Sulayman al-Mustaín
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 965  Còrdova |
| Mort | 1r juliol 1016 (50/51 anys) Còrdova |
| Causa de mort | pena de mort, decapitació |
| Califa de Còrdova | |
| 1013 (Gregorià) – 1016 (Gregorià) ← Hixam al-Muàyyad bi-L·lah – Alí ibn Hammud an-Nàssir → | |
| Califa de Còrdova | |
| 1009 (Gregorià) – 1010 (Gregorià) ← Muhàmmad al-Mahdí bi-L·lah – Hixam al-Muàyyad bi-L·lah → | |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| Família | |
| Pare | Al-Hakam |
Sulayman al-Mustaín (Còrdova, 965 - Còrdova, 1 de juliol de 1016) Sulayman al-Mustaín bi-L·lah (àrab: سليمان المستعين بالله, Sulaymān al-Mustaʿīn bi-Llāh) fou el cinquè califa omeia de Còrdova (1009-1010 i 1013-1016).
El 1009, Muhammad II va arribar al poder en un cop d'estat liderat per la família omeia, impulsat pel nomenament per Hisham al-Mu'ayyad del seu visir `Abd ar-Rahmân Sanjûl (Abderramán Sanchuelo), fill d'Almanzor, com a successor.[1] Sanchuelo va ser assassinat i Muhammad va assumir el poder com a hagib (visir) i eventual hereu al tron. Poc després d'assumir el poder, va empresonar Hisham i va fingir estar mort, assumint així el títol de califa.
Els partidaris de Sanchuelo aixequen les tropes berbers prèviament enfrontades per Almanzor. Sulayman, amb el suport del comte Sanç de Castella, derrota les tropes de Mahoma a la batalla de Kantisch (prop de Toledo) el 5 novembre 1009.[2] Sulayman va prendre Còrdova, però va preferir establir-se a Medina al-Zahra, perquè continuava sospitant del poble cordovès. Es va proclamar califa i va prendre el títol de "Al-Musta'în bi-llah Mahoma va haver de refugiar-se a Toledo, on el wali era el seu fill Al-Wahid.
Referències
[modifica]- ↑ adminbiografias. «Sulayman al-Musta'in bi-llah (958–1016): El Califa de Córdoba entre la Guerra, la Fragmentación y el Ocaso del Califato» (en castellà), 28-03-2025. [Consulta: 19 octubre 2025].
- ↑ Ibn Hayyan