Batalla del riu Guadiaro

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Battle icon gladii.svgBatalla del riu Guadiaro
Fitna
Data 23 de juny de 1010
Localitat Guadiaro
Resultat Incert
Batalla del riu Guadiaro (PI 1000)
Batalla del riu Guadiaro
Batalla del riu Guadiaro
Batalla del riu Guadiaro
Coord.: 36° 18′ 1″ N, 5° 18′ 8″ O / 36.30028°N,5.30222°O / 36.30028; -5.30222
Bàndols
Al·là escrit en cal·ligrafia àrab Rebels musulmans
Corona d'Aragó Comtat de Barcelona
Corona d'Aragó Comtat d'Urgell
Corona d'Aragó Comtat d'Empúries
Al·là escrit en cal·ligrafia àrab Califat de Còrdova
Comandants en cap
Al·là escrit en cal·ligrafia àrab Wadih
Corona d'Aragó Ramon Borrell
Corona d'Aragó Ermengol I d'Urgell
Corona d'Aragó Hug I d'Empúries
Al·là escrit en cal·ligrafia àrab Sulaiman al-Mustain
Forces
10.000
Seqüència cronològica de les batalles de la
Fitna
Batalla anterior Batalla posterior
Batalla d'Aqbat al-Bakr

La Batalla del riu Guadiaro és una de les Batalles de la Fitna, va ser la continuació, unes tres setmanes més tard, de la Batalla d'Aqbat al-Bakr (aquesta darrera del 2 de juny de 1010).

Els historiadors sembla que confonen la Batalla del riu Guadiaro i la Batalla d'Aqbat al-Bakr

Segons Víctor Balaguer, a la seva obra "Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón",(1860), la del Guadiaro va ser una derrota, però en canvi a Ermessenda de Carcassona, dona d'estat es considera la batalla de Guadiaro i a continuació, el saqueig de Còrdova com una victòria.

L'exèrcit català, d'uns 9.000 homes organitzat per Ramon Borrell, lluitava en el bàndol del Príncep Mohamed (amb un exèrcit d'uns 30.000 homes[1])en la seva lluita contra Suleiman aliat de castellans i berbers. Però els castellans ja havien marxat i Ramon Borrell només va haver de combatre (a favor i en contra) de musulmans. El combat amb Suleiman va tenir lloc a la plana d'Acbatalbacar.[1] Abans de tornar cap Catalunya, els catalans,junt amb el Príncep Mohames, es replegaren sobre Còrdova i la van saquejar. El botí va ser enorme, especialment en forma d'or i de pedres precioses. Addicionalment aquesta acció bèl·lica va tenir un gran ressò i va donar prestigi a l'exèrcit català en el món islàmic. Tanmateix, un terç dels expedicionaris catalans foren morts,entre els quals hi havia, el germà del comte de Barcelona, Ermengol d'Urgell a qui potser va matar el mateix Suleiman. També hi moriren els bisbes de Barcelona, de Vic i de Girona[2][1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Historia De Cataluña Y De La Corona De Aragon 1860.Per Victor Balaguer
  2. ERMESSENDA DE CARCASSONA, dona d’estat