Vés al contingut

Abd-ar-Rahman Sanxuelo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad)
Plantilla:Infotaula personaAbd-ar-Rahman Sanxuelo
Biografia
Naixementc. 983 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Còrdova (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 març 1009 Modifica el valor a Wikidata (25/26 anys)
Còrdova (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Hàjib
1008 – 1009
← Abd-al-Màlik al-Mudhàffar Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióSunnisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, militar Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsAbd-al-Aziz al-Mansur Modifica el valor a Wikidata
ParesAlmansor Modifica el valor a Wikidata  i Urraca Sánchez de Pamplona Modifica el valor a Wikidata
GermansAbd-al-Màlik al-Mudhàffar Modifica el valor a Wikidata

Al-Mamun Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Abi-Àmir (àrab: المأمون عبد الرحمن بن محمد بن أبي عامر, al-Maʾmūn ʿAbd ar-Raḥmān b. Muḥammad b. Abī ʿĀmir), més conegut com Abd-ar-Rahman Sanxuelo pel seu malnom Xanjul (àrab: شنجول, Xanjūl), arabització del romanç Sanxuelo, literalment ‘petit Sanç’, fou fill del famós Almansor[1] i hàjib de l'Àndalus omeia. Va prendre el làqab de Nàssir-ad-Dawla (àrab: ناصر الدولة, Nāṣir ad-Dawla).

Portava el malnom Sanxuelo perquè era, per part de mare, net de Garcia Sanxes II de Navarra, rei de Pamplona. A la mort del seu germà gran Abd-al-Màlik al-Mudhàffar (1008) el va succeir com a hàjib. Al-Mudhàffar preparava una expedició contra Castella, quan va morir d'una malaltia de pit a la vora del riu Guadimellato, prop de Còrdova (20 d'octubre del 1008) i els rumors deien que havia estat enverinat pel seu germanastre Abd-ar-Rahman Sanxuelo. Aquest va obligar el califa Hixam al-Muàyyad bi-L·lah a atorgar-li el nomenament de hàjib.

Estava poc dotat pel comandament i era molt vanitós; aviat es va guanyar l'oposició popular on ja no era simpàtic per les seves tendències amazigòfiles. Primer va obligar el califa Hixam II a nomenar-lo com a hereu a la corona (novembre del 1008) cosa que va desagradar al poble. A l'hivern, contra tota lògica, va decidir sortir en expedició contra el regne de Lleó, i llavors l'oposició es va organitzar i va esclatar una revolta, instigada per Muhàmmad al-Mahdí bi-L·lah, oncle del califa Hixam, i amb suport del grup conegut com els marwanesos,[2] mentre que el partit dels esclavons donava suport a Sanxuelo. Els rebels es van apoderar de l'alcàsser i van obligar a Hixam II a abdicar i van proclamar califa a Muhàmmad al-Mahdí (finals del 1008 o principis del 1009). La primera preocupació d'aquest fou saquejar la residència dels amírides, la família d'Almansor, a Madīnat al-Zahrā.

Sanxuelo encara disposava de l'exèrcit i va trigar temps a decidir què feia. Finalment va decidir retornar a la capital per recuperar el poder, però de camí les seves forces el van abandonar i fou capturat prop de la ciutat per emissaris del nou califa, que el van matar el 3 de març del 1009.

Referències

[modifica]
  1. Bariani, Laura. Almanzor (en castellà). Editorial NEREA, 2003, p. 221. ISBN 8489569851. 
  2. Hi havia un altre partit, els amrís, que encara que neutrals, en certa manera van afavorir igualment la deposició del hàjib donant suport al califa, però oposant-se a al-Mahdí.

Bibliografia

[modifica]