Àster esquamós

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuÀster esquamós
Aster squamatus Modifica el valor a Wikidata
A.squamatus-2.JPG
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreAsterales
FamíliaAsteraceae
TribuAstereae
GènereAster
EspècieAster squamatus Modifica el valor a Wikidata
Hieron., 1900
Nomenclatura
BasiònimConyza squamata Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
  • Aster barcinonensis Sennen, 1913
  • Aster divaricatus Baker
  • Aster linifolius Griseb.
  • Aster pseudobarcincnensis Sennen, 1929
  • Aster sandwicensis (A.Gray) Hieron., 1900
  • Aster squamatus var. squamatus
  • Erigeron semiamplexicaule Meyen, 1843
  • Erigeron semiamplexicaule var. semiamplexicaule
  • Erigeron semiamplexicaulis var. semiamplexicaulis Meyen
  • Tripolium conspicuum Gay
  • Tripolium conspicuum J.Rémy, 1849[1]

Àster esquamós, àster americà o trencadalles (Aster squamatus).

Etimologia[modifica]

  • Aster: del mot grec ἀστήρ /aster/ (estrella) fent referència a la forma dels capítols vists des d'un punt de vista zenital.[2]
  • squamatus: del llatí squāma (escamós). Per la presència de bràctees al calze floral.[3]

Hàbitat i distribució[modifica]

Habita a qualsevol vora de camí i carretera, també a llocs molt alterats, prats ruderals i camps de conreu. Preferentment zones humides, fins a 1100 msnm. Es troba de manera molt freqüent arreu de tot el territori.[4][5]

Comunitats nitròfiles, dominades per plantes bianuals de talla elevada i la floració de la qual és estival. Es desenvolupen en zones pujols o mesomontanes de sòls nitrificats i remoguts.[5]

Presenta una distribució neotropical i encara que siga una espècie originaria d'Amèrica Central i Amèrica del Sud, al·lòctona de la conca mediterrània i Macaronèsia (Illes Açores i Canàries). A l'Estat Espanyol es coneix des de començaments del segle XX a Barcelona, des d'on s'ha expandit ràpidament per gran part de la Península Ibèrica.

Comparteix hàbitat amb el gènere Conyza, però aquest gènere manca de pilositat.

Descripció[modifica]

Teròfit, amb tendència a ser biennal, que pot arribar fins a 1 m d'alçada, completament glabra, de tiges erectes i una mica lignificades però flexibles, com les abundants ramificacions. Les fulles escasses, lanceolades, estretes, de fins a 1,5 cm, de vegades de marge ondulat. Les inflorescències nombroses, en capítols agrupats en semblant panícules, amb flors molt xicotetes, les externes ligulades, amb expansió curta i blanquinosa, i les internes tubuloses, estretes entre si, de les que només poden apreciar-se els estams, sobreeixents, de color groc daurat. El fruit de tipus aqueni de 2-3 mm amb un vil·là de fins a 6 mm.[6] Nombre cromosòmic = 20.[7]

Noms vernacles[modifica]

àster barceloní (C), botja (C), mata de moro (PV), matacaveros (C), mata-xotos (PV), pinet (PV), rebentadalles (C) i setembrina (B).[8]

Galeria[modifica]

Referències[modifica]

  1. GBIF, Menuda. «Aster squamatus Hieron.» (en castellà). GBIF. [Consulta: 4 gener 2021].
  2. Natura, Menuda. «Aster sedifolius L.» (en català). [Consulta: 4 gener 2021].
  3. «Scheda IPFI, Acta Plantarum Symphyotrichum_squamatum» (en italià). [Consulta: 4 gener 2021].
  4. «Symphyotrichum squamatum (Spreng.) G. L. Nesom». UIB. [Consulta: 4 gener 2021].
  5. 5,0 5,1 «Symphyotrichum squamatum» (en castellà). Asturnatura. [Consulta: 4 gener 2021].
  6. «Palico verde, Matacavero, Rompedallas, Pirulero. Aster squamatus» (en castellà). Región de Murcia Digital. [Consulta: 4 gener 2021].
  7. Talavera, Salvador; Arista, Montserrat (en castellà) NOTAS CARIOLÓGICAS SOBRE ALGUNAS COMPUESTAS DE MARRUECOS, 1994, pàg. 97.
  8. «Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana». TERMCAT. [Consulta: 4 gener 2021].