Vés al contingut

XV Legislatura Espanyola

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentXV Legislatura Espanyola
Tipuslegislatura Modifica el valor a Wikidata
Vigència17 agost 2023 Modifica el valor a Wikidata - 
Interval de temps17 agost 2023 Modifica el valor a Wikidata - 
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Format per
Corts Generals
XV Legislatura
Tipus
TipusBicameral
Líders
Presidenta del CongrésFrancina Armengol Socías, (PSOE)
des del dia 17 d'agost de 2023
President del SenatPedro Rollán Ojeda, (PP)
des del dia 17 d'agost de 2023
Estructura
Membres609
350 diputats
259 senadors
Grups polítics del Senat-
  •      PP (140)
  •      PSOE (88)
Llista
PSOE (64)
PSC (15)
PSE (5)
PSG (4)
Llista
ERC (6)
EH Bildu (5)
Grups polítics del Congrés9

Grup mixt:

Elecció
Sistema de votaciódel SenatRepresentació proporcional i designació per les cambres autonòmiques
Sistema de votació del CongrésRepresentació proporcional
Última elecció del Senat23 de juliol de 2023
Última elecció del Congrés23 de juliol de 2023
Lloc de reunió
Palau de les Corts (Congrés dels Diputats)
Palau del Senat (Senat)
Lloc web
www.senado.es i www.congreso.es

La XV legislatura d'Espanya va començar el 17 d'agost de 2023,[1] quan després de la celebració de les eleccions generals del 23 de juliol, es va constituir les Corts Generals. La va precedir la XIV Legislatura Espanyola.

Antecedents

[modifica]

El 29 de maig de 2023, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar en una roda de premsa que havia comunicat al rei Felip VI la seva decisió de dissoldre les Corts Generals per convocar unes eleccions anticipades el dia 23 de juliol.[2][3] Aquest anunci es va dur a terme l'endemà de saber-se els resultats de les eleccions municipals i autonòmiques (a 12 de les 17 comunitats autònomes d'Espanya) on el principal partit de l'oposició, el Partit Popular, va obtenir una folgada victòria; amb la consegüent pèrdua, per part del Partit Socialista Obrer Espanyol, que governava el país en coalició amb Unides Podem, de la majoria de governs autonòmics que ostentava i de les alcaldies de les principals ciutats espanyoles.[4][5][6][7][8][9]

Inici de la legislatura

[modifica]

Escenari postelectoral

[modifica]

Al Congrés dels Diputats, els partits del govern de coalició de la XIV legislatura van retrocedir lleugerament obtenint 152 escons; amb el PSOE pujant un diputat més, fins als 121 escons, mentre que la plataforma electoral Sumar en va obtenir 31, perdent 7 escons respecte a la suma obtinguda pels partits que la integraven a les eleccions generals de novembre de 2019, és a dir, a la suma dels diputats obtinguts aleshores per Unides Podem, Més País i Compromís.[10][11] Per altra banda, el PP va guanyar les eleccions amb 137 diputats, però a causa de la forta davallada del seu principal soci de govern als ajuntaments i a les autonomies, Vox, que va perdre 19 diputats respecte al 2019, quedant-se amb 33 escons, no va aconseguir una majoria suficient per a poder governar.[10][11] En aquestes eleccions el bipartidisme va quedar reforçat obtenint, entre les dues principals forces polítiques del país (PP i PSOE) més del 64% dels vots i un total de 258 escons, 48 més que a les eleccions del 2019.[12]

