Àgueda Micó i Micó

De Viquipèdia
Infotaula de personaÀgueda Micó i Micó
Àgueda Micó a La Represa - 1.jpg
Àgueda Micó a Ràdio Godella (La Represa). Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1978 Modifica el valor a Wikidata (43/44 anys)
l'Olleria (Vall d'Albaida) Modifica el valor a Wikidata
Compromís (isotip).svg Portaveu de Compromís
22 juliol 2016 –
← Enric Morera i Català
Més-Compromís 2021 logo.svg Secretària General de Més - Compromís
22 maig 2016 –
← Enric Morera i Català
Bloc Nacionalista Valencià (logo 2010).gif Secretària d'Organització del Bloc Nacionalista Valencià
1r octubre 2012 – 22 maig 2016
← Josep Lluís Melero MartíAmparo Piquer Carbonell →
Escut de l'Olleria.svg Regidora de l'Ajuntament de l'Olleria
14 juny 2003 – 13 juny 2015
Activitat
Ocupaciópolítica Modifica el valor a Wikidata
PartitMés - Compromís (2021–)
Bloc Nacionalista Valencià (–2021) Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Veu de Àgueda Micó i Micó Modifica el valor a Wikidata
Twitter: aguedamico Modifica el valor a Wikidata

Àgueda Micó i Micó (L'Olleria, 1978) és una política valenciana, secretària general del Bloc Nacionalista Valencià, des del 2021 amb el nom de Més - Compromís.[1]

Els seus inicis polítics es troben a l'àmbit local, sent regidora a la seua localitat (2003-2015).[2][3] Tot i formar part dels sectors crítics amb la gestió del Secretari General Enric Morera, Àgueda Micó va accedir a l'executiva del Bloc com a Secretària d'Organització en 2012.[2] Des d'aleshores, va participar en les negociacions del Pacte del botànic, i a les negociacions per a un possible acord de govern en la XI Legislatura Espanyola.[4]

Al VII Congrés del Bloc, va presentar-se com a candidata a Secretària General amb el suport d'Enric Morera,[5] sent elegida finalment, en una coordinadora on va integrar al possible candidat alternatiu Rafel Carbonell, i que va rebre el 87% dels vots.[1]

El 2021 va revalidar el mandat en el marc del congrés de refundació del Bloc que va passar a denominar-se Més - Compromís.[6] Aquest congrés (el VIIIè de l'antic Bloc) va suposar una reformulació cap a posicionaments menys nacionalistes rebent la contestació interna encapçalada per Alexandre Ruiz que va disputar-li la direcció del nou partit. Micó va guanyar el congrés amb el 61,7% dels vots.[7]

Referències[modifica]