va fer amb 1.600 hombres.[5]

Referències

  1. LA SANTA ALIANZA: EL CURA MERINO, UN SOLDADO DE LA TRADICIÓN, Foro Santo Tomás Moro: [1]
  2. El regreso de los hombres de Merino - Diario de Burgos Digital
  3. Acció d'Almazán Guerra de la Independencia. Historia Militar de España de 1808 a 1814.Tomo IX (Gómez de Arteche y Moro, José). [2]
  4. Combat of Almazan, 10 July 1810 [3]
  5. Nomenclátor descriptivo, Geográfico y Estadístico del Obispado de Sigüenza, Zaragoza, 1886 [4]