Haloperidol

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de fàrmacHaloperidol
Haloperidol.svg
Malaltia objecte schizophreniform disorder, síndrome de Tourette, vòmit i esquizofrènia
Dades clíniques
Risc per l'embaràs categoria C per a l'embaràs a Austràlia i categoria C per a l'embaràs als EUA
Codi ATC N05AD01
Dades químiques i físiques
Fórmula C₂₁H₂₃ClFNO₂
Massa molecular 375,140135
Identificadors
Número CAS 52-86-8
PubChem (SID) 3559
IUPHAR/BPS 86
DrugBank 00502
ChemSpider 3438
UNII J6292F8L3D
KEGG C01814 i D00136
ChEBI 5613
ChEMBL CHEMBL54
AEPQ 100.000.142
Modifica dades a Wikidata

L'haloperidol és un fàrmac neurolèptic, antiemètic i antipsicòtic convencional, que forma part de les butirofenones, sintetitzat l'any 1958 per Janssen. Es tracta d'un dels primers medicaments que es van usar en el segle XX per al tractament de les malalties mentals, i en especial l'esquizofrènia.[1]

Mecanisme d'acció[modifica]

És un bloquejador no selectiu dels Receptors sensitius de dopamina en el cervell. La Dopamina a més d'augmentar la seva activitat en trastorns psicòtics, involucra la via motora extrapiramidal. Tardanament es pot desenvolupar pel constant bloqueig d'aquests receptors una hipersensibilitat que explica la discinèsia tardana en tractaments de llarg termini.[2]

Indicacions[modifica]

S'utilitza per tractar l'esquizofrènia, estats psicòtics aguts, alguns estats d'agitació psicomotriu, estats maníacs, trastorn de pànic, tartamudesa i angoixa. S'usa en el tractament de la corea de Huntington, essent un dels neurolèptics més usats (dosi 6-9 mg / dia ).[3]

Contraindicacions[modifica]

L'haloperidol, com la majoria de fàrmacs, presenta tota una sèrie de contraindicacions que s'han de tenir en compte alhora de la seva preinscripció. Algunes d'aquestes contraindicacions són: depressió profunda del Sistema nerviós central, Parkinson, concomitància a l'Alcoholi hipersensibilitat a l'haloperidol o components.

Posologia[modifica]

Via oral[modifica]

La dosi recomanada d'haloperidol en adults i nens és diferent. En els adults la dosi d'inici és de 0,5.2 mg 2 o 3 cops al dia. La dosi de manteniment en adults és d'1 mg a 15 mg al dia repartits entre 2 o 3 vegades diàries.

Pel que fa als nens, la dosi es calcula segons l'edat. En nens d'edat >5 anys la dosi recomanada és de 0,50 mg repartit en dos cops diaris i, els nens < 5 anys 0,25 mg 2 cops al dia.[4]

Via endovenosa[modifica]

En adults es pot administrar l'haloperidol per via endovenosa. Així, la dosi recomanada és d'entre 5 mg i 10 mg intramuscular(IM) o endovenosa (EV) de forma lenta amb una repartició d'1-2 cops diàris.[4]

Efectes secundaris[modifica]

Com tots els antipsicòtics en general, presenta freqüentment efectes secundaris adversos. Associats al bloqueig dels receptors de dopamina presenta amb certa freqüència extrapiramidalisme (trastorns motors com tremolor en repòs, i rigidesa similar al Parkinson) segons dosi, que es poden manejar amb anticolinèrgics. Presenta a més altres efectes motors més tardans com acatísia, inquietud en romandre al llit o assegut, tardodisquinesia, que fa referència a moviments anormals de les Mansi la Boca, entre altres. Altres efectes de l'haloperidol són: Mareig, visió borrosa, Xerostomia, Restrenyiment, Diarrea, Nàusees, Vòmits, nerviosisme, Cefalea, entre altres.[5]

Hi ha altres efectes adversos que requereixen assistència mèdica al més aviat possible. Aquests són: Febre, sudoració, confusió, rigidesa muscular, Taquicàrdia, Taquipnea, convulsions, Disfàgia, entre altres.

La síndrome neurolèptica maligna és una reacció adversa greu, amb hipertèrmia, hipertonia muscular generalitzada, alteracions respiratòries i altres alteracions disautonòmiques que poden portar a la mort al pacient.[6]

haloperidol

Interaccions[modifica]

Amb l'antibiòtic d'ús hospitalaris Imipenem: de causa desconeguda, provoca la disminució de tensió arterial (hipotensió) en administrar imipenem per via intravenosa. Es recomana precaució. Altres fàrmacs amb els quals pot interacciona és amb la Levodopa, a la qual pot alterar el seu efecte antiparkinsonia, la inhibiació dels antidepressius tricíclics, entre altres. El tractament simultània d'haloperidol i liti pot provocar encefalopatia, símptomes extrapiramidals, discinesia tardana, síndrome neurolèptico maligne,etc.[7][8][9]

Embaràs i lactància[modifica]

Durant l'Embaràs, abans d'utilitzar l'haloperidol, cal avaular quins són els riscos i beneficis per la Dona i el Nadó. Només es pot utilitzar si el benefici és superior al risc. Pel que fa a la lactància, el seu ús no està recomanat, ja que, s'excreta per la llet materna. Si el seu ús fos molt urgent i imprescinidble s'hauria de valorar la relació risc-benefici.


Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Haloperidol Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Haloperidol» (en anglès). MedlinePlus, 16-05-2011. [Consulta: 4 juny 2015].
  2. «Haloperidol» (en castellà). Vademecum. [Consulta: 6 abril 2015].
  3. «Haloperidol en vademecum» (en castellà), 26-05-2010. [Consulta: 6 abril 2015].
  4. 4,0 4,1 http://www.vademecum.es/principios-activos-haloperidol-n05ad01
  5. http://www.onmeda.es/medicamentos/principio-activo-haloperidol-efectos-secundarios-N05AD01.html
  6. «Haloperidol» (en castellà). Medscape. [Consulta: 6 abril 2015].
  7. http://www.facmed.unam.mx/bmnd/gi_2k8/prods/PRODS/Haloperidol.htm
  8. Franco- Bronson K, Gajwani P. hypotension associated with intravenous haloperidol and imipenem. J Clin Psychopharmacol. 1999 octubre; 19 (5) :480-1. PMID 10505596
  9. Hauben M. Comments on " hypotension associated with intravenous haloperidol and imipenem J Clin Psychopharmacol. 2001 juny; 21 (3) :345-7. PMID 11386502