Vés al contingut

319 aC

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula nombre319 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià319 aC (cccxix aC)
Islàmic969 aH – 968 aH
Xinès2378 – 2379
Hebreu3442 – 3443
Calendaris hindús-263 – -262 (Vikram Samvat)
2783 – 2784 (Kali Yuga)
Persa940 BP – 939 BP
Armeni-
Rúnic-68
Ab urbe condita435
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle v aC - segle iv aC - segle iii aC
Dècades
340 aC 330 aC 320 aC - 310 aC - 300 aC 290 aC 280 aC
Anys
322 aC 321 aC 320 aC - 319 aC - 318 aC 317 aC 316 aC

El 319 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del consolat de Mugil·là i Cerretà (o també any 435 ab urbe condita o de la Fundació de Roma). La denominació «319 aC» per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.[1]

Esdeveniments

[modifica]

Antiga Grècia. Els diàdocs

[modifica]

Antiga Roma

[modifica]
  • Aquest any són elegits cònsols Luci Papiri Cursor Mugil·là i Quint Auli Cerretà. Els cònsols continuen la guerra contra els frentans i els derroten en un sola batalla. Els frentans abandonen la seva ciutat i van donar ostatges al cònsol Quint Auli Cerretà.[4]
  • Mugil·là derrota els sutricans que demanen la pau. El cònsol exigeix l'entrega de la guarnició samnita que tenia la ciutat de Sutricum, o la mort de tots ells. La gent de Sutricum explica que no poden derrotar la forta guarnició samnita ben armada. Quan els samnites es retiren després d'un setge, la facció pro-romana de la ciutat obre les portes a les legions. Els samnites són atacats als boscos de la rodalia una vegada ocupada la ciutat. Mugil·là torna a roma per celebrar un triomf.[5]

Naixements

[modifica]

Necrològiques

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. Quiliarca (en grec antic χιλιάρχης, 'khiliarkhês', «el comandant de mil homes») designa una funció militar administrativa, primer a l'Imperi Aquemènida i després al Regne de Macedònia i a les monarquies del període hel·lenístic.

Referències

[modifica]
  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XVIII, 44-46
  3. Plutarc. Vides paral·leles: Èumenes, XVI, 11-13
  4. Titus Livi. Ab Urbe Condita, IX, 16
  5. Titus Livi. Ab Urbe Condita, IX, 22, 28
  6. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XVIII, 48