9K720 Iskander
 | |
| Tipus | míssil superfície-superfície i míssil balístic de teatre d'operacions  |
|---|---|
| País d'origen | Rússia |
| Epònim | Alexandre Nikolaïevitch Romanovski-Iskander |
| Història de servei | |
| En servei | Des de 2006 |
| Operadors | Forces Armades de Rússia |
| Història de producció | |
| Fabricant | planta de Vótkinsk |
| Especificacions | |
| Sistema de guiatge | sistema de navegació inercial |
El 9K720 Iskander (rus: Искандер; Denominació OTAN SS-26 Stone) és un sistema de míssils balístics russos de nova generació de curt o mitjà abast.[1] També es pot utilitzar com a míssil balístic tàctic segons les necessitats del camp de batalla.
El sistema consta de diversos vehicles que proporcionen subministrament i control al vehicle de llançament. Aquest té la particularitat de transportar no només un míssil com el Scud, sinó dos alhora.
Història[modifica]
El primer llançament de prova d'un Iskander va tenir lloc l'octubre de 1995.
Armènia en va llançar alguns durant la guerra del 2020 a Nagorno-Karabakh, tot i que segons el primer ministre d'aquest país, van ser ineficaços.[2] Un llançament que anava cap a la regió de Bakú va ser interceptat per un míssil israelià Barak 8.[3]
Aquesta afirmació va ser contestada per les autoritats russes,[4] les quals van afirmar que les forces russes havien utilitzat a Síria amb èxit la versió exportada a aquell país.[5] Un dels dos objectius mostrats en un vídeo per les autoritats russes era un hospital de la ciutat d'Azaz, atacat a principis de 2016.[6]
El Departament de Defensa dels Estats Units calcula que al voltant de 100 d'aquests míssils van ser disparats el primer dia de la invasió russa d'Ucraïna, el 24 de febrer de 2022.[7] El 27 de febrer de 2022, un assessor del ministre de l'Interior ucraïnès va declarar que els míssils Iskander s'havien disparat des de Belarús.[8] El ministeri de Defensa d'Ucraïna va afirmar que el 25 d'abril de 2022, dels 1.300 míssils balístics i de creuer disparats per les forces russes, el 62% havien estat Iskander.[9]
El 27 de juny de 2023, dos iskanders van ser disparats des de Rússia a la ciutat de Kramatorsk, un va encertar el restaurant Ria Pizza i va matar 12 persones.
La línia de producció modernitzada del 9M723 Iskander té una capacitat de producció mensual de sis míssils. L'aplicació de sancions destinades a dificultar l'adquisició de microelectrònica occidental per a Rússia empitjoraria significativament els seus problemes de sosteniment, donada la gran dependència existents dels xips americans, taiwanesos i altres tecnologies occidentals.[10]
Míssil[modifica]
Complint amb els criteris de furtivitat, el 9M723K1 segueix una trajectòria anomenada quasi balística, és a dir que segueix una trajectòria més tensa que una trajectòria balística, la qual cosa li permet assolir el seu objectiu de manera més ràpida i discreta però a costa de rang reduït.
Només té una etapa de pólvora.
Té esquers electromagnètics GRAU 9B899 (9Б899) i cada míssil es capaç de transportar-ne sis. Això va ser descobert durant la guerra a Ucraïna.
Objectius[modifica]
- Sistemes d'artilleria i emplaçaments de míssils.
- Sistemes de defensa antimíssils i antiaeris.
- Avions i helicòpters aparcats.
- Llocs de comandament i nodes de comunicacions.
- Infraestructures civils.
Variants[modifica]
- Variant Iskander-M destinada a l'exèrcit rus.
- Variant Iskander-K amb míssils de creuer amb un abast de 2.000 km, inclòs el míssil 9M729 que va motivar la denúncia del Tractat de Forces Nuclears d'Abast Intermedi.
- Variant Iskander-E destinada a l'exportació amb un abast reduït a 280 km, és a dir, un míssil balístic tàctic.
Operadors[modifica]
Algèria[11][12]
Armènia
Rússia
Iran, 12 sistemes Iskander-E actualitzats s'hi van descobrir el 2021, algunes fonts diuen que la compra es va concloure a finals del 2018
Síria, operada per Rússia a la base aèria de Hmeimim[13]
Kirguizstan[14]
Belarús[15]
Referències[modifica]
- ↑ «9K720 Iskander (SS-26)» (en anlès). missilethreat.csis.org. [Consulta: 5 octubre 2023].
- ↑ «Пашинян назвал российские «Искандеры» неработоспособными» (en rus). Gazeta, 10-02-2022. [Consulta: 5 octubre 2023].
- ↑ «L’Iskander-E dans la tourmente» (en francès). Air & Cosmos, 03-03-2021. [Consulta: 5 octubre 2023].
- ↑ «Armenian PM Accused Of Lying About Russian Missiles» (en anglès). azatutyun.am, 24-02-2021. [Consulta: 5 octubre 2023].
- ↑ «Une polémique sur la fiabilité du missile balistique russe Iskander est à l’origine d’une crise politique en Arménie» (en francès). Opex 360, 27-02-2021. [Consulta: 5 octubre 2023].
- ↑ «Russia Brags About Bombing Syrian Hospital To Prove ‘Iskander’ Works» (en anglès). T-Intelligence. [Consulta: 5 octubre 2023].
- ↑ «Russia’s Use Of Iskander Ballistic Missiles In Ukraine Exposes Secret Decoy Capability» (en anglès). The War Zone, 15-03-2022. [Consulta: 5 octubre 2023].
- ↑ «Ukraińskie MSW: Rosja wystrzeliła z terytorium Białorusi rakiety Iskander w kierunku Ukrainy» (en polonès). Forsal, 27-02-2022. [Consulta: 5 octubre 2023].
- ↑ «Росія випустила по Україні ракет на $7,5 млрд. Оцінка Forbes» (en rus). Forbes, 25-04-2022. [Consulta: 5 octubre 2023].
- ↑ Justin Bronk, Nick Reynolds i Jack Watling: The Russian Air War and Ukrainian Requirements for Air Defence Royal United Services Institute for Defence and Security Studies, 2022
- ↑ «L'Algérie a reçu des missiles Iskander en 2013» (en francès). Menadefense, 21-05-2015. [Consulta: 5 octubre 2023].
- ↑ «L’Algérie a bien reçu des missiles Iskander» (en francès). Menadefense, 05-03-2018. [Consulta: 5 octubre 2023].
- ↑ «Russia arms Syria with powerful ballistic missiles» (en anglès). WND, 07-12-2012. [Consulta: 5 octubre 2023].
- ↑ «Russia's Iskander-M missile systems deployed in Kyrgyzstan for drills» (en anglès). Tass, 19-09-2018. [Consulta: 5 octubre 2023].
- ↑ «Belarus buys Russian Iskander and S-400 missile systems to face NATO threat» (en anglès). armyrecognition.com, 20-05-2022. [Consulta: 5 octubre 2023].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 9K720 Iskander |