Acadèmia Letona de Música Jāzeps Vītols

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'organitzacióAcadèmia Letona de Música Jāzeps Vītols
Jāzepa Vītola Latvijas Mūzikas akadēmija
Jāzeps Vītols Latvian Academy of Music.JPG
Vista del centre
Epònim Joseph Wihtol
Dades bàsiques
Tipus entitat conservatori de música i universitat
Història
Fundació 1919
Activitat
Alumnat ≈1.100 (2012-2013)
Estudis oferts Música
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Xifres destacables
Finançament Públic

Web www.jvlma.lv/english/page/1013.html

Modifica les dades a Wikidata

L'Acadèmia Letona de Música Jāzeps Vītols( en letó: Jāzepa Vītola Latvijas Mūzikas akadēmija) és un centre d'ensenyament superior de música a la ciutat de Riga, la capital del país europeu de Letònia.

El conservatori de Música de Letònia va ser fundat el 1919. Hi havia cursos júnior i sènior que cobrien al voltant de 9 a 10 anys acadèmics. A partir de 1940, l'estructura del conservatori va canviar: els cursos inferiors subalterns van ser transferits al sistema d'educació secundària i més tard es va convertir en una base per a les escoles secundàries musicals de Jāzeps Medins i d'Emīls Darzins. Durant la república, el Conservatori Estatal només va tenir un professor de música jueu, Adolf Metz, cap de departament de violins.[1] Molts jueus va emigrar a Lituània.

Al maig de 1958 va ser tornat a anomenar com el conservatori letó Jāzeps Vītols. Al gener de 1964 el conservatori havia estat tornat a anomenar Institut d'Art de Letònia J.Vītols, però el juliol de 1964 l'institut va ser rebatejat novament a Acadèmia Letona de Música Jāzeps Vītols[2] (en letó: Jāzepa Vītola Latvijas Mūzikas akadēmija).

Facultats[modifica]

L'Acadèmia superior està composta per tres facultats:

  • Composición y teoría de la música
  • Actuaciones musicales
  • Teatre

Rectorat[modifica]

  • Alfrēds Kalniņš (1944–1948)
  • Jēkabs Mediņš (1948–1950)
  • Jānis Ozoliņš (1951–1977)
  • Imants Kokars (1977–1990)
  • Juris Karlsons (1990–2007)
  • Artis Sīmanis (2007-actualitat)

Alumnat destacat[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Bernhard Press The murder of the Jews in Latvia: 1941-1945 2000 p16
  2. «Latvijas Valsts Arhīvs» (en letó). Ministeri de Cultura de Letònia. [Consulta: 20 gener 2015].