Trastorn de pànic

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de malaltiaTrastorn de pànic
Tipus Trastorn d'ansietat
Especialitat psiquiatria
Medicació Fluoxetina, temazepam, Imipramine, Propranolol, Sertralina, Paroxetina, alprazolam, clonazepam, Fluvoxamina, Clomipramine, Diazepam i maprotiline
Associació genètica PKP1, CALCOCO1, SDK2, GRM7 i TNFRSF21
Classificació
CIM-10 F41.0
CIM-9 300.01, 300.21
ICPC2 P74
Recursos externs
OMIM 167870, 607853 i 609985
DiseasesDB 30913
MedlinePlus 000924
eMedicine 287913
Patient UK panic-disorder-pro
MeSH D016584
NDL 00920346
UMLS CUI C0030319
DOID DOID:594
Modifica dades a Wikidata

El trastorn de pànic és un trastorn psicològic en el qual la persona afectada presenta atacs sobtats de terror en absència d'un estímul extern desencadenant. Es pot tractar amb medicaments (ansiolítics, antidepressius, etc.) o teràpia psicològica cognitivoconductual.

Un pacient amb trastorn de pànic se sent sobtadament terroritzat sense cap raó. Aquests episodis freqüents de terror se'n diuen atacs de pànic. Durant un atac de pànic, sovint hi trobem també símptomes físics com batecs ràpids del cor, dificultat de respirar o marejos.

Els atacs de pànic poden ocórrer en qualsevol moment o lloc sense previ avís.

Etimològicament, té el seu origen en un episodi històric esdevingut al segle i aC referit per Plutarc. Segons aquest autor grec (De defectu oraculorum, 'La fi dels oracles'), durant el regnat de l'emperador Tiberi (14-37 dC), els tripulants d'un vaixell de cabotatge que feia cap a Roma, en passar davant de l'illa grega de Paxos, van sentir un lúgubre gemec, sortit de la foresta, que deia: "el gran déu Pan ha mort!". En arribar a Roma, la notícia es va escampar, provocant una gran por per tot el territori de l'imperi, fins al punt que, finalment, l'emperador Tiberi es va veure obligat a publicar un edicte, dient que el déu Pan no havia mort. D'aquest episodi històric, en deriva el terme pànic.

Aquest episodi ha estat sovint vinculat a la mort i resurrecció de Jesús de Natzaret, entès com el moment que marca la fi del paganisme, del qual el déu Pan era el símbol.

En l'obra de teatre Tot esperant Godot, per exemple, de Samuel Beckett, Pozzo, un dels personatges, diu la frase: "Escolteu, Pan dorm", que ha estat sovint interpretada com una referència a l'episodi referit per Plutarc.