Abadia de Fulda

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Abadia de Fulda
Fulda-abt2.PNG
Dades
Tipus monestir i abadia
Ubicació geogràfica
EstatAlemanya
Estat federatHessen
RegierungsbezirkRegió de Kassel
DistricteFulda Tradueix
CapitalFulda
 50° 33′ 15″ N, 9° 40′ 18″ E / 50.554027777778°N,9.67175°E / 50.554027777778; 9.67175
Modifica les dades a Wikidata

L'Abadia de Fulda (lat. Abbatia Fuldensis; alemany Reichskloster Fulda, Reichsabtei Fulda) fou una important abadia benedictina a Fulda. Fundada en el segle VIII, esdevingué un centre cultural molt important, amb un scriptorium notable que produí obres conservades i una important biblioteca. Nombrosos intel·lectuals carolingis reberen formació en aquesta abadia.

Fundació[modifica]

El 742 Bonifaci de Fulda va demanar al seu deixeble Sturmius de cercar un emplaçament per a un monestir. Sturmius va començar la construcció el 12 de març del 744 en les terres que serien oficialment cedides per Carloman el 747. Bonifaci va nomenar Sturmius com a primer abat del monestir (ho seria fins a 779) i el va posar sota la regla de Sant Benet. El mateix Sturmius va ser enviat a Itàlia per observar, a Montecassino, la vida sota les normes de la regla. L'abadia fou posada sota l'advocació del Salvador, però aviat va canviar el seu patronatge pel de Sant Bonifaci (patronatge ja esmentat des de 761).

Desenvolupament[modifica]

Bonifaci obtingué del papa Zacaries el privilegi (4 de novembre de 751) que posava l'abadia directament sota la jurisdicció del papa i no sota la dels bisbats; així n'assegurà l'autonomia. Carlemany protegí l'abadia i impulsà la creació d'una escola monàstica.

Quan Bonifaci fou assassinat el 754 a Dokkum, va ser soterrat a Fulda i això convertí l'abadia en un centre de peregrinació.

Raban Maur fou el cinquè abat de l'abadia, de 822 a 842, poc abans de ser elegit bisbe de Magúncia. La vinculació de Raban Maur amb l'abadia era anterior, ja que hi havia entrat, encara nen, com a oblat i n'havia estat director de l'escola monàstica. Sota la seva direcció, la biblioteca i el scriptorium es van convertir en uns dels més importants de l'Europa del seu temps.

Vegeu també[modifica]

Manuscrits relacionats amb Fulda