Atac de pànic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un atac de pànic consisteix a l'aparició d'extrema ansietat al trobar-se en llocs o situacions on escapar pot resultar difícil on, en el cas d'aparèixer una crisi d'angoixa inesperada o més o menys relacionada amb una situació, o bé símptomes similars a l'angoixa, pot no disposar-se d'ajuda. Els temors agorafóbics solen estar relacionats amb un conjunt de situacions característiques, entre les quals s'inclouen estar solament fora de casa; barrejar-se amb la gent o fer cua; passar per un pont, o viatjar amb autobús, tren o automòbil.

Un atac de pànic pot ocórrer en qualsevol moment sense avís previ. Durant aquest, es produeixen símptomes físics molt intensos, alhora o alguns seguits dels altres, entre els quals sol haver alguns dels següents: taquicàrdia, vertigen, mareig, hiperventilació pulmonar, dificultat per a respirar, sensació de cames "toves", sensació d'estar a punt de caure, visió de petits punts lluminosos flotants, visió borrosa, sudoració freda, calfreds continus, fogots, opressió al pit, sensació que el cor "se surt" cap endavant, malestar al ventre o nàusees.

Durant el moment de l'atac de pànic les persones senten veritable por, encara que no la puguin associar a una causa aparent. És un moment molt desagradable, però que no comporta cap perill. Ocorre perquè el cos es prepara per a un moment de màxima atenció física (com córrer per a perseguir una pressa, lluitar contra algú o fugir en una persecució), però com aquesta no es produeix, la preparació que aquest ha fet (dilatació de pupil·les per a centrar-se millor en l'objectiu, hiperventilació i major circulació de la sang per a portar més oxigen als músculs, etc.) és percebuda per a la persona com a símptomes negatius. És freqüent que la persona que ha patit un atac de pànic hagi passat por de morir d'ofegament o d'un atac de cor, normalment, però això no ocorre mai. En realitat és "bo" per a la salut en el sentit que fa d'un petit entrenament cardiovascular, la sensació de tenir poc oxigen en realitat es deu a tenir-ne molt, i és biológicament impossible tenir un atac de cor al llarg d'un atac de pànic. Tampoc hi ha perill de quedar-se cec, ni de fer cap cosa que no es vulgui ni de tornar-se boig.