Acorralat per la justícia
Aparença
Guilty by Suspicion ![]() | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Irwin Winkler ![]() |
Protagonistes | |
Producció | Arnon Milchan ![]() |
Guió | Irwin Winkler ![]() |
Música | James Newton Howard ![]() |
Fotografia | Michael Ballhaus ![]() |
Muntatge | Priscilla Nedd-Friendly ![]() |
Distribuïdor | Warner Bros. i Netflix ![]() |
Dades i xifres | |
País d'origen | França i Estats Units d'Amèrica ![]() |
Estrena | 1991 ![]() |
Durada | 105 min ![]() |
Idioma original | anglès ![]() |
Versió en català | ![]() |
Rodatge | Malibu ![]() |
Color | en color ![]() |
Descripció | |
Gènere | drama i cinema judicial ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Acorralat per la justícia (títol original: Guilty by Suspicion) és una pel·lícula franco -estatunidenca d'Irwin Winkler estrenada l'any 1991. Ha estat doblada al català.[1]
Argument[modifica]
Anys 1950. Després d'un viatge de dos mesos a Europa per preparar un film, el cineasta David Merrill torna a Amèrica, resoldre alguns negocis i retrobar la seva família. S'entera que ha de presentar-se davant una comissió per justificar la seva participació en reunions comunistes, abans de poder tornar a treballar. Rebutjant fer-ho, va ser expulsat de Hollywood i va haver de buscar una altra feina.[2]
Repartiment[modifica]
- Robert De Niro: David Merrill
- Annette Bening: Ruth Merrill
- George Wendt: Bunny Baxter
- Patricia Wettig: Dorothy Nolan
- Sam Wanamaker: Felix Graff
- Luke Edwards: Paulie Merrill
- Chris Cooper: Larry Nolan
- Ben Piazza: Darryl Zanuck
- Barry Primus: Bert Alan
- Gene Kirkwood: Gene Woods
- Martin Scorsese: Joe Lesser
- Tom Sizemore: Ray Karlin
- Gailard Sartain: El president del consell Wood
- Robin Gammell: El membre del congrés Tavenner
- Brad Sullivan: El membre del congrés Velde
- Illeana Douglas: Nan, la secretària de Zanuck
- Barry Tubb: Jerry Cooper
- Adam Baldwin: L'agent de l'FBI
- Allan Rich: Leonard Marks
Referències[modifica]
- ↑ «Acorralat per la justícia». esadir.cat.
- ↑ «Guilty by Suspicion». The New York Times.