Vés al contingut

Trastorn de pànic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaTrastorn de pànic
modifica
Tipustrastorn d'ansietat i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatpsiquiatria Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomespalpitació i atac de pànic Modifica el valor a Wikidata
Tractamentteràpia cognitivoconductual Modifica el valor a Wikidata
Patogènesi
Associació genèticaPKP1, CALCOCO1 (en) Tradueix, SDK2 (en) Tradueix, GRM7 (en) Tradueix i TNFRSF21 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-116B01 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10F41.0
CIM-9300.01, 300.21
CIAPP74 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
OMIM167870, 607853 i 609985 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB309 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000924 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine287913 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKpanic-disorder-pro Modifica el valor a Wikidata
MeSHD016584 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0030319 i C0086769 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:594 Modifica el valor a Wikidata

El trastorn de pànic i atac de pànic[1][2] és un trastorn psicològic que consisteix en l'aparició d'extrema ansietat en trobar-se algú en llocs o situacions en què escapar pot resultar difícil i, en el cas d'aparèixer una crisi d'angoixa inesperada o més o menys relacionada amb una situació, o bé símptomes similars a l'angoixa, pot no disposar-se d'ajuda. Els temors agorafòbics solen estar relacionats amb un conjunt de situacions característiques, entre les quals s'inclou estar solament fora de casa, barrejar-se amb la gent o fer cua, passar per un pont o viatjar amb autobús, tren o automòbil.

Un atac de pànic pot ocórrer en qualsevol moment sense avís previ. Durant aquest, es produeixen símptomes físics molt intensos, diversos alhora o alguns seguits dels altres, entre els quals sol haver-hi alguns dels següents: taquicàrdia, vertigen, mareig, hiperventilació pulmonar, dificultat per a respirar, sensació de cames «toves», sensació d'estar a punt de caure, visió de petits punts lluminosos flotants, visió borrosa, sudoració freda, calfreds continus, fogots, opressió al pit, sensació que el cor «se surt» cap endavant, malestar al ventre o nàusees.[3][4]

Durant el moment de l'atac de pànic les persones senten veritable por, encara que no la puguin associar a una causa aparent. És un moment molt desagradable i ocorre perquè el cos es prepara per a un moment de màxima atenció física (com córrer per a perseguir una presa, lluitar contra algú o fugir en una persecució) però, com aquesta no es produeix, la preparació que aquest ha fet (dilatació de pupil·les per a centrar-se millor en l'objectiu, hiperventilació i major circulació de la sang per a portar més oxigen als músculs, etc.) la persona la percep com a símptomes negatius. És freqüent que la persona que ha patit un atac de pànic hagi passat por de morir d'ofegament o d'un atac de cor, normalment, tot i que no hagi succeït en la realitat.

Es desconeix la causa del trastorn de pànic.[5] El trastorn de pànic sovint es produeix en algunes famílies.[5] Els factors de risc inclouen el tabaquisme, l'estrès psicològic i els antecedents d'abús infantil.[6] El diagnòstic implica descartar altres possibles causes d'ansietat, inclosos altres trastorns mentals, afeccions mèdiques com malalties del cor o hipertiroïdisme i l'ús de drogues.[6][5]

El trastorn de pànic se sol tractar amb psicoteràpia i medicaments.[5] El tipus de psicoteràpia utilitzada sol ser la teràpia cognitivoconductual (TCC), que és eficaç en més de la meitat de les persones.[5][7] Els medicaments utilitzats inclouen antidepressius i, ocasionalment, benzodiazepines o blocadors d'adrenoreceptors beta.[2][5] Després d'aturar el tractament, fins al 30% de les persones tenen una recidiva.[7]

El trastorn de pànic afecta aproximadament el 2,5% de les persones en algun moment de la seva vida.[7] Normalment comença durant l'adolescència o la primera edat adulta, però es pot veure afectada qualsevol edat.[5] És menys freqüent en nens i persones grans.[6] Les dones són més afectades que els homes.[5]

Referències

[modifica]
  1. «Societat Catalana de Recerca i Teràpia del Comportament, Què és un atac de pànic?». Arxivat de l'original el 2016-12-20. [Consulta: 18 novembre 2017].
  2. 2,0 2,1 «Anxiety Disorders», 01-03-2016. Arxivat de l'original el 29 setembre 2016.
  3. «Atacs de pànic i agorafòbia: por de tenir por». AraBalears.cat.
  4. Antaviana, Can. «Quins són els trastorns d'ansietat més freqüents? - Parc de Salut Mar». www.parcdesalutmar.cat. [Consulta: 17 desembre 2016].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 «Panic Disorder: When Fear Overwhelms», 2013. Arxivat de l'original el 4 octubre 2016.
  6. 6,0 6,1 6,2 American Psychiatric Association. Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders (5th ed.). Arlington: American Psychiatric Publishing, 2013, p. 208–217, 938. ISBN 978-0890425558. 
  7. 7,0 7,1 7,2 «Anxiety». Lancet, 388, 10063, 12-2016, pàg. 3048–3059. DOI: 10.1016/S0140-6736(16)30381-6. PMID: 27349358.