Trastorn de pànic

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Atac de pànic)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de malaltiaTrastorn de pànic
Tipus trastorn d'ansietat
Especialitat psiquiatria
Medicació fluoxetina, temazepam Tradueix, Imipramine, propranolol, sertralina, paroxetina, alprazolam Tradueix, clonazepam Tradueix, fluvoxamina, Clomipramine, diazepam i maprotiline Tradueix
Associació genètica PKP1 Tradueix, CALCOCO1 Tradueix, SDK2 Tradueix, GRM7 Tradueix i TNFRSF21 Tradueix
Classificació
CIM-10 F41.0
CIM-9 300.01, 300.21
CIAP P74
Recursos externs
OMIM 167870, 607853 i 609985
DiseasesDB 30913
MedlinePlus 000924
eMedicine 287913
Patient UK panic-disorder-pro
MeSH D016584
UMLS CUI C0030319
DOID DOID:594
Modifica les dades a Wikidata

El trastorn de pànic i atac de pànic[1] és un trastorn psicològic que consisteix en l'aparició d'extrema ansietat al trobar-se en llocs o situacions on escapar pot resultar difícil on, en el cas d'aparèixer una crisi d'angoixa inesperada o més o menys relacionada amb una situació, o bé símptomes similars a l'angoixa, pot no disposar-se d'ajuda. Els temors agorafòbics solen estar relacionats amb un conjunt de situacions característiques, entre les quals s'inclouen estar solament fora de casa; barrejar-se amb la gent o fer cua; passar per un pont, o viatjar amb autobús, tren o automòbil. Es pot tractar amb medicaments (ansiolítics, antidepressius, etc.) o teràpia psicològica cognitivoconductual.

Un atac de pànic pot ocórrer en qualsevol moment sense avís previ. Durant aquest, es produeixen símptomes físics molt intensos, diversos alhora o alguns seguits dels altres, entre els quals sol haver alguns dels següents: taquicàrdia, vertigen, mareig, hiperventilació pulmonar, dificultat per a respirar, sensació de cames «toves», sensació d'estar a punt de caure, visió de petits punts lluminosos flotants, visió borrosa, sudoració freda, calfreds continus, fogots, opressió al pit, sensació que el cor «se surt» cap endavant, malestar al ventre o nàusees.[2][3]

Durant el moment de l'atac de pànic les persones senten veritable por, encara que no la puguin associar a una causa aparent. És un moment molt desagradable i ocorre perquè el cos es prepara per a un moment de màxima atenció física (com córrer per a perseguir una pressa, lluitar contra algú o fugir en una persecució) però, com aquesta no es produeix, la preparació que aquest ha fet (dilatació de pupil·les per a centrar-se millor en l'objectiu, hiperventilació i major circulació de la sang per a portar més oxigen als músculs, etc.) la persona la percep com a símptomes negatius. És freqüent que la persona que ha patit un atac de pànic hagi passat por de morir d'ofegament o d'un atac de cor, normalment, tot i que no hagi succeït en la realitat.

Referències[modifica]