Muhàmmad al-Mahdí bi-L·lah

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Hixam ibn Abd-al-Jabbar ibn Abd-ar-Rahman an-Nàssir al-Mahdí bi-L·lah o, més senzillament, Muhàmmad II o Muhàmmad al-Mahdí (en àrab محمد المهدي بالله, Muḥammad al-Mahdī bi-Llāh), fou el quart califa omeia de Qúrtuba (1009) i onzè governant omeia. Va succeir Hixam II en 1009.

Hixam II estava sota el control absolut de l'hadjib amírida Abd al-Rahman ibn al-Mansur (fill d'Almansor) conegut com a Sanxuelo (Sanxol o Xanjwilu) que l'havia pressionat per designar-lo com a hereu fins a aconseguir-ho (novembre del 1008). Aquesta decisió va provocar l'hostilitat de la família omeia i dels seus partidaris. El clan omeia va encarregar a un dels seus, Muhammad ibn Hixam ibn Abd al-Djabbar, besnét d'Abd al-Rahman III al-Nasir, que tenia molts partidaris a la ciutat de Còrdova, d'organitzar una rebel·lió. Es va decidir el dia de l'aixecament que seria aprofitant l'absència de Sanxuelo en expedició a Castella.

El 15 de febrer de 1009 el cap rebel va atacar el palau reial on estava el califa Hixam II i un grup reduït dels seus fidels, el va ocupar i va fer signar al califa un document en el qual abdicava. Tot seguit es va fer proclamar califa amb el lakab honorífic d'al-Mahdí. La revolta popular va portar al saqueig de la vila amírida de Madīnat al-Zahrā i totes les riqueses que contenia van caure en mans dels saquejadors que les van presentar al nou califa. Aquest per esborrar tot rastre dels amírides, va fer destruir Madīnat al-Zahrā fins als fonaments i cremar les restes.

Al-Mahdí es va preparar per la reacció de Sanchuelo, que informat dels fets, retornava de la seva expedició amb l'exèrcit i estava acampat a Calatrava (Kalat Raba); Sanxuelo va intentar assegurar-se de la fidelitat de les tropes, de majoria berber, però aquestes el van abandonar, i es va dirigir amb alguns lleials a Còrdova esperant reunir els seus partidaris a la ciutat,[1] però fou capturat per emissaris d'al-Mahdí en un santuari a la Sierra Morena l'1 de març i executat el 3 de març de 1009. El seu cadàver fou exposat en una creu a Còrdova. Poc dies després al-Mahdí va fer córrer el rumor de la mort de Hixam II (l'anomenada primera mort). El seu propi fill Ubayd Allah fou nomenat valí de Toledo i el governador de les fortaleses del Duero (Frontera Superior), Wadih, li va donar suport.

Al-Mahdí aviat es va enfrontar amb els seus parent omeies i als caps berbers del seu exèrcit. Aviat es va organitzar una conspiració i els berbers van aixecar contra el califa a un pretendent omeia de nom Hixam ibn Sulayman ibn al-Nasir amb el lakab d'al-Rashid, i van assetjar Còrdova, però al-Mahdí va fer una sortida, els va derrotar i va matar al pretendent.

Llavors els berbers van proclamar un nou príncep omeia, Sulayman ibn al-Hakam amb el lakab d'al-Mustain i van demanar ajut al comte de Castella Sanç I Garcès que li va enviar un contingent de cavallers, derrotant pel camí al general Wadih a al-Kala al-Nahar (Alcalá de Henares). Tot i els esforços d'al-Mahdí, les seves forces foren derrotades a Alcolea, i el setge de Còrdova es va anar estrenyent. Llavors va intentar restaurar al tron al califa Hizam II al-Muayyad al que havia deposat uns mesos abans i se suposava mort, al que va presentar viu i va declarar com el autèntic califa i ell mateix es va declarar el seu lloctinent, però no va tenir èxit i el 7 de novembre de 1009 els assetjants van ocupar el palau califal. Al-Mahdí va fugir i es va amagar a la ciutat i Sulayman al-Mustain va rebre el jurament dels berbers com a nou califa. Les forces que restaven lleials al-Mahdi foren derrotades pels berbers i castellans a Tebul Quinto (Djabal Qantish o Qintos, que vol dir muntanya de Quint) el 5 de desembre del 1009. Els castellans van passar unes setmanes saquejant. A canvi d'aquesta ajuda els castellans havien de rebre unes 200 fortaleses de la Marca Superior però les fortaleses restaven a mans de tropes lleials a Wadih i per tant la cessió promesa per Sulayman no es va fer efectiva i finalment els castellans van retornar al seu comtat.

Després de Tebul Quinto, al-Mahdí va poder fugir de Còrdova i va arribar a Toledo on fou ben acollit pel seu fill Ubayd Allah i pel governador de la Frontera, Wadih, i es va aliar al comte Ramon Borrell de Barcelona i Ermengol I d'Urgell, que amb les seves forces es van reunir a les forces de Wadih[2] i junts van marxar cap a Còrdova (maig/juny del 1010). La victòria dels catalans a la batalla d'Aqbat al-Bakr(Akabat al-Bakar, Alacaba al-Bazar o Acabaltalbazar))[3] el 2 de juny, els va obrir les portes de la ciutat que van ocupar, tot i que hi van morir uns quants nobles catalans; Sulayman va fugir a Madīnat al-Zahrā i al-Mahdí fou restaurat.

Una vegada al poder va iniciar una repressió sagnant contra els seus enemics, especialment els berbers que eren a Còrdova; però això va provocar l'aixecament dels berbers de la regió que van retornar a la ciutat i la van assetjar en nom de Sulayman. El contingent català, que havia quedat debilitat per les pèrdues tingudes, fou derrotat a la batalla del riu Guadiaro (21 de juny) en la confluència dels rius Guadaira i Guadalquivir, en la que va morir el comte d'Urgell Ermengol I, que fou conegut després com "El de Còrdova", i es va decidir retirar-se, abandonant Còrdova el 8 de juliol i la ciutat és saquejada perquè Hixam no pot pagar als catalans.[4]

Sota la pressió dels assetjants berbers, Wadih que manava les forces d'al-Mahdí, va decidir detenir a aquest i proclamar a Hixam II que va rebre el jurament de lleialtat (juliol de 1010). Al-Mahdí va comparèixer davant Hixam II i després fou assassinat al palau per esclaus amírides el 23 de juliol de 1010. El govern efectiu va quedar en mans de Wadih com hadjib; llavors va negociar amb els castellans l'entrega de les fortaleses que se'ls havien promès per Sulayman, a canvi de suspendre el suport a aquest. Això va afectar poc a Sulayman, que va continuar el setge que va durar fins al 1013. Aquesta situació va afavorir que entre 1010 i 1012 diversos governadors es fessin independents (Dénia, Toledo, Granada...)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. A la ciutat hi havien tres partits, els marwans o meruans, favorables als omeies però enemics d'Hixam II; els alamerins, favorables a Hixam II; i els eslaus o esclavons, favorables a Sanxuelo
  2. que va deixar al front del govern a Toledo a Ismail ibn Dhi l-Nun
  3. lloc conegut modernament com Castillo de Bacar, prop de Còrdova
  4. Soldevila i Zubiburu, Ferran. Història de Catalunya. vol.1. Editorial Alpha, 1963, p. 90. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Lévi-Provençal, Évariste. Histoire de l'Espagne musulmane (en francès). Le Caire, 1944-1953. 
  • Enciclopèdia Espasa, entrades diverses.



Precedit per:
Hixam II
califa de Còrdova
1009
Succeït per:
Sulayman al-Mustaín