En l'àmbit regional, el gran guanyador va ser Euskal Herria Bildu, que va obtenir 6 diputats (5 al País Basc i 1 a Navarra), superant els 5 escons del Partit Nacionalista Basc,[13] mentre que a Catalunya, amb un augment notable de l'abstenció,[14][15] el Partit dels Socialistes de Catalunya va obtenir una àmplia victòria (19 diputats).[16][17] Els partits independentistes, en canvi, van recular força:[18][19] Esquerra Republicana de Catalunya pràcticament va perdre la meitat dels seus escons respecte al 2019 (de 13 a 7 diputats),[20] Junts per Catalunya també en va perdre un (de 8 a 7)[21] i la Candidatura d'Unitat Popular, que el 2019 havia aconseguit dos diputats, es va quedar sense cap representació al Congrés dels Diputats.[22] A Galícia i a Canàries, el Bloc Nacionalista Gallec i Coalició Canària van mantenir, respectivament, el seu diputat nacional[23][24] i a Navarra, la Unió del Poble Navarrès que, per primera vegada es presentava en solitari a unes eleccions generals, va obtenir un escó.[25]

Pel que fa al Senat, es va repetir la tradicional majoria qualificada dels dos grans partits nacionals: PP i PSOE. En aquesta ocasió, el Partit Popular va obtenir la primera posició, amb 120 nous senadors que, sumats als altres 23 senadors que el partit disposava per designació autonòmica, va permetre als populars controlar la Cambra alta amb una majoria absoluta.[26] Per la seva banda, el Partit Socialista Obrer Espanyol es va convertir en la segona força, amb 72 nous senadors sumats als 19 que el partir ja disposava per designació dels parlaments autonòmics i, la resta de l'hemicicle fou repartit entre les diferents formacions polítiques d'àmbit autonòmic i regional, amb menor pes polítics que a les eleccions del 2019.[26][27]

A Catalunya, ERC, que concorria en coalició amb EH Bildu, només va poder mantenir 3 dels 11 senadors obtinguts el 2019 i JxCat es va quedar amb 1 sol senador, perdent-ne 2.[28][29] Tanmateix, cal sumar-hi els senadors d'ambdós partits designats pel Parlament de Catalunya sorgit de les eleccions de 2021; així, doncs, ERC té un total de 6 representants al Senat i Junts 3.[28]

Bildu va obtenir 4 senadors (que se sumarien a l'únic representant que el partit té per designació autonòmica) i el PNB va patir la pitjor davallada, perdent gairebé la meitat dels senadors obtinguts el 2019 (passant de 9 a 4), encara que també en té un per designació autonòmica del Parlament Basc.[26] Quatre formacions més van aconseguir representació a la cambra alta amb un sol senador: UPN, Agrupació Socialista Gomera, Agrupación Herreña Independiente i la coalició d'Esquerra Unida de les Illes Balears i Ara Eivissa que van concórrer plegats amb el PSOE i Sumar per assolir l'únic senador d'Eivissa i Formentera.[30][31]

Constitució de les Corts

[modifica]

Després de les eleccions del dia 23 de juliol, el Congrés i el Senat es van constituir a les deu del matí de dijous 17 d'agost de 2023.[1] Aquell mateix dia també es van designar els membres de les meses d'ambdues cambres.

Pel que fa a la presidència del Congrés dels Diputats, el Partit Socialista Obrer Espanyol va proposar la mallorquina Francina Armengol i el Partit Popular a Cuca Gamarra. Tot i que en principi no s'esperaven més candidats, durant les votacions es va descobrir que, contràriament al que s'esperava, Vox va optar per votar per un tercer candidat, el seu diputat Ignacio Gil Lázaro.[32]

Armengol fou escollida presidenta per majoria absoluta amb 178 vots favorables provinents del seu partit (PSOE), la plataforma Sumar, ERC, JxCat, PNB, EH Bildu i el BNG, davant dels 139 vots de Cuca Gamarra (PP, UPN i CC) i els 33 d'Ignacio Gil Lázaro, candidat de Vox.[32] Al Senat, on el PP havia obtingut majoria absoluta fou investit com a president el candidat popular Pedro Rollán Ojeda amb 142 vots favorables.[33] No obstant això, Vox també va presentar a Ángel Pelayo com a candidat a presidir el Senat, obtenint només 3 vots a favor. En la votació al Senat, hi va haver 114 vots en blanc.[34]

Govern de coalició

[modifica]

