Abu-l-Hàssan al-Aixarí
  | |
| Nom original | (ar) أبو الحسن الأشعري |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | c. 873 Bàssora (Califat Abbàssida) |
| Mort | c. 935 (61/62 anys) Bagdad (Califat Abbàssida) |
| Dades personals | |
| Religió | Islam |
| Activitat | |
| Camp de treball | Teologia islàmica i kalam |
| Ocupació | teòleg, mufàssir, filòsof, mutakàl·lim, alfaquí |
| Professors | Abu-Alí al-Jubbaí, Abu Ishaq al-Marwazi (en)  i Ibn Surayj (en) |
| Alumnes | Al-Bahili (fr) , Al-Taï (fr) i Abdullah bin Ja'afar Al-Asbahani (fr) |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Parents | Abu-Alí al-Jubbaí (padrastre) |
Abu-l-Hàssan Alí ibn Ismaïl al-Aixarí, més conegut simplement com a Abu-l-Hàssan al-Aixarí —àrab: ابو الحسن علي ابن إسماعيل اﻷشعري, Abū l-Ḥasan ʿAlī b. Ismāʿīl al-Axʿarī— (Bàssora, vers 874 – Bagdad, vers 936) fou un teòleg àrab fundador de l'escola teològica ortodoxa anomenada aixarisme. Va adoptar les seves creences el 912/913. Les seves doctrines són considerades properes a les doctrines hanbalites d'Àhmad ibn Hanbal, ja que, com aquestes, els seus arguments depenen de la interpretació de l'Alcorà i de la tradició (sunna).