Emirat de Niebla

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Taifa de Niebla.

L'Emirat o taifa de Niebla o de Labla fou un petit estat musulmà del sud de l'Àndalus, centrat a Niebla (Labla) i que també incloïa Gibraleón i altres llocs.

Emirat de Labla (1023-1053)[modifica | modifica el codi]

El 1023/1024 es va revoltar a la ciutat Abu l-Abbas Ahmad ibn Yahya al-Yahsubi, de la principal família local àrab, el qual fou proclamat emir amb el títol de Tadj al-Dawla,[1] sent reconegut també pels habitants de Gibraleón. El 1041 el va succeir el seu germà Muhammad al-Yahsubi Izz al-Dawla que va tenir dificultats amb el rei Abbad ibn Muhàmmad al-Mútadid de Sevilla i va aconseguir el suport d'al-Muzaffar de Badajoz; finalment Sevilla i Badajoz van fer la pau amb la mediació de Còrdova el 1051 i els regnes i els senyors locals van fer submissió al rei sevillà i al fals califa, i van pagar tribut per evitar l'annexió. Muhammad va aconseguir la protecció del jahwàrida Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Jàhwar ar-Raixid de Còrdova (1051) i es va retirar a aquesta ciutat, deixant Niebla al seu nebot Abu Nasr Fath ibn Khalaf ibn Yahya Nasir al-Dawla que va pactar amb Sevilla el pagament del tribut. El 1053 el rei de Sevilla va cridar als petits senyors local, i llavors per sorpresa els va tancar en uns banys i els va matar per asfíxia i llavors va atacar Niebla i va devastar el territori, obligant a Fath a retirar-se a Còrdova on va morir un temps després. Labla va restar en mans dels abbàdides de Sevilla fins al 1091 quan fou ocupada pels almoràvits.

Emirat de Labla (1146-1150)[modifica | modifica el codi]

Hostil als almoràvits, Yusuf ibn Ahmad al-Bitrudji es va revoltar en 1145 i establí un nou emirat independent, que fou atacat per Ibn Ghaniya. El 1146 la ciutat es va rendir a l'almohade Barraz al-Masufi però Al-Bitrudji es va mantenir a Tejada. L'emirat va acabar sotmès després de l'assalt dels almohades a Labla en 1155.[2]

Emirat de Labla (1234-1262)[modifica | modifica el codi]

Amb l'enfonsament dels almohades s'hi va fer independent Suayb ibn Mahfuz en 1234 amb un territori que incloïa Huelva,[3] Saltes i part de l'Algarve. El 1235 fou assetjada per Ibn Hud però el setge fou aixecat per les tropes castellanes a canvi de reconèixer la sobirania de Ferran III de Castella.[4] El 1262 Ibn Mahfuz fou assetjat a Niebla per Alfons X de Castella durant 9 mesos i va haver de capitular i la ciutat i regió fou annexionada a Castella. En el setge de Labla els musulmans van utilitzar per primera vegada a Occident la pólvora amb fins bèl·liques, al utilitzar-se per a accionar uns primitius canons.[5] Posteriorment Alfons X li va concedir un Fur Reial amb la finalitat d'obligar a la seva repoblació cristiana.

Llista d'emirs[modifica | modifica el codi]

Referència[modifica | modifica el codi]

  1. Scales, Peter C. The Fall of the Caliphate of Córdoba: Berbers and Andalusis in Conflict (en anglès). Brill, 1993, p. 179. ISBN 9004098682. 
  2. Itinerario cultural de Almorávides y Almohades (en castellà). Fundación El legado andalusì, 1999, p. 219. ISBN 8493061506. 
  3. II Congreso Internacional La Ciudad en al-Andalus y el Magreb (en castellà). Fundación El legado andalusì, 2002, p. 347. ISBN 8493205176. 
  4. García Fitz, Francisco. Castilla y León frente al Islam: estrategias de expansión y tácticas militares (siglos XI-XIII) (en castellà). Universidad de Sevilla, 1998, p. 104. ISBN 8447204219. 
  5. Repollés, José. Historia de España (en castellà). Ediciones Petronio, 1973, p. 229. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • E. Levi Provençal, Historia de la España Musulmana
  • Enciclopèdia Espasa, volum 38, pàgs. 632-633

Coord.: 37° 21′ 0″ N, 6° 40′ 0″ O / 37.35000°N,6.66667°O / 37.35000; -6.66667