Rodolphe Kreutzer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Rodolphe Kreutzer
Rodolphe Kreutzer by Riedel.jpg
Naixement 15 novembre 1766
Versalles
Mort 6 gener 1831
Ginebra
Ocupació director d'orquestra, compositor, violinista, mestre, musicòleg, professor de música, catedràtic d'universitat i concertino
Gènere òpera
Moviment música clàssica
Modifica dades a Wikidata

Rodolphe Kreutzer (16 de novembre de 1766 - 6 de gener de 1831) va ser un violinista, professor, compositor i director d'orquestra francès. És cèlebre pels seus mètodes i estudis per a violí, i per la sonata que li va dedicar Beethoven.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer a Versalles. El seu pare, músic alemany, violinista de la Capella Real, li va ensenyar a tocar el violí, però el seu verdader mestre va ser Anton Stamitz. Als 13 anys ja va interpretar un concert compost per ell mateix, a continuació va viatjar a Itàlia i Alemanya on va realitzar una sèrie d'actuacions.

Als 16 anys va tornar a França i va succeir el seu pare com a primer violí de la Capella Real (1783-92). El 1792 també accedí al lloc de violí solista del Teatre Italià, on, aquell mateix any, representà la seva primera òpera Jeanne d'Arc à Orléans, seguida en 1791 de Paul et Virginia i Lodoïska. El 1795 fou nomenat professor de violí al Conservatori de París, lloc va ocupar fins al 1825 i, on travà gran amistat amb el músic alsacià Charles-F Dumonchau.[1] I fou protector del jove compositor maltès Nicolas Isouard.[2] El 1801 succeí Pierre Rode com a primer violí solista de l'Òpera i a l'any següent entrà a la Capella del Primer Cònsol.

De 1815 a 1827, va ser mestre de capella de la Capella Real, alhora que exercia les funcions de director d'orquestra a l'Òpera, la qual va passar a dirigir de 1824 a 1826.

Kreutzer, al costat de Pierre Rode i Pierre Baillot, va ser un dels millors violinistes francesos del seu temps. Al costat d'aquests va fundar l'Escola francesa de violíi van posar a punt el Mètode de violí del Conservatori (Méthode de violon du Conservatoire). Entre els seus alumnes tingué el belga Alexandre-Joseph Artot[3] i els francesos Joseph Lomagne, Pierre-Julien Nargeot, i Víctor Magnien,[4] el belga Lambert Massart[5] els alemanys Georg Anton Walter i Louis Schloesser,[6] i l'italià Pietro Rovelli.[7] Va morir a Ginebra.

Va conèixer Beethoven el 1798 en una gira per Viena. Aquest li va dedicar el 1805 la seva Sonata per a violí i piano múm. 9, Op. 47, que va rebre el nom de Sonata Kreutzer. L'esmentada sonata va inspirar una novel·la de Tolstoi.

La seva obra[modifica | modifica el codi]

  • 42 estudis o capricis per a violí sol
  • Sonates per a violí i baix
  • 15 trios per a 2 violins i violoncel
  • 15 quartets per a corda
  • 3 simfonies concertants
  • 19 concerts per a violí
  • Prop de 40 òperes

Enllaços relacionats[modifica | modifica el codi]

  1. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 18, 2a part, pàg. 2481 (ISBN 84-239-4581-2)
  2. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 28, segona part, pàg. 1936 (ISBN 84-239-4582-0)
  3. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 36, pàg. 331 (ISBN 84 239-4534-0)
  4. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 32, pàg. 237 (ISBN 84-239-4532-4)
  5. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 64. pàg. 71 (ISBN 84-239-4564-2)
  6. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 54, pàg. 1050 (ISBN 84-239-4554-5)
  7. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 52, pàg. 549 (ISBN 84 239-4552-9)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rodolphe Kreutzer Modifica l'enllaç a Wikidata