Adachiïta
 Adachiïta | |
|---|---|
| Fórmula química | CaFe₃Al₆(Si₅AlO18)(BO₃)₃(OH)₃(OH) |
| Epònim | Tomio Adachi (en)   |
| Localitat tipus | Saiki |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Hàbit cristal·lí | cristalls prismàtics hexagonals, massiu |
| Estructura cristal·lina | a = 15.9290(2) Å, c = 7.1830(1) Å |
| Grup espacial | grup espacial 160 |
| Color | marró-porpra a blau-porpra, negre quan forma agregats massius |
| Duresa | 7 |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 3,1 a 3,3 |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Pleocroisme | fort |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2012-101 |
| Símbol | Adc |
| Referències | [1][2] |
L'adachiïta és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la turmalina. Va rebre el nom del professor nonagenari Tomio Adachi (1923-), qui va investigar en profunditat la mina Kiura (Saiki, Japó), on va ser descoberta aquesta espècie.
Propietats[modifica]
L'adachiïta és un silicat amb fórmula CaFe₃Al₆(Si₅AlO18)(BO₃)₃(OH)₃(OH). Cristal·litza en el sistema trigonal formant cristalls prismàtics hexagonals de fins a 2 cm. El seu color és marró-porpra o blau-porpra, tot i que també es troba de color negre formant agregats massius. La seva duresa a l'escala de Mohs és 7. Encara no està classificat en cap grup dins de la classificació de Nickel-Strunz o dins de la classificació de Dana.
Formació i jaciments[modifica]
Es troba en filons hidrotermals que tallen dipòsits metamòrfic laterítics d'esmeril. Només se n'ha trobat adachaiïta al lloc on va ser descoberta, a la mina Kiura, Saiki, Prefectura d'Oita, Kyushu, Japó, una mina que va començar a explotar-se en el segle XVI o xvii.[3] Sol trobar-se associada a altres minerals com margarita, clorita, diàspora i schorl.
Referències[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- Imatge d'una adachiïta (anglès)