Abbadites

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els abbadites, abbàdides, abbadís o Banu Abbad (en àrab بنو عباد, Banū ʿAbbād, o العباديون, al-ʿabbādiyyūn) foren una important dinastia local que va governar l'emirat d'Isbiliya, que incloïa el sud-oest de la península Ibèrica, que governaren del 1023 al 1091.

La dinastia la va fundar Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abbad de la tribu dels Banu Lakhm que havien estat reis de Hira. Va organitzar la població per fer front als berbers que dominaven moltes regions del califat. Evità prendre el títol reial i va governar en nom d'un personatge que es va fer passar per Hixem II. Fou conegut com a Ibn Abbad i a la seva mort el 1042 el va succeir el seu fill Abbad ibn Muhàmmad al-Mútadid, (1042-1068/1069), poeta que va governar des de l'Alcàsser de Sevilla i va dirigir les campanyes a través dels seus generals en les que foren incorporades a Sevilla les petites taifes veïnes, Mertola (1044), Huelva i Santa Maria d'Algarve (1051), Niebla (1053), Algesires (1055), Silves (1063), Ronda (1065), Morón (1066), Carmona (1067) i Arcos (1069); va matar de pròpia mà a un fill revoltat. A la seva mort el va succeir el seu fill Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid o Abbad III al-Mútamid (1069-1091), també poeta, que va tenir com a primer ministre al seu amic i poeta Ibn Ammar que el va trair i al que finalment va fer matar; va conquerir les taifes de Còrdova (1070), part de Granada i Múrcia (1078); va estar sota influència de la seva dona preferida Romaica (Rumayqiyya) les extravagàncies de la qual el van posar en ridícul i van exhaurir el tresor. El 1080 va pagar el tribut a Alfons VI de Castella amb moneda falsa i el frau fou detectat per l'enviat del castellà, un jueu, al qui el rei va fer crucificar empresonant a la delegació castellana. Alfons va respondre amb una devastadora expedició i el 1085 va conquerir Toledo. El rei demanà ajuda a l'almoràvit Yússuf ibn Taixfín; després es va enemistar amb aquest i va buscar l'aliança amb el castellà al qui va donar la seva bella jove Zàïda que fou concubina del rei castellà i mare del príncep Sanç Alfónsez.

Finalment una fàtua dels ulemes i el permís del califa abbàssida de Bagdad van autoritzar la deposició de la dinastia per deslleialtat a l'islam en ajudar els cristians contra altres musulmans. Els almoràvits van assaltar Sevilla el 1091. Va ser fet presoner i va morir en captivitat a Àfrica el 1095.

Reis abbadites[modifica | modifica el codi]