(117) Lomia
Salta a la navegació
Salta a la cerca
| Descobriment | |
|---|---|
| Descobridor | Alphonse Borrelly |
| Data de descobriment | 12 de setembre de 1871 |
| Lloc de descobriment | Observatori de Marsella |
| Altres designacions | A900 DA |
| Epònim | Làmia |
| Elements orbitals | |
| Excentricitat (e) | 0,028194028950399 |
| Semieix major (a) | 2,9914487347392 UA |
| Periheli (q) | 2,9071077425083 UA |
| Afeli (Q) | 3,0757897269701 UA |
| Període orbital (P) | 1.889,8214489383 dies |
| Inclinació (i) | 14,928 ° |
| Longitud del node ascendent (Ω) | 348,79142990066 ° |
| Argument periheli (ω) | 52,9 ° |
| Anomalia mitjana (M) | 240,85446919499 ° |
| Característiques físiques | |
| Classe espectral | Asteroide de tipus X |
| Magnitud absoluta | 7,95 |
| Més informació | |
| Identificador JPL | 2000117 |
 | |
(117) Lomia és un asteroide que pertany al cinturó d'asteroides descobert per Alphonse Louis Nicolas Borrelly el 12 de setembre de 1871 des de l'observatori de Marsella, França. Va ser anomenat per Lamia, un personatge de la mitologia grega. Lomia és possiblement conseqüència d'un mal delletreig del nom original.[1] Està situat a una distància mitjana de 2,991 ua del Sol, podent apropar-se fins a 2,906 ua. Té una inclinació orbital de 14,9° i una excentricitat de 0,02837. Empra a completar una òrbita al voltant del Sol 1889 dies.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Schmadel, Lutz D. Springer. Dictionary of Minor Planet Names (en anglés). 5ª, 2003. ISBN 3-540-00238-3.
Enllaços externs[modifica]
- «(117) Lomia» (en anglès). Minor Planet Center. [Consulta: 23 juny 2015].
