24 Capritxos per a violí

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Niccolò Paganini

Els 24 Capritxos per a violí van ser escrits en grups (sis, sis i dotze) per Niccolò Paganini entre el 1802 i 1817. També són designades com a M. S. 25 en el Catalogo tematico delle musiche di Niccolò Paganini de Maria Rosa Moretti i Anna de Sorrento, que va ser publicada el 1982. Els Capritxos estan escrits en forma d'estudis, i cada número explora diferents tècniques del violí (trinats en dobles cordes, canvi extremadament ràpid de posicions i cordes, etc.)

Ricordi els va publicar per primera vegada el 1819, agrupats i numerats de l'1 al 24 Op. 1, juntament amb les 12 Sonates per a Violí i Guitarra (Opp. 2 i 3) i 6 Quartets de Guitarra (Opp. 4 i 5). Quan Paganini va publicar els seus Capricis, els va dedicar a "alli artisti" (tots els artistes), en lloc d'una persona específica. Entre 1832 i 1840 hom pot trobar una mena de dedicatòria escrita pel mateix Paganini amb un dedicatari per a cada Capritx (possiblement per a una nova edició impresa): 1: Henri Vieuxtemps ; 2: Giuseppe Austri; 3: Ernesto Camilo Sívori ; 4: Ole Bornemann Bull ; 5: Heinrich Wilhelm Ernst ; 6: Karol Józef Lipiński ; 7: Franz Liszt ; 8: Delphin Alard; 9: Herrmann; 10: Théodor Haumann ; 11: Sigismond Thalberg ; 12: Dhuler; 13: Charles Philippe Lafont; 14: Jacques Pierre Rode ; 15: Louis Spohr ; 16: Rodolphe Kreutzer ; 17: Alexandre Artôt; 18: Antoine Bohrer; 19: Andreas Jakob Romberg; 20: Carlo Gignami; 21: Antonio Bazzini ; 22: Luigi Alliani; 23: [sense nom]; 24: Nicolò Paganini, sepolto pur troppo.

Una edició moderna dels Capritxos
Primera plana de la 1a edició dels 24 Capricis de Paganini (Ricordi 1820)

Ferdinand David va editar una primera edició que va ser publicada per Breitkopf & Härtel en 1854. David, com a editor, també va publicar una edició dels Capritxos amb acompanyaments de piano per Robert Schumann. Una altra edició de David va ser publicada en dos llibre, de 12 de capritxos cadascun "mit hinzugefügter Begleitung des Pianoforte von Ferdinand David" (amb acompanyament de piano per Fernando David) i publicat per Breitkopf & Härtel (c. 1860).[1]

A diferència de nombrosos conjunts de 24 peces anteriors i posteriors, no va haver-hi cap intenció d'escriure aquests capritxos en 24 tonalitats diferents.

Els Capricis[modifica]

  • Caprici n.º 1 en mi major L'Arpeggio (Andante)
  • Caprici n.º 2 en si menor (Moderato)
  • Caprici n.º 3 en mi menor (Sostenuto – Presto – Sostenuto)
  • Caprici n.º 4 en do menor Maestoso)
  • Caprici n.º 5 en la menor (Agitato)
  • Caprici n.º 6 en sol menor Tremolo (Lento)
  • Caprici n.º 7 en la menor (Posato)
  • Caprici n.º 8 en mi♭ major (Maestoso)
  • Caprici n.º 9 en mi major La chasse (Allegretto)
  • Caprici n.º 10 en sol menor (Vivace)
  • Caprici n.º 11 en do major (Andante – Presto – Andante)
  • Caprici n.º 12 en la♭ major (Allegro)
  • Caprici n.º 13 en si♭ major, "La Risa del Diablo" (Allegro)
  • Caprici n.º 14 en mi♭ major (Moderato)
  • Caprici n.º 15 en mi menor (Posato)
  • Caprici n.º 16 en sol menor (Presto)
  • Caprici n.º 17 en mi♭ major (Sostenuto – Andante)
  • Caprici n.º 18 in do major (Corrente – Allegro)
  • Caprici n.º 19 en mi♭ major (Lento – Allegro assai)
  • Caprici n.º 20 en re major (Allegretto)
  • Caprici n.º 21 en la major (Amoroso – Presto)
  • Caprici n.º 22 en fa major (Marcato)
  • Caprici n.º 23 en mi♭ major (Posato – Minore – Posato)
  • Caprici n.º 24 en la menor (Quasi presto – Variazioni I–XI – Finale)


Edicions[modifica]

  • Edició crítica per Franco Gulli (Ed. Curci, 1982)[2]
  • Edició crítica per Renato de Barbieri (Urtext, 1990)[3]

Bibliografia[modifica]

  • E. Shore & Co.. Nicolo Paganini: his life and work, 1907. ISBN 0-559-80636-1. 
  • Borer, Philippe. Stiftung Zentralstelle der Studentenschaft der Universität Zürich. The Twenty-Four Caprices of Niccolò Paganini. Their significance for the history of violin playing and the music of the Romantic era, 1997, p. 299. ISBN 3952158003. 
  • Mostras, Konstantin G.. Muzgiz. 24 каприса для скрипки соло Н. Паганини: методические комментарии (24 capritxos per a violí sol de N. Paganini. Comentaris metodològics), 1959, p. 167. 
  • Cantù, Alberto. EDA. I 24 Capricci e i 6 Concerti di Paganini, 1980. 
  • Philippe Borer, Les 24 caprices de Paganini et la constellation romantique, in «Revue musicale de Suisse romande», Nº 2, giugno 1993, pp. 75-85
  • Philippe Borer, The Twenty-Four Caprices of Niccolò Paganini, PhD diss., 1995

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Paganini: 24 Capricci per il Violino solo, "dedicati agli Artisti" Op. 1 – Robin Stowell». Arxivat de l'original el 2 d’octubre 2015. [Consulta: 14 novembre 2023].
  2. ↑ Paganini 24 Capricci, Rev.
  3. ↑ «Paganini 24 Caprices, Rev.». Arxivat de l'original el 2016-11-04. [Consulta: 14 novembre 2023].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=24_Capritxos_per_a_violí&oldid=33204921»