5D Mark II

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

L'EOS 5D Mark II té 21.1 megapíxels, un sensor CMOS full-frame, i és una DSLR de la marca Canon, de les primeres rèflex que va tenir capacitat de gravar vídeo Full HD. Va ser anunciada el 17 de Setembre de 2008. El Març de 2012, Canon va anunciar la seva càmera successora: la Canon EOS 5D Mark III.

Canon EOS 5D Mark II, amb objectiu 50mm F1.4 de Canon

Millores respecte a l'EOS 5D original[modifica]

  • 21.1 megapíxels (5,616 × 3,744 píxels), comparat als 12.8 megapíxels (4,368 × 2,912 píxels)
  • processador DIGIC 4, comparat amb el DIGIC II
  • 100–6400 ISO, comparat amb 100–1600
  • 3.9 fps en mode continu de disparar, comparat als 3 fps
  • modes Small Raw: sRAW1 (10 megapíxels/3861 × 2574 píxels), sRAW2 (5.2 megapíxels/2784 × 1856 píxels)
  • 98% cobriment del visor amb 0.71× d'opció magnification, comparat al 96%
  • 76 mm de LCD amb 920,000 píxels, comparat als 64 mm
  • 1800 mAh bateria LP-E6, comparat a 1390 mAh BP-511A

Característiques noves[1][2][modifica]

  • opció de gravar en full HD a 1920 × 1080 i SDTV a 640 × 480 de resolució.
  • Micròfon Monaural per a l'enregistrament d'àudio durant la gravació de vídeo
  • Live preview amb simulador preview ExpSim LV
  • Live preview amb autofocus per detecció del contrast
  • sortida HDMI de vídeo per live preview o per veure les imatges o captures de vídeo en un monitor extern via port MiniHDMI tipus C
  • Sistema de reducció de pols per millorar la neteja automàtica del sensor

La 5D Mark II és la primera càmera de la sèrie EOS amb capacitat de vídeo Full HD. Es poden fer fotografies mentre es grava, però la càmera suspèn ela gravació del vídeo fins que s'hagi capturat l'últim frame. La bateria Li-Ion de la 5D Mark II (LP-E6) té capacitat 1800mAh. Cada bateria conté un microxip amb un identificador únic que comunica l'estat de càrrega.

Té una ISO nativa de 100 multiplicitat per 2; altres nivells ISO s'obtenen per múltiples de 125 o per múltiples de 160.

Opció de gravar vídeo[modifica]

Mentre la Nikon D90 va ser la primera DSLR en gravar vídeo Full HD de 720p, i la Panasonic GH1, una MILC/mirrorless, va ser capaç de gravar 1080p/24 bans sue la 5D Mark II, aquesta va ser la primera full-frame DSLR en gravar a 1080p.

El ratio 16:9 del sensor utilitzat al mode vídeo és similar en àrea de sensibilitat al VistaVision 8/35. Aquest sensor permet als vídeosser gravest amb una ínfima profunditat de camp, per aconseguir el "film look". Els 21 megapíxels del sensor es remostregen a una resolució HD tan sols utilitzant cada tercera línea i chroma 4:2:0 chroma, conduint a errors de Moiré en vídeo.

Els clips de Vídeo poden tenir una mida de 4 GB, aproximadament 12 minuts de 1080p HD o 24 minuts de gravació SD (640 x 480). Aquests límits proven del tam any màxim de 4 GB suportat pel sistema FAT32 sue utilitzen les targetes Compact Flash. La càmera també impose una duració màxima dels clips de 29 minuts 59 segons si encara no s'ha arribat al límit de 4 GB. La gravació de vídeo i àudio es graven en arxius QuickTime (MOV) en video comprès a H.264/MPEG-4 (Base Profile @ L5) i descomprimit a 48 kHz/16-bit PCM. El bitrate per a 1080p és aproximadament de 38 megabits per segon (4.8 Mbyte/s), mentre que el SD és de 17 megabits per segon (2.2 Mbyte/s). Tot i que el micròfon intern és mono, l'àudio estèreo es pot gravar per un input jack d'àudio. Quan es gravi vídeo de llarga durada, sobretot en climes calorosos, pot augmentar el soroll de la imatge pel sobreescalfament del sensor CMOS.