El PP va ser el partit més votat, però el seu candidat Nuñez Feijóo no va aconseguir ser investit al Congrés dels Diputats amb 172 vots a favor (PP, VOX, CC i UPN) i 177 en contra.[35]

Activitat legislativa

[modifica]

El 16 de novembre de 2023, Pedro Sánchez fou reelegit president del govern espanyol per majoria absoluta del Congrés dels Diputats després d'acceptar una llei d'amnistia per als represaliats durant el Procés sobiranista català amb 179 vots a favor (PSOE, la coalició Sumar, ERC, Junts, EH Bildu, PNB, BNG i CC) i 171 en contra (PP, VOX i UPN). Aquesta investidura va comportar l'inici d'un nou govern de coalició entre el PSOE i la coalició Sumar.[36] El 20 de novembre va presentar el seu nou consell de ministres, amb 12 dones i 10 homes,[37] deixant fora de l'Executiu a Podem, que va passar al grup mixt després de desavinences entre aquests i Moviment Sumar.

El 24 d'abril de 2024 el president va decidir cancel·lar la seva agenda per estudiar la renúncia al càrrec per la guerra judicial contra la seva dona Begoña Gómez per una denúncia de Manos Limpias[38] i va decidir continuar,[39] tot i que amb dificultats per tirar endavant el pressupost de 2025[40] i les seves polítiques, amb la negativa dels socis a recolzar les seves iniciatives per castigar el proxenetisme o la reforma de llei del sòl,[41] i desenes de votacions perdudes[42] com el projecte de llei per reformar la Llei d'Arrendaments Urbans per fer front a la crisi de l'habitatge,[43][44] el decret òmnibus (que disposava mesures com l'augment de les pensions, les ajudes al transport públic i la prohibició dels desnonaments a col·lectius vulnerables), la pròrroga de l'impost a les energètiques (promesa a ERC, Bildu i el BNG),[45] la reducció de la jornada de treball[46] o les crítiques de l'oposició per presumpte finançament il·legal, suborn i tràfic d'influències, arran del cas Koldo.[47]

El juliol de 2024 la ertzaintza va assumir el control de l'ordre públic i la integritat de les persones i el patrimoni als aeroports i ports bascos, que exercien la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia,[48] una competència que el govern de Pere Aragonès va acordar també per als Mossos d'Esquadra, però no es va materialitzar per la convocatòria d'eleccions, i el següent govern, del socialista Salvador Illa va rebutjar.[49]

El govern de l'estat va anunciar el 5 de novembre una resposta immediata i urgent seguida d'un pla de reconstrucció a la zona afectada per la gota freda de 2024 al País Valencià, per després rellançar i transformar els territoris afectats on va declarar la Zona afectada greument per una emergència, va demanar a la Comissió Europea l'ajuda del Fons de Solidaritat Europeu i al Consell Europeu i al Parlament Europeu la reprogramació dels fons de cohesió per poder-los dedicar en part a pal·liar els danys ocasionats per desastres naturals.[50]

Durant la legislatura van tenir lloc tres vagues generals amb escassa incidència, en 2023,[51] 2024[52] i 2025.[53]

Els reiterats incompliments socialistes de l'acord de Brussel·les per a la investidura de Pedro Sánchez com a President del Govern espanyol van provocar que en 30 d'octubre de 2025 amb un 87% de suport els afiliats de Junts van aprovar la proposta de la direcció del partit de trencar relacions amb el PSOE.[54]

Economia

[modifica]

L'atur va seguir baixant amb la tornada a la normalitat després de la pandèmia de COVID-19, i en 2024 es va arribar a un nou rècord de 21.857.900 persones ocupades i menys de 2,6 milions persones aturades, la xifra més baixa des de la crisi financera espanyola que va començar en 2008.[55]

La incapacitat del govern per negociar uns Pressupostos Generals de l'Estat van ocasionar que els pressupostos de 2023 es prorroguessin en 2024, 2025 i 2026.[56]

