Decepció
_1998_·_DD-SP-99-04111.JPEG)
La decepció és un sentiment negatiu que es produeix quan no s'acompleixen les expectatives sobre un afer o persona. Segons Robert Plutchik es forma en unir dues emocions primàries: la sorpresa i la pena. La decepció, si perdura en el temps, pot esdevenir una frustració o ser un detonant de la depressió,[1] ja que dificulta la projecció d'expectatives positives (l'esperança) que és un al·licient per a l'acció i l'equilibri psíquic. Tanmateix, la seva evitació sistemàtica condueix també a altres patologies[2]
La decepció és subjectiva perquè depèn del resultat esperat d'un esdeveniment, per tant un mateix fet pot resultar decebedor per a una persona i no per a una altra (per exemple un aprovat a un examen pot ser considerat un èxit per un alumne i una decepció per un altre que esperava millor nota). Quan la decepció afecta les persones, es canvia la imatge mental que es tenia d'aquestes, sobretot si afecta a trets fonamentals de la personalitat i pot produir la ruptura de la relació.
La major o menor propensió a la decepció té a veure amb la creació d'expectatives realistes, amb la facilitat per desplaçar el locus de control a la culpabilitat aliena, a l'optimisme personal[3] i a la capacitat d'oblit.
Referències
[modifica]
- ↑ Ma, Lybi. (March 29, 2004). Down But Not Out. Originally published in Psychology Today. Hosted with permission by medicinenet.com. Retrieved 22/02/08.
- ↑ Seale, Clive (2002). Media and Health. London: Sage Publications, Inc. pp. 167, 242
- ↑ Forbes, Erika E., Nathan A. Fox, Jeffrey F. Cohn, Steven F. Galles and Maria Kovacs. «Children's affect regulation during a disappointment: Psychophysiological responses and relation to parent history of depression». Biological Psychology. 71 (3): 264–77, 2006