Étienne Chatiliez
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 juny 1952  (71 anys)Roubaix (França) |
| Dades personals | |
| Formació | lycée Yves-Kernanec (fr)  |
| Activitat | |
| Ocupació | director de cinema, guionista, realitzador |
Premis | |
     | |
Étienne Chatiliez (Roubaix, 17 de juny de 1952) és un director i guionista francès.
Biografia[modifica]
Étienne Chatiliez és fill de Pierre Chatiliez, assegurador,[1] i Denise Rateau,[2] i va créixer a Marcq-en-Barœul amb un germà i una germana grans.[1]
Va ser primer editor de la ràdio i després d'una agència de publicitat.[3][4] Posteriorment, va produir nombrosos anuncis per a televisió (sobretot per a Éram, els espots del qual li van valer diversos premis); després, es dirigeix al cinema.[3][4]
La seva primera pel·lícula La vie est un long fleuve tranquille l'any 1988, fou molt ben rebuda per la crítica i el públic, va guanyar el César al millor primer treball i al millor guió[4] i excel·lents resultats a la taquilla.[5] L'èxit també va coronar Tatie Danielle el 1990.[4] El 1995, Le bonheur est dans le pré amb Eddy Mitchell i Michel Serrault[4] va ser nominada al César a la millor pel·lícula[4] i Chatiliez al millor director. El 1998, a Doggy Bag, va aparèixer per primera vegada com a actor.[3] El 2001, va dirigir Tanguy: què en fem, del nen?, una pel·lícula de culte i il·lustració del fenomen Tanguy.
Les seves properes pel·lícules, Confiança cega amb Cécile de France i Vincent Lindon, Agathe Cléry amb Valérie Lemercier i 'L'Oncle Charles amb Eddy Mitchell i Valérie Bonneton, van ser fracassos comercials.[5]
El 2018, es va reunir amb Sabine Azéma, André Dussollier i Éric Berger per a una seqüela de la seva pel·lícula de 2001 titulada Tanguy, le retour.[6]
Filmografia[modifica]
- 1986 : Super Timor[7] (spot publicitari)
- 1988 : La vie est un long fleuve tranquille (4 César a la millor òpera prima i al millor guió)
- 1990 : Tatie Danielle
- 1995 : Le bonheur est dans le pré
- 2000 : La famille médicament (curtmetratge inclòs a Scénario sur la drogue)
- 2001 : Tanguy: què en fem, del nen?
- 2004 : Confiança cega
- 2008 : Agathe Cléry
- 2012 : L'Oncle Charles[8]
- 2019 : Tanguy, le retour
Resultats en taquilla[modifica]
| Pel·lícula | Taquilla mundial |
| La vie est un long fleuve tranquille | 4.088.239 entrades |
| Tatie Danielle | 2.151.463 entrades |
| Le bonheur est dans le pré | 4.931.227 entrades |
| Tanguy: què en fem, del nen? | 4.310.477 entrades |
| Confiança cega | 494.712 entrades |
| Agathe Cléry | 1.252.822 entrades |
| L'Oncle Charles | 295.669 entrades |
| Tanguy, le retour | 1.054.431 entrades |
| Total | 18.579.040 entrades |
Notes i referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Philippe Lagouche, "Étienne Chatiliez Le bonheur est dans le cinéma !", La Voix Du Nord, 11 décembre 2012.
- ↑ Annuaire généalogique des familles du Nord et Pas-de-Calais
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Etienne Chatilliez : biographie» (en francès). cinefil.com. [Consulta: 11 febrer 2014].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 «Étienne Chatilliez» (en francès). allocine.fr. [Consulta: 10 febrer 2014].
- ↑ 5,0 5,1 Thomas Messias. «Etienne Chatilliez : biographie» (en francès). over-blog.com. [Consulta: 11 febrer 2014].
- ↑ «Tanguy, le retour : les premières images, dix-huit ans après le grand succès». lefigaro.fr, 07-01-2019. [Consulta: 16 gener 2019].
- ↑ «Super Timor : La danse du moustique». www.culturepub.fr. [Consulta: 16 febrer 2012].
- ↑ "L'oncle Charles" - Heureusement, Valérie Bonneton..., Le Point, le 20 mars 2012