A finals de 2025 els preus i nombre d'habitatges venuts van igualar els que hi havia en l'esclat de la Crisi hipotecària de 2007,[57] i la tensió inflacionària va fer que entre setembre de 2024 i octubre de 2025 l'IPC interanual passés del 1,5% al 3,1%.[58]

Afers de corrupció

[modifica]

Diversos alts càrrecs del PSOE com José Luis Ábalos, ministre de Foment als dos primers governs de Pedro Sánchez i secretari d'organització del PSOE entre 2017 i 2021, Santos Cerdán, secretari d'organització del PSOE entre 2021 i 2025 i Koldo García, assessor polític de José Luis Ábalos haurien participat presumptament del cas Koldo, una trama de corrupció amb pagaments a canvi de la concessió de contractes d'obra pública.[59]

En abril de 2024 la judicatura va obrir investigació a Begoña Gómez, esposa del president del govern,[60] pels presumptes delictes de tràfic d'influències, corrupció privada, apropiació indeguda, intrusisme professional i malversació.

El Fiscal General de l'Estat Álvaro García Ortiz va dimitir el 20 de novembre de 2025 després que el Tribunal Suprem el declarés culpable de filtrar detalls d'una investigació fiscal que implicava la parella d'Isabel Díaz Ayuso, la líder conservadora de la Comunitat de Madrid.[61]

Crítiques de la Comissió Europea

[modifica]

La Comissió Europea en l'informe sobre la salut democràtica dels Estats membres de juliol de 2025, tot i no detectar riscos sistèmics per a l'estat de dret, va informar que continuaven pendents mesures en l'àmbit judicial, la lluita contra la corrupció, la transparència, els mitjans de comunicació i la reforma del sistema d'elecció dels vocals del torn judicial del Consell General del Poder Judicial.[62]

La Comissió Europea es va fer ressò de l'entramat de corrupció del cas Koldo que van suposar adjudicacions a dit d'obres públiques que centralitzaven Santos Cerdán, José Luis Ábalos i Koldo García, provocant la dimissió de Santos Cerdán com a secretari d'Organització del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE).[63] La comissió va alertar de l'alt risc de corrupció en la contractació pública i els conflictes d'interessos dels alts càrrecs, que va detectar com d'alt risc en no haver-se reformat la legislació electoral d'acord a les recomanacions del Tribunal de Comptes i les disposicions de la llei de protecció al denunciant de 2023.[62]

Crítiques de l'OTAN

[modifica]

En una cimera dels líders de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) de juny de 2025 van acordar augmentar la seva despesa en defensa i seguretat fins al 5% del PIB anual durant la propera dècada, en comparació amb el 2% anterior per fer front a l'amenaça russa al nord d'Europa i afrontar la migració des de l'Àfrica i l'Orient Mitjà, però el president Sánchez es va negar a signar l'acord a diferència de tots els altres membres, i li va valer la ira del president dels Estats Units Donald Trump, que va amenaçar de sancionar Espanya en forma d'imposar nous aranzels.[64]

