Eficàcia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Desequilibri entre qualitat-quantitat.

L'eficàcia (en anglès: efficacy) és la capacitat d'aconseguir un efecte desitjat, esperat o anhelat quan s'aplica en condicions ideals, l'efectivitat (en anglès: effectiveness) es l'eficàcia quan s'aplica en condicions reals o habituals i l'eficiència (en anglès: efficiency) és la capacitat d'aconseguir l'efecte en qüestió amb el mínim de recursos possibles viable.[1]

Exemple: quan un medicament fa efecte és eficaç (o efectiu: aconseguim l'objectiu), però si per exemple matem una mosca amb un canyó, serà poc eficient perquè es gasten recursos desmesurats per a la meta buscada. Matar una mosca amb un matamosques, a part de ser eficaç és eficient. Stephen Covey defineix la efectivitat com l'equilibri entre l'eficàcia i l'eficiència, entre la producció i la capacitat de producció. E= P/Cp. Per a això es basa en la fabula d'Esopo, La gallina dels ous d'or, comparant els ous d'or amb la producció i la gallina amb la capacitat que té de produir-los.[2]

En filosofia l'eficàcia és la capacitat de la causa eficient per produir el seu efecte. No tenim concepte del tot propi i immediat del que és aquesta capacitat, d'aquí ve que siguin possibles els dubtes, en alguns casos molt tenaços. El problema s'apareix en particular tractant-se de causes inadequades que semblen tenir tan sols un poder eficaç. Es veuen accions de eficaces degudes a causes inadequades. Dos cavalls arrosseguen un carro que cap dels dos no pot arrossegar. Cada un és causa incompleta, però de cada un es diu amb veritat que produeix un efecte superior a la seva força de tracció.

No és tan fàcil de concebre el fenomen de l'activitat d'una causa insuficient per l'efecte que es produeix, si es completa amb una altra amb la qual n'hi hagi prou per a tal efecte. Així succeeix amb la causa segona, que és insuficient sense el concurs de la primera, sent d'altra banda aquesta última per si sola suficientíssima. No concebem això a priori, però ho provem partint de l'experiència interna que ens ensenya que tenim verdader influx sobre les nostres accions.

Segons les lleis de la física, tot procés, ha de funcionar d'acord amb la despesa d'energia més eficient, oferint la menor resistència possible. Va ser Arquimedes qui va descobrir el principi de la palanca. L'eficiència d'una màquina simple equival al treball que fa dividit per l'esforç exigit.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Conde, J. L.. «Eficacia y efectividad: una distinción útil para la práctica y la investigación clínicas». Nefrología, XXII, 2002.
  2. Stephen Covey. Els set hàbits de les persones altament efectives . Barcelona: Edicions Paidós. 1989

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

El contingut d'aquest article incorpora material del tom 19 de l'Enciclopedia Universal Ilustrada Europeo-Americana (Espasa), amb copyright © anterior a 1929, per la qual cosa actualment es troba en domini públic.