Atac de pànic

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Un atac de pànic[1] consisteix a l'aparició d'extrema ansietat al trobar-se en llocs o situacions on escapar pot resultar difícil on, en el cas d'aparèixer una crisi d'angoixa inesperada o més o menys relacionada amb una situació, o bé símptomes similars a l'angoixa, pot no disposar-se d'ajuda. Els temors agorafòbics solen estar relacionats amb un conjunt de situacions característiques, entre les quals s'inclouen estar solament fora de casa; barrejar-se amb la gent o fer cua; passar per un pont, o viatjar amb autobús, tren o automòbil.

Un atac de pànic pot ocórrer en qualsevol moment sense avís previ. Durant aquest, es produeixen símptomes físics molt intensos, diversos alhora o alguns seguits dels altres, entre els quals sol haver alguns dels següents: taquicàrdia, vertigen, mareig, hiperventilació pulmonar, dificultat per a respirar, sensació de cames «toves», sensació d'estar a punt de caure, visió de petits punts lluminosos flotants, visió borrosa, sudoració freda, calfreds continus, fogots, opressió al pit, sensació que el cor «se surt» cap endavant, malestar al ventre o nàusees.[2][3]

Durant el moment de l'atac de pànic les persones senten veritable por, encara que no la puguin associar a una causa aparent. És un moment molt desagradable i ocorre perquè el cos es prepara per a un moment de màxima atenció física (com córrer per a perseguir una pressa, lluitar contra algú o fugir en una persecució) però, com aquesta no es produeix, la preparació que aquest ha fet (dilatació de pupil·les per a centrar-se millor en l'objectiu, hiperventilació i major circulació de la sang per a portar més oxigen als músculs, etc.) la persona la percep com a símptomes negatius. És freqüent que la persona que ha patit un atac de pànic hagi passat por de morir d'ofegament o d'un atac de cor, normalment, tot i que no hagi succeït en la realitat.

Referències[modifica | modifica el codi]