Vés al contingut

Ànec cuallarg

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuÀnec cuallarg
Anas acuta Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes1,025 kg (pes adult, mascle)
866 g (pes adult, femella) Modifica el valor a Wikidata
Envergadura0,9 m Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22680301 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreAnseriformes
FamíliaAnatidae
GènereAnas
EspècieAnas acuta Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Tipus taxonòmicAnas Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Sinònims
Distribució

Distribució mundial: Verd clar (àrea de cria), blau (àrea d'hivernació) i verd fosc (tot l'any).
Distribució de l'ànec cuallarg a Europa: verd clar (àrea de cria), blau (àrea d'hivernació) i verd fosc (tot l'any).

El nom d'ànec cuallarg (anomenat grisa collerada,[1] coer a les Balears i cua de jonc al País Valencià) (Anas acuta), ho diu tot: el mascle té una llarga cua punxeguda i la femella la té una mica més curta.

Morfologia

[modifica]
  • El mascle llueix una banda blanca al pit. A més, té el cap i la part posterior del color de xocolata. La resta del plomatge és grisa, amb les infracobertores caudals negres.
  • La femella és més esvelta que les femelles d'altres espècies, i de color més clar.[2]
  • Fa uns 56 cm.

Hàbitat

[modifica]

És molt nombrós a l'hivern, però de manera localitzada, perquè tan sols es localitza al Delta de l'Ebre i a l'Albufera de València

Alimentació

[modifica]

És un ànec molt granívor i oportunista que s'alimenta principalment en arrossars o en zones d'aigua de poca fondària. També menja plantes aquàtiques, insectes i mol·luscs.[3]

Referències

[modifica]
  1. «GLOSSARI» (en espanyol europeu). [Consulta: 7 novembre 2022].
  2. Lorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 92. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6
  3. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 28. ISBN 84-315-0434-X