Referències

[modifica]
  1. 1 2 «Real Decreto 400/2023, de 29 de mayo, de disolución del Congreso de los Diputados y del Senado y de convocatoria de elecciones» (en castellà) p. 74164–74167. [Consulta: 9 juliol 2023].
  2. ↑ «Pedro Sánchez convoca eleccions espanyoles el 23 de juliol». [Consulta: 23 agost 2023].
  3. ↑ Serra, Ot. «Sánchez avança el seu plebiscit amb eleccions el 23 de juliol», 29-05-2023. [Consulta: 23 agost 2023].
  4. ↑ 324cat. «Tomb electoral: el PP guanya les eleccions municipals a Espanya», 29-05-2023. [Consulta: 23 agost 2023].
  5. ↑ R.Bruna. «El PP guanya les eleccions municipals a l'Estat i recupera territoris - 29 maig 2023», 23-08-2023. [Consulta: 23 agost 2023].
  6. ↑ «El PP de Feijóo arrasa a les municipals i conquereix Sevilla i València», 28-05-2023. [Consulta: 23 agost 2023].
  7. ↑ «El PP arrasa en las elecciones del 28M y el PSOE se hunde tras perder sus plazas clave | Onda Cero Radio» (en castellà), 29-05-2023. [Consulta: 23 agost 2023].
  8. ↑ Aduriz, Iñigo. «El PP arrasa el 28M, arrebata al PSOE las principales comunidades y gobernará todas las grandes ciudades menos Barcelona» (en castellà), 28-05-2023. [Consulta: 23 agost 2023].
  9. ↑ «Editorial ABC: El PSOE pierde poder territorial» (en castellà), 29-05-2023. [Consulta: 23 agost 2023].
  10. 1 2 CCMA. «Resultats eleccions generals 23J 2023». [Consulta: 23 agost 2023].
  11. 1 2 «Elecciones en España: el conservador Partido Popular gana pero queda la incertidumbre de quién gobernará» (en castellà), 23-07-2023. [Consulta: 23 agost 2023].
  12. ↑ Press, Europa. «El bipartidismo se recompone y escala hasta aglutinar más del 60% de los votos», 24-07-2023. [Consulta: 23 agost 2023].
  13. ↑ Golfos, G. «La proximidad con Sánchez aúpa a EH Bildu hasta los 6 escaños y supera al PNV» (en castellà), 23-07-2023. [Consulta: 23 agost 2023].
  14. ↑ Maideu, Montse Riart, Cesc. «La participació es desploma a Catalunya», 23-07-2023. [Consulta: 23 agost 2023].
  15. ↑ Press, Europa. «Catalunya registra la abstención más alta desde las generales del 2011», 24-07-2023. [Consulta: 23 agost 2023].
  16. ↑ Regué, Júlia. «El PSC s'imposa a ERC a Catalunya», 29-05-2023. [Consulta: 23 agost 2023].
  17. ↑ «Resultats a Catalunya de les eleccions generals 2023 | Diari ARA». [Consulta: 23 agost 2023].
  18. ↑ 324cat. «700.000 vots independentistes menys al Congrés: ERC perd la meitat dels diputats i la CUP en queda fora», 23-07-2023. [Consulta: 23 agost 2023].
  19. ↑ «L'independentisme cau per sota del milió de vots per primera vegada des de l'esclat del Procés», 24-07-2023. [Consulta: 23 agost 2023].
  20. ↑ NacióDigital. «Eleccions generals 2023: ERC s'enfonsa però serà protagonista en la governabilitat de l'Estat». [Consulta: 23 agost 2023].
  21. ↑ Camps, Carlota. «Junts logra ser decisivo para Sánchez pese a no superar a ERC» (en castellà), 23-07-2023. [Consulta: 23 agost 2023].
  22. ↑ «La CUP vive otra infausta noche electoral y se queda fuera del Congreso» (en castellà), 24-07-2023. [Consulta: 23 agost 2023].
  23. ↑ «El BNG mantiene su escaño y se queda muy lejos del objetivo de lograr grupo» (en castellà), 23-07-2023. [Consulta: 23 agost 2023].
  24. ↑ Jiménez, Iván Suárez, Jennifer. «El PSOE vuelve a ganar las elecciones en Canarias, pero empata con el PP en escaños» (en castellà), 23-07-2023. [Consulta: 23 agost 2023].