Funció de Vídeo[modifica]

La EOS 5D Mark II és capaç de gravar vídeo en situacions de baixa lluminositat i és result per un prey baix, comport amb les càmeres de vídeo professional. Durant els primers 18 mesos des del seu llançament, la càmera només tenia vídeo de 30fps. El 15 de Març de 2010, Canon va millorar el firmware afegint un mode de 25p per a PAL.

L'actualització del firmware també va modificar els 30p a 29.97 fps i la nova modalitat de24p grava a 23.976 fps per a ser compatible amb NTSC. Darrerament, l'actualització va afegir un control manual en la gravació dels nivells d'àudio i una forma oficial de treure l'opció automàtica dels nivells.

El firmware Magic Lantern proveeix de molts opcions addicionals de vídeo i controls de l'àmbit del cinema com l'opció false colors, zebres pel control de l'exposició, control de la profunditat de camp i l'enfocament amb peaking filters, treure el control d'auto-gain de l'entrada de micròfon. També hi ha l'opció d'una sortida de dades de vídeo no comprimit de 14-Bit RAW en targetes ràpides UDMA 7 CF a resolució quasi HD (1004p vs. 1080p a Full HD). Tot i la mida dels arxius i l'elevat preu de les targetes apropiades és considerablement moderat i la 5D Mark III generalment mostra un millor resultat gravant vídeo RAW, la Mark II, sent la més vella, encara és una de les millors opcions per a vídeo DSLR amb sortida RAW, la qual cosa demostra que el vídeo HD RAW no comprimit ja era possible teòricament possible amb la tecnologia de l'any 2008.

Pel·lícules independents i televisió[modifica]

Nombroses produccions de cinema i televisó han utilitzat la Canon 5D Mark II:

  • El curtmetratge Reviere del fotògraf Vincent Laforet, l'any 2009.
  • L'opening de la 35a temporada del Saturday Night Live de la NBC, per primer cop el 26 de Setembre de 2009. Va ser utilitzada pel set tam any, que permetia gravar a NY, i les seves capacitats de profunditat de camp, fent-la una gran substituta de l'habitual pel·lícula en 35mm.
  • El documental Conquest of High Passes, digit per Wout Conijn i filmat pel DOP Jean Counet, el 26 de Novembre de 2009.
  • El videoclip pel grup japonès Sakanaction, Aruku Around (2010), gravat en un sol pla seqüència.
  • L'episodi "Help Me" de The House, per a la Fox el 17 de Maig de 2010, substituint l'habitual pel·lícula de 35mm film.
  • Shelfstackers de la BBC, 4 de Setembre de 2010, el primer programa de la BBC en utilitzar aquesta càmera. Els 6 episodis sencers de la sèrie van ser gravats amb la 5D Mark II, amb un pressupost de £160,000.
  • The Road to Coronation Street, per a BBC Four, el 16 de Setembre de 2010.
  • El curtmetratge Scenes de l'Spike Jonze per a utilitzar lents Panavision. 2011.

Rigs i Objectius[modifica]

Hi ha nombroses empreses que han desenvolupat accessoris per a vídeo professional, per beneficiar-se del sensor 35mm, que proporciona una profunditat de camp semblant al cinema. Redrock Micro i Zacuto són dos exemples. Per gravar vídeo 3D, Anachrome oferta estructures per a dues càmeres, que utilitzarien objectius Canon d'una distància focal molt petita. Una sèrie de prismes especialitzats compensarien l'espai massa ample que hi hagués entre el parell de càmeres. Invertint una de les càmeres, l'espai es veuria molt reduït. El pack també inclouria aparells de sincronització.

Una companyia de Los Angeles, CA, Hot Rod Cameras, oferta objectius de cinema amb montura PL la qual cosa permetrà utilitzar alguns dels objectius utilitzats amb les càmeres de cine Arriflex em càmeres 5D Mark II. El sensor té de fet la mida de dos frames de 35mm, similiar a la pantalla ampla del s. XX promocionada per Paramount Studuios, anomenada "Vista-Vision". Allò era pel·lícula de 35mm, corria horitzontalment per la cèmera, utilitzant dos cops làrea d'un frame normal de 35mm.

Software[modifica]

El pack de software conté:

  • Digital Photo Professional
  • ZoomBrowser EX / ImageBrowser
  • PhotoStitch
  • EOS Utility
  • Picture Style Editor

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]