Èmbol (medicina)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Un èmbol (del grec ἔμβολος "falca", "tap") és una massa no adherida que viatja pel torrent sanguini i és capaç de crear bloquejos. Quan una embòlia oclueix un vas sanguini, s'anomena embòlia.[1] Hi ha diversos tipus d'èmbols, com ara coàguls de sang, plaques o cristalls de colesterol, glòbuls de greix, bombolles de gas i cossos estranys, que poden provocar diferents tipus d'embòlies.

El terme és diferent de l'embòlia i el tromboembolisme, que poden ser conseqüències d'una èmbol.[2]

El terme va ser encunyat el 1848 per Rudolf Virchow com a part de la seva investigació fonamental sobre els coàguls de sang.[3][4]

Referències[modifica]

  1. Kumar V.. Pathologic Basis of Disease. 
  2. «Medical Definition of Embolus». Arxivat de l'original el 2014-07-14. [Consulta: 3 març 2022].
  3. Hellemans, Alexander. The Timetables of Science. New York, New York: Simon and Schuster, 1988, p. 317. ISBN 0-671-62130-0. 
  4. Virchow, Rudolf, 1821-1902.. Thrombosis and emboli (1846-1856). Canton, Mass: Science History Publications, 1998. ISBN 0-88135-113-X. OCLC 37534011.