Fluoxetina

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de fàrmacFluoxetina
Fluoxetin Structural Formulae of both enantiomers.png
Malaltia objectetrastorn de pànic, bulímia, problema neuròtic, trastorn obsessivocompulsiu, trastorn de l'estat d'ànim, trastorn mental, trastorn per estrès posttraumàtic, ansietat i trastorn d'ansietat Modifica el valor a Wikidata
Dades clíniques
Risc per l'embaràscategoria C per a l'embaràs a Austràlia i categoria C per a l'embaràs als EUA Modifica el valor a Wikidata
Codi ATCN06AB03 Modifica el valor a Wikidata
Dades químiques i físiques
FórmulaC₁₇H₁₈F₃NO Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular309,134049 u Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
Número CAS54910-89-3 Modifica el valor a Wikidata
PubChem (SID)3386 Modifica el valor a Wikidata
IUPHAR/BPS203 Modifica el valor a Wikidata
DrugBank00472 Modifica el valor a Wikidata
ChemSpider3269 Modifica el valor a Wikidata
UNII01K63SUP8D Modifica el valor a Wikidata
KEGGD00823 Modifica el valor a Wikidata
ChEBI86990 i 5118 Modifica el valor a Wikidata
ChEMBLCHEMBL41 Modifica el valor a Wikidata
AEPQ100.125.370

La fluoxetina és una substància química que es pot utilitzar com a fàrmac, al tractament contra la depressió, o bé com a droga d'abús. Es comercialitza, sota recepta mèdica, com a medicament genèric o amb el nom comercial de Prozac®.

La fluoxetina actua normalitzant el funcionament dels neurotransmissors, principalment sobre la serotonina, és doncs el que es diu un inhibidor selectiu de la recaptació de serotonina, grup al qual també pertanyen la fluvoxamina, la paroxetina, la sertralina, el citalopram, l'escitalopram, la clomipramina i la mirtazapina.[1]

Prescripció[modifica]

Pastilles de fluoxetina

La fluoxetina és un dels fàrmacs que un metge pot prescriure en alguns casos de depressió, trastorn obsessiu-compulsiu (pensaments pertorbadors que no desapareixen i la necessitat de repetir certs actes contínuament), alguns trastorns de l'alimentació i atacs de pànic. De vegades es pot usar per tractar alcoholisme, trastorn per déficit d'atenció, trastorn de personalitat fronterera, trastorns de la son, mal de cap, trastorn d'estrès postraumàtic, síndrome de Tourette, obesitat i fòbies.[2]

Tractament[modifica]

La fluoxetina, com els altres antidepressius, triga diverses setmanes a fer efecte. Normalment no s'observa la millora clínica fins a la tercera o quarta setmana de tractament, i sol assolir la seva màxima eficàcia cap a les 10-12 setmanes. És molt difícil generalitzar sobre la durada del tractament, però per donar una idea, encara que cada cas personal és diferent, es pot dir que després d'un primer episodi de depressió la durada és usualment entre 6 i 12 mesos, després d'un segon episodi sol ser de 2 a 3 anys aproximadament i en els pacients que n'han patit més de dos episodis s'aconsella que el tractament farmacològic sigui de per vida.[1]

Efectes secundaris[modifica]

Habitualment no fa venir son, i si ho fa, cosa que passa al 5% de casos, és d'una manera molt lleugera. La son excessiva seria un indicador d'una dosi massa alta. Tampoc no sol engreixar, només el 10% de malalts que en prenen han engreixat algun quilo, quatre o cinc com a màxim, i n'hi ha que s'aprimen. No lesiona el fetge, els ronyons, el cor, els pulmons o altres òrgans del cos.[1]

Els efectes secundaris solen aparèixer sobretot els primers dies del tractament, cosa que, junt amb el fet que encara no es notin els efectes desitjats, i la negativitat pròpia dels deprimits, fa que alguns pacients tendeixin a voler deixar el tractament abans d'hora. Poden incloure nerviosisme, nàusees, sensació de set o sequedat a la boca, dolor de gola, pèrdua de gana, somnolència, sensació de debilitat, canvis en el desig sexual o sudoració excessiva.[2]

Els efectes secundaris de la fluoxetina o milloren amb el curs del tractament o es mantenen igual, però mai no s'intensifiquen. Els efectes secundaris que pot produir la fluoxetina són reversibles, és a dir, independentment de quant de temps s'hagi pres, un cop es deixa de prendre desapareix l'efecte secundari, sense deixar mai cap seqüela.[1]

Embaràs i lactància[modifica]

En la mesura del possible s'han d'evitar els tractaments farmacològics durant l'embaràs. Això no obstant, en casos de depressió greu, en l'actualitat és abundant l'experiència de tractar embarassades amb fluoxetina, que es creu que no augmenta el risc de produir lesions en el nadó.[1]

Durant la lactància, la fluoxetina passa a la llet materna que ingereix el nadó. Com aquesta llet es considera indispensable per al desenvolupament correcte del nadó, habitualment es desaconsella la lactància materna en mares que prenen aquesta substància.[1]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fluoxetina
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 La depressió. Guia interactiva per a pacients amb malalties de llarga durada. de C. Gastó i V. Navarro. Col·lecció Forumclínic. Hospital Clínic de Barcelona. 22 de gener de 2008. Dipòsit legal: B.57227-2007
  2. 2,0 2,1 Fluoxetina Medline Plus, de la Biblioteca Nacional de Medicina dels Estats Units. 1 de febrer de 2010. (anglès)(castellà)