Trastorn de pànic

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Atac de pànic)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Plantilla:Infotaula malaltiaTrastorn de pànic
Tipustrastorn d'ansietat Modifica el valor a Wikidata
Especialitatpsiquiatria Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Patogènia
Associació genèticaPKP1 (en) Tradueix, CALCOCO1 (en) Tradueix, SDK2 (en) Tradueix, GRM7 (en) Tradueix i TNFRSF21 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10F41.0
CIM-9300.01, 300.21
CIAPP74 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
OMIM167870, 607853 i 609985 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB30913
MedlinePlus000924 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine287913 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKpanic-disorder-pro Modifica el valor a Wikidata
MeSHD016584 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0030319 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:594 Modifica el valor a Wikidata

El trastorn de pànic i atac de pànic[1] és un trastorn psicològic que consisteix en l'aparició d'extrema ansietat en trobar-se algú en llocs o situacions en què escapar pot resultar difícil i, en el cas d'aparèixer una crisi d'angoixa inesperada o més o menys relacionada amb una situació, o bé símptomes similars a l'angoixa, pot no disposar-se d'ajuda. Els temors agorafòbics solen estar relacionats amb un conjunt de situacions característiques, entre les quals s'inclou estar solament fora de casa, barrejar-se amb la gent o fer cua, passar per un pont o viatjar amb autobús, tren o automòbil. Es pot tractar amb medicaments (ansiolítics, antidepressius, etc.) o teràpia psicològica cognitivoconductual.

Un atac de pànic pot ocórrer en qualsevol moment sense avís previ. Durant aquest, es produeixen símptomes físics molt intensos, diversos alhora o alguns seguits dels altres, entre els quals sol haver-hi alguns dels següents: taquicàrdia, vertigen, mareig, hiperventilació pulmonar, dificultat per a respirar, sensació de cames «toves», sensació d'estar a punt de caure, visió de petits punts lluminosos flotants, visió borrosa, sudoració freda, calfreds continus, fogots, opressió al pit, sensació que el cor «se surt» cap endavant, malestar al ventre o nàusees.[2][3]

Durant el moment de l'atac de pànic les persones senten veritable por, encara que no la puguin associar a una causa aparent. És un moment molt desagradable i ocorre perquè el cos es prepara per a un moment de màxima atenció física (com córrer per a perseguir una presa, lluitar contra algú o fugir en una persecució) però, com aquesta no es produeix, la preparació que aquest ha fet (dilatació de pupil·les per a centrar-se millor en l'objectiu, hiperventilació i major circulació de la sang per a portar més oxigen als músculs, etc.) la persona la percep com a símptomes negatius. És freqüent que la persona que ha patit un atac de pànic hagi passat por de morir d'ofegament o d'un atac de cor, normalment, tot i que no hagi succeït en la realitat.

Referències[modifica]