Adriana Janacópulos
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1897  Petrópolis (Brasil) |
| Mort | 1978 (80/81 anys) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Escultura |
| Ocupació | escultora |
| Família | |
| Germans | Vera Janacópulos |
Adriana Janacópulos (Petrópolis, 1897 - 1978) va ser una escultora brasilera del segle xx.
Biografia
[modifica]Adriana Janacopulos va néixer a Petrópolis, Rio de Janeiro el 1897.[1] D'ascendència grega, era neboda del polític Pandiá Calógeras. Després de la mort de la seva mare, Adriana es va traslladar a París amb la seva germana Vera, que es convertiria en cantant lírica.[1]
A París, Janacopulos va estudiar escultura amb Léo Laporte-Blairsy, Raoul Larche i Antoine Bourdelle i va fer amistat amb Amedeo Modigliani, Jacques Lipchitz i artistes de la colònia russa.[1]
Es va casar amb l'escultor rus Alexandre Wolkowyski, amb qui va tenir dues filles.[1]
Quan va esclatar la Primera Guerra Mundial, les germanes Janacópulos es van traslladar a Bèlgica i després a Ginebra, Suïssa. Acabada la guerra, va tornar a París, exposant les seves obres en diversos salons artístics, com el Salon d'Automne i les Tulleries. Va conviure amb els artistes brasilers del modernisme, com Anita Malfatti, Victor Brecheret i Di Cavalcanti, participant a l'Exposició d'Art Llatinoamericà de 1924.[1]
.jpg)
Janacópulos es va divorciar de Wolkowyski el 1926. Va continuar exposant a París fins que va tornar al Brasil el 1932. Amb el suport del seu oncle i de l'Associació d'Artistes Brasilers, Janacopulos va realitzar la seva primera i única exposició individual al Brasil al Palace Hotel de Rio de Janeiro. L'exposició va comptar amb la presència d'artistes i polítics.[1]
Va rebre encàrrecs d'individus i agències governamentals. Va esculpir la tomba del poeta Felipe d'Oliveira el 1933 i el 1935 va fer tres monuments en honor als morts de la Revolució Constitucionalista de 1932 per a les facultats de dret, medicina i enginyeria de la Universitat de São Paulo.[2]
L'any 1938 Janacópulos va rebre un encàrrec del Ministeri d'Educació i Sanitat per esculpir una obra per al palau Gustavo Capanema.[3] Va participar a la primera Biennal d'Art de São Paulo, l'any 1951.
Després de la mort de Vera el 1955, Adriana va homenatjar la seva germana amb un bust, inaugurat el 1958 a la plaça de París, a Rio de Janeiro.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Cerchiaro, Marina Mazze. «Construções do feminino nos anos 1930: a trajetória da escultora Adriana Janacópulos». Labrys, études féministes. Arxivat de l'original el 20 d’agost 2017. [Consulta: 2 novembre 2017].
- ↑ 2,0 2,1 «JANACOPULOS, Adriana». Brasil Artes Enciclopédias. Arxivat de l'original el 2020-01-14. [Consulta: 2 novembre 2017].
- ↑ Bastos Isabela, Isabela. «Marco modernista modernizado». Globo Online. Arxivat de l'original el 2020-11-29. [Consulta: 2 novembre 2017].
Bibliografia complementària
[modifica]- Rossetti Batista, Marta «A escultora Adriana Janacópulos» (en portuguès). Revista do Instituto de Estudos Brasileiros, 30, 31-12-1989, pàg. 71–93. DOI: 10.11606/issn.2316-901X.v0i30p71-93. ISSN: 2316-901X.
- Mazze Cerchiaro, Marina; Valin Paredes, Roberta «O arquivo Marta Rossetti Batista: mulheres, memória e história». VIII Seminârio Nacional do Centro de Memôria - UNICAMP.