Acatísia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de malaltiaAcatisia
Tipus agitació psicomotriu
Especialitat neurologia
Classificació
CIM-10 G21.1
CIM-9 781.0, 333.99
Recursos externs
DiseasesDB 32479
eMedicine neuro/362 emerg/338
MeSH D011595
Modifica les dades a Wikidata

L'acatísia, en medicina, és un trastorn del moviment que consisteix en un sentiment d'inquietud i la necessitat de moure's constantment.[1] És un conjunt de sentiments i pensament d'intranquilitat, neguit, entre altres. Les persones amb aquest trastorn no són capaces d'estar assegudes, sempre tenen la necessitat de moure una part del seu cos. Generalment, creuar i descreuar les cames, aixecar-se i asseure-se, balancejar-se, entre altres.[2]

Etiologia[modifica]

L'acatísia forma part dels efectes adversos de fàrmacs, utilitzats en el tractament de patologia neurològica, com poden ser els neurolèptics i antipsicòtics. Tot i així, hi ha altres fàrmacs que també poden desencadenar aquest trastorn.[3]

Antipsicòtics[modifica]

Els antipsicòtics són els principals fàrmacs que desencadenen acatísia. Alguns d'ells són: haloperidol, clorpromazina, droperidol, entre altres.[4]

Antidepressius[modifica]

Els antidepressius també poden desencadenar acatísia. Per exemple, la trazadona, la venlafaxina i els antidepressius tricíclics.[4]

Antiemètics[modifica]

Els antiemètics amb mecanisme d'acció bloquejador de dopamina també poden provocar el trastorn d'acatísia. Alguns d'aquests són: metoclopramida, prometazina, proclorperazina, entre altres.[4]

Dèficit de ferro[modifica]

La disminució de ferro a l'organisme pot desencadenar trastorns com l'acatísia, fibromiàlgia, cames inquietes, entre altres.[4]

Simptomatologia[modifica]

Aquest trastorn psicomotriu té associats diferents símptomes, a part de la necessitat constant de moure's, que provoquen un malestar general de la persona. Alguns d'aquests símptomes són: rigidesa muscular, cansament, dolor neuropàtic, hipertensió arterial, hiperactivitat, taquipnea, distonia, contraccions musculars, trastorns de conducta, depressió, tendències suïcides, entre altres.[5]

Referències[modifica]

  1. «Síndrome de piernas inquietas» (en castellà). ClínicaDam. [Consulta: 6 abril 2015].
  2. Sanz, A.I «[file:///C:/Users/Laura/Downloads/15433-15531-1-PB.pdf Acatisia: una aproximación clínica]». Rev. Ame. Esp. Neuropsiq.
  3. «Benzodiazepines for neuroleptic-induced acute akathisia» (en anglès). Cochrane. [Consulta: 6 abril 2015].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 «Causes de la acatisia» (en castellà). acatisia.org. [Consulta: 6 abril 2015].
  5. «Síntomas de la acatisia» (en castellà). [Consulta: 6 abril 2015].

Vegeu també[modifica]