Vés al contingut

Ètica de la persuasió

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

L'ètica de la persuasió es refereix als principis morals associats amb l'ús de la persuasió per part d'un orador per a influir en les creences, actituds, intencions, motivacions o comportaments del públic. Un orador pot esforçar-se per:

  1. Explorar el punt de vista de l'audiència,
  2. Explica el punt de vista de l'orador i
  3. Crear resolucions.[1]

L'ètica de la persuasió en àmbits professionals com el periodisme ha rebut certa atenció acadèmica. Baker i Martinson presenten un test basat en cinc principis: veracitat, autenticitat, respecte, equitat i responsabilitat social (destacant la importància del bé comú).[2] Així, la prova TARES (per les seues sigles en anglès) serveix com a mesura de l'adhesió d'un orador a alguns principis ètics en la correspondència persuasiva professional.

Fitzpatrick i Gauthier plantegen diverses preguntes per avaluar l'ètica de la persuasió:

  1. Amb quina finalitat s'utilitza la persuasió?
  2. Cap a quines opcions i amb quines conseqüències per als individus s'utilitza la persuasió?
  3. La persuasió contribueix o interfereix amb els processos de presa de decisions de l'audiència?[3][1]

En resum, l'ètica de la retòrica es refereix a la capacitat d'una persona per a resistir la temptació d'ajudar-se a si mateix fent mal als altres. Un altre exemple de persuasió poc ètica seria utilitzar la persuasió per obtenir beneficis personals sense el coneixement de l'audiència.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «The Ethics of Persuasion». kolibri.teacherinabox.org.au. [Consulta: 14 juny 2021].[Enllaç no actiu]
  2. Baker, Sherry; Martinson, David L. Journal of Mass Media Ethics, 16, 2-3, 01-09-2001, pàg. 148–175. DOI: 10.1080/08900523.2001.9679610. ISSN: 0890-0523.
  3. Fitzpatrick, Kathy; Gauthier, Candace Journal of Mass Media Ethics, 16, 2-3, 01-09-2001, pàg. 193–212. DOI: 10.1080/08900523.2001.9679612. ISSN: 0890-0523.