Trastorn de pànic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Trastorn de pànic
Classificació i recursos externs
CIM-10 F41.0
CIM-9 300.01, 300.21
DiseasesDB 30913
MeSH D016584

El trastorn de pànic és un trastorn psicològic en el qual la persona afectada presenta atacs sobtats de terror en absència d'un estímul extern desencadenant. Es pot tractar amb medicaments (ansiolítics, antidepressius, etc.) o teràpia psicològica cognitiu-conductual.

Un pacient amb trastorn de pànic se sent sobtadament terroritzat sense cap raó. Aquests episodis freqüents de terror se'n diuen atacs de pànic. Durant un atac de pànic, sovint hi trobem també símptomes físics com batecs ràpids del cor, dificultat de respirar o marejos.

Els atacs de pànic poden ocórrer en qualsevol moment o lloc sense previ avís.

Etimològicament té el seu origen en un episodi històric esdevingut al segle I A.D. referit per Plutarc. Segons aquest autor grec (De defectu oraculorum "La fi dels Oracles"), durant el regnat de l'emperador Tiberi (A.D. 14-37) els tripulants d'un vaixell de cabotatge que feia cap a Roma, en passar davant de l'illa grega de Paxos, van sentir un lugubre gemec, sortit de la foresta, que deia:"el gran deu Pan ha mort!". En arribar a Roma, la notícia es va escampar, provocant una gran por a tot el territori de l'Imperi fins al punt que, finalment, l'Emperador Tiberi es va veure obligat a publicar un edicte, dient que el deu Pan no havia mort. D'aquest episodi històric en deriva el terme pànic.

Aquest episodi ha estat sovint vinculat amb la mort i resurrecció de Jesús de Natzaret, entès com el moment que marca la fi del paganisme del qual, el deu Pan n'era el símbol.

A l'obra de teatre "Tot esperant Godot", per exemple, de Samuel Beckett, Pozzo, un dels personatges, diu la frase "Escolteu, Pan dorm", que ha estat sovint interpretada com una referència a l'episodi referit per Plutarc.