Punts suspensius

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: )
Salta a la navegació Salta a la cerca
Signes de puntuació
{ } Claus
Apòstrof
/ Barra obliqua
\ Barra obliqua inversa
< > Claus angulars
[ ] Claudàtors
: Dos punts
  Espai
""
« »
Cometes dobles
“ ”
„“
( ) Parèntesis
. Punt
Punts suspensius
¡ ! Signe d'exclamació o d'admiració
¿ ? Signe d'interrogació
· Punt volat
; Punt i coma
- Guionet
Guió
_ Guió baix
, Coma
Infotaula de grafemaPunts suspensius
Caràcter
Unicode: 2026
Representació TeX: \ldots
etiqueta HTML: &hellip;, &mldr;


Unicode: 22EF
Representació TeX: \cdots
etiqueta HTML: &ctdot;


Unicode: 22EE,
Representació TeX: \vdots
etiqueta HTML: &vellip;


Unicode: 22F0
etiqueta HTML: &utdot;


Unicode: 22F1
Representació TeX: \ddots
etiqueta HTML: &dtdot;


Unicode: FE19
Tipus signe de puntuació i intraword punctuation Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Els punts suspensius () són un signe de puntuació que es col·loca al final de frase quan no es vol donar per acabada, per exemple en una enumeració de la qual només s'esmenten uns quants elements o en un diàleg quan l'emissor vol que l'interlocutor completi mentalment el sentit del missatge. S'usa com a eufemisme no lèxic, per evitar pronunciar mots no adequats al context i també quan no és necessari acabar la frase perquè la informació que conté és suficient per inferir la resta de continguts. Es posen a més a més quan l'entonació deixa en suspens l'enunciat o quan hi ha una interrupció de la conversa.[1]

Els punts suspensius (tres) són un substitut de l'etc. (etcètera) en les frases inacabades quan la informació sobrera no és rellevant, no en els altres casos.

S'escriuen sempre sense deixar cap espai després de la paraula que els precedeix i es deixa un espai abans del mot següent. El nombre de punts és sempre tres, no s'han d'escriure mai dos o més de tres punts i no s'ha de deixar cap espai entre ells.[2]

Un ús especial és quan es col·loquen entre parèntesis, llavors significa que s'ha suprimit conscientment un passatge del discurs o que la font contenia un buit, per exemple en documents antics deteriorats o gravacions incomprensibles.

Referències[modifica]

  1. Els signes de puntuació. 2a ed. Bellaterra: Gabinet de Llengua Catalana. Universitat Autònoma de Barcelona, 1995. ISBN 8449004667. 
  2. «Punts suspensius (signes de puntuació)». Optimot, 2016.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Punts suspensius Modifica l'enllaç a Wikidata