  25. ↑ «Esparza dice que tras la generales UPN no tiene ataduras para "defender los intereses de los navarros"» (en castellà), 23-07-2023. [Consulta: 23 agost 2023].[Enllaç no actiu]
  26. 1 2 3 PILAR, SAMUEL A. «Elecciones generales | El PP logra la mayoría absoluta en el Senado» (en castellà), 24-07-2023. [Consulta: 23 agost 2023].
  27. ↑ Rodríguez, Miguel Ángel. «Resultats de les eleccions generals al Senat», 23-07-2023. [Consulta: 23 agost 2023].
  28. 1 2 «El PSC arrasa a les eleccions al Senat a Catalunya i desbanca ERC», 24-07-2023. [Consulta: 23 agost 2023].
  29. ↑ «I el Senat, què? Els resultats després de les eleccions generals», 24-07-2023. [Consulta: 23 agost 2023].
  30. ↑ «La coalición de izquierdas ‘Eivissa i Formentera al Senat’ consigue ser la fuerza más votada al Senado» (en castellà), 24-07-2023. [Consulta: 23 agost 2023].
  31. ↑ «IB3N | La coalició d'esquerres Eivissa i Formentera al Senat presenta el lema de la campanya: “Defensa el teu futur”». [Consulta: 23 agost 2023].
  32. 1 2 Galaup, Laura. «Así queda la composición de la Mesa del Congreso en la nueva legislatura» (en castellà), 17-08-2023. [Consulta: 18 agost 2023].
  33. ↑ R, J. A. «Quién es quién en la Mesa del Congreso y del Senado tras el 23-J» (en castellà), 17-08-2023. [Consulta: 18 agost 2023].
  34. ↑ Morillo, Carlos Cánovas. «El popular Pedro Rollán, nuevo presidente del Senado» (en castellà), 17-08-2023. [Consulta: 23 agost 2023].
  35. ↑ «Resultados de la segunda votación de investidura de Feijóo el 29 de septiembre» (en castellà). El País, 29-09-2023. [Consulta: 17 novembre 2023].
  36. ↑ «Pedro Sánchez, investit per majoria absoluta en un Congrés polaritzat per l'amnistia». CCMA, 16-11-2023. [Consulta: 17 novembre 2023].
  37. ↑ «12 dones i 10 homes al nou govern Sánchez: els ministres, perfil a perfil». 324, 20-11-2023. [Consulta: 20 novembre 2023].
  38. ↑ «El «lawfare» contra su pareja abate a Sánchez, que se toma unos días para decidir qué hacer» (en castellà). Naiz, 24-04-2024. [Consulta: 25 abril 2024].
  39. ↑ «Pedro Sánchez continua com a president del govern espanyol “amb més força que mai”». La mañana, 29-04-2024. [Consulta: 24 maig 2024].
  40. ↑ Sempere, Pablo. «El Gobierno asume que no podrá presentar el proyecto de presupuestos de 2025 hasta después de Reyes» (en castellà). El Pais, 28-11-2024. [Consulta: 22 gener 2025].
  41. ↑ Martí Odriozola i Marcé, Abel Degà. «El govern espanyol retira la llei del sòl per evitar una nova patacada al Congrés». El Nacional, 23-05-2024. [Consulta: 24 maig 2024].
  42. ↑ «El PSOE suma otra derrota en el Pleno del Congreso y ya ha perdido 35 votaciones desde el inicio de legislatura» (en castellà). Europa Press, 17-09-2024. [Consulta: 15 octubre 2024].
  43. ↑ «Junts, PP i VOX tomben la proposta de regulació dels lloguers de temporada i per habitacions al Congrés». La Directa, 19-09-2024. [Consulta: 19 setembre 2024].
  44. ↑ «Proposición de Ley relativa a la regulación de los contratos de alquiler de vivienda por temporada y alquilerde habitaciones». BOE, 05-07-2024, p. 5 [Consulta: 20 setembre 2024].
  45. ↑ «Junts tomba el decret òmnibus i l'impost a les energètiques i deixa Sánchez contra les cordes». El Nacional, 22-01-2025. [Consulta: 22 gener 2025].
  46. ↑ Degà, Abel. «El revés a la reducció de jornada trenca l'acostament de Díaz a Puigdemont». El Nacional, 14-09-2025. [Consulta: 14 setembre 2025].
