Abu-Kàmil Xujà
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 850  Egipte, presumiblement |
| Mort | 930 (79/80 anys) valor desconegut |
| Dades personals | |
| Religió | Islam |
| Activitat | |
| Camp de treball | Àlgebra |
| Ocupació | matemàtic |
Abu-Kàmil Xujà ibn Àslam ibn Muhàmmad ibn Xujà al-Hàssib al-Misrí (vers 850 - vers 930), més conegut simplement com a Abu-Kàmil Xujà o com al-Hàssib al-Misrí, literalment «el Calculador Egipci»[1] —en àrab أبو كامل شجاع بن أسلم بن محمد بن شجاع الحاسب المصري, Abū Kāmil Xujāʿ b. Aslam b. Muḥammad b. Xujāʿ al-Ḥāsib al-Miṣrī—, va ser un matemàtic egipci especialista en l'àlgebra i la geometria. Va jugar un gran paper en el desenvolupament d'aquesta primera disciplina i la seva obra va influenciar molt el matemàtic italià Fibonacci (1171 - 1250), que va difondre a Europa el saber algebraic àrab. Va ser un dels successors de Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí i, com ell, només es va expressar sobre el seu treball utilitzant l'escriptura (sense xifres).
En la seva obra Àlgebra (coneguda només en traducció llatina i hebrea) proposa 69 problemes de primer i segon grau, aplicacions de l'àlgebra al pentàgon regular i al decàgon i equacions diofàntiques; també hi manipula brillantment les arrels i exposa la resolució de l'equació de segon grau de la forma x²+p=qx només quan les solucions són positives.
En el seu Llibre sobre rareses en l'art de càlcul tracta sistemes d'equacions en què les solucions són nombres sencers o fraccions i també la combinatòria. Aquesta obra va donar lloc a una investigació posterior sobre els nombres reals, les solucions de polinomis i la recerca de les arrels per part de científics com al-Karají i as-Samawal.
Va ser el primer a tractar els nombres irracionals com a objectes algebraics[2] en acceptar-los (sovint en forma d'arrel quadrada, arrel cúbica o d'arrel d'una funció) com a solucions a equacions de segon grau o com coeficients d'una equació.[3] També va ser el primer a resoldre tres equacions simultànies no lineals amb tres variables desconegudes.[4]
Notes i referències[modifica]
- ↑ Castells Criballés, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. "حسب". ISBN 978-84-412-1546-7.
- ↑ O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Arabic mathematics: forgotten brilliance?» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- ↑ Sesiano, Jacques, "Islamic mathematics", p. 148, a Selin, Helaine; D'Ambrosio, Ubiratan. Mathematics Across Cultures: The History of Non-Western Mathematics. Springer, 2000. ISBN 1402002602.
- ↑ Berggren, J. Lennart. «Mathematics in Medieval Islam». A: The Mathematics of Egypt, Mesopotamia, China, India, and Islam: A Sourcebook. Princeton University Press, 2007, p. 518. ISBN 9780691114859.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Abu-Kàmil Xujà» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Abū Kāmil ShujāʿIbn Aslam Ibn Muḥammad Ibn Shujāʿ. Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consultat 21 Agost 2013 <http://www.encyclopedia.com>.