Ànima (armes de foc)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Ànima estriada del canó de tanc de 105 mm de calibre, el Royal Ordnance L7.

En l'àmbit de les armes de foc l'ànima es refereix a la part interior del canó, que està en contacte amb el projectil quan és disparat. Això és aplicable tant a armes portàtils com a grans peces d'artilleria. Es distingeixen dos tipus principals d'ànima:

  • Ànima estriada o ratllada: que té un conjunt de solcs o estries helicoïdals que recorren tota la longitud interior del canó, causant un efecte de rotació al projectil.[1] Aquesta rotació estabilitza el projectil, permetent una major precisió i abast. És propi de quasi totes les armes de foc que utilitzen cartutxs (fusells, pistoles, metralladores, etc.) així com les peces d'artilleria més usuals.
  • Ànima llisa: amb superfície interior uniforme, sense cap tipus d'estriatge.[1] És utilitzat per exemples en les escopetes i en els morters[2] (armes d'artilleria de tir indirecte). Històricament també era utilitzat en les armes de foc antigues com els primers canons o els fusells de pedrenyal.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ànima (armes de foc) Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 BALFEGÓ i VERGÉS, X.. Diccionari policial. Barcelona: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. ISBN 84-604-9545-0 [Consulta: 18 maig 2015]. 
  2. «Ànima (armes de foc)». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 18 maig 2015].