  47. ↑ «Alejandro Fernández defiende la querella del PP ante "la podredumbre en Sánchez y su entorno"» (en castellà). El Diario, 13-10-2024. [Consulta: 15 octubre 2024].
  48. ↑ Vázquez, Míriam. «La Ertzaintza se refuerza y extiende sus funciones a los puertos y aeropuertos vascos» (en castellà). Deia, 24-07-2024. [Consulta: 19 desembre 2024].
  49. ↑ RS, Guillem. «La cronologia d'una rectificació: un error de càlcul amb els Mossos deixa el president Illa a contrapeu». El Nacional, 18-12-2024. [Consulta: 19 desembre 2024].
  50. ↑ «Ayudas del Plan de Respuesta Inmediata, Reconstrucción y Relanzamiento» (en castellà). La Moncloa, 05-11-2024. [Consulta: 7 novembre 2024].
  51. ↑ «Nula incidencia de la huelga general convocada por Solidaridad, el sindicato de Vox» (en castellà). Cadena SER, 24-11-2023. [Consulta: 17 octubre 2025].
  52. ↑ Brunet, Pau. «Vaga del 27 de setembre: aturada general i d'estudiants per la situació 'insostenible' de Palestina». Regió7, 24-09-2024. [Consulta: 26 setembre 2024].
  53. ↑ «La huelga en apoyo de Palestina causa cortes de carretera, cancelaciones de trenes y tensión entre manifestantes y Mossos en Barcelona» (en castellà). El Mundo, 15-10-2025. [Consulta: 17 octubre 2025].
  54. ↑ Palós, Roger. «Els afiliats de Junts avalen trencar amb Sánchez amb un 87% de suport». Ara, 30-10-2025. [Consulta: 1r novembre 2025].
  55. ↑ «El paro cae en 265.300 personas en 2024 y se queda en el 10,6%, la tasa más baja desde antes de la crisis de 2008» (en castellà). Publico, 28-01-2025. [Consulta: 28 gener 2025].
  56. ↑ «Los Presupuestos de 2023 se extenderán por tercera vez mientras el Gobierno prepara las nuevas cuentas de 2026» (en castellà). Demócrata, 30-12-2025.
  57. ↑ Inés García Rábade/Jorge Otero. «España queda atrapada en otra burbuja de la vivienda con precios récord, especulación y alternativas a la compra cada vez más precarias» (en castellà). Publico, 23-11-2025. [Consulta: 23 novembre 2025].
  58. ↑ Otero, Jorge. «La inflación se dispara en España y echa el freno en Europa: ¿tiene un problema la economía con la subida de los precios?» (en castellà). Público, 24-11-2025. [Consulta: 24 novembre 2025].
  59. ↑ «España: 4 claves para entender el escándalo de corrupción que afecta al entorno del presidente Pedro Sánchez» (en castellà). BBC, 17-06-2025. [Consulta: 24 novembre 2025].
  60. ↑ Pascual, Ana María. «Lo que esconde el sumario contra Begoña Gómez: organizaciones ultras, informes de Manos Limpias y carencia de pruebas» (en castellà). Público, 04-06-2024. [Consulta: 26 setembre 2025].
  61. ↑ Hernández-Morales, Aitor. «Spain’s attorney general resigns following Supreme Court conviction» (en anglès). Publico, 24-11-2025. [Consulta: 25 novembre 2025].
  62. 1 2 Degà, Abel. «Clatellada de Brussel·les a Sánchez: veu “alt risc de corrupció” en la contractació pública a Espanya». El Nacional, 08-07-2025. [Consulta: 8 juliol 2025].
  63. ↑ Lleonart i Fernàndez, Arnau. «Les dades més escandaloses de l'informe contra Cerdán: més d'un milió en suborns per a Ábalos i Koldo García». Vilaweb, 12-06-2025. [Consulta: 14 juny 2025].
  64. ↑ Tim Ross, Aitor Hernandez-Morales. «How Spain’s Sánchez became NATO’s flakiest friend» (en castellà). Politico, 16-10-2025. [Consulta: 17 octubre 2025].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=XV_Legislatura_Espanyola&oldid=36687694»