Adriano in Siria (Airoldi)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de composicióAdrià a Síria
Forma musical òpera
Compositor Pietro Airoldi
Llibretista Pietro Metastasio
Llengua original Italià
Font literària Apostolo Zeno, Battista Guarini i Torquato Tasso
Gènere dramma per musica
Actes dos
Personatges
Estrena
Data 1821
Escenari Teatro Carolino de Palerm,
Modifica les dades a Wikidata

Adriano in Sria fou el sisè dramma per musica que l'italià Pietro Metastasio, que escrigué com a poeta oficial de l'emperador d'Àustria. El text fou encarregat perquè servís de llibret a l'òpera homònima del compositor Antonio Caldara (16701736), aleshores mestre de capella de la cort imperial de Viena.

L'obra, dividida en tres actes, s'estrenà a Viena el dia de l'onomàstica de l'emperador Carles VI, el 4 de novembre del 1732.

Origen i context[modifica]

Les fonts a les quals acudí Metastasio pels fet històrics que es narren foren: la Història Augusta i les obres de l'historiador romà Cassi Dió, presentant Adrià com a tirà magnànim, molt en la línia del Despotisme il·lustrat imperant a l'època.

Representacions[modifica]

El 1821 el compositor italià Pietro Airoldi compongué sobre el mateix text en italià una òpera homònima dividida en dos actes, l'estrena de la qual tingué lloc al Teatro Carolino de Palerm a benefici del tenor Giovanni David (Nàpols, 1790Sant Petersburg, 1864).

Personatges[modifica]

El tenor Giovanni David com a Alessandro, de l'òpera de Pacini Gli arabi nelle Gallie. Oli de Francesco Hayez (1850).
Personatge Tessitura Repartiment el 1821
Director: Pietro Airoldi
Adrià (emperador romà) tenor Giovanni David
Sabisa (promesa d'Adrià) soprano Adelaide Mazzante Piermarini
Osroes I de Pàrtia (rei dels parts, presoner d'Adrià) baix Luigi Lablache
Emirena (filla d'Osroes, presonera d'Adrià) soprano Girolama Dardanelli Corradi
Farnaspes (promès d'Emirena, presoner d'Adrià) tenor Francesco Piermarini
Aquil·les (tribú romà, confident d'Adrià) baix Gaetano Chambran

Argument[modifica]

L'acció se situa a la ciutat d'Antioquia, on efectivament Adrià fou proclamat emperador. Sense preocupar-se gaire per la cronologia, Metastasio ens presenta Sabina, neboda de Trajà, com a amant i promesa d'Adrià. L'emperador ha conquerit l'imperi Part i ocupat la seva capital, Ctesifont. Entre els nombrosos presoners es troba el rei Osroes I de Pàrtia; la princesa Emirena, la seva filla; i el noble part Farnaspes el seu promès. Adrià aviat és atret per la bellesa d'Emirena, i lluita entre unir-se a ella en matrimoni, cosa que garantiria una pau durable entre els dos pobles, o mantenir-se fidel a Víbia Sabina, neboda del seu antecessor, i promesa seva. Finalment venç la virtut, representada per Sabina; sobre la passió carnal que encarna Emirena, acabant l'obra amb la feliç unió entre l'emperador i la noble romana.

Influència[modifica]

Metastasio tingué gran influència sobre els compositors d'òpera des de principis del segle XVIII fins a començaments del segle XIX. Els teatres de més renom representaren en aquest període obres de l'il·lustre italià, i els compositors musicalitzaren els llibrets que el públic esperava ansiós. Adrià a Síria és potser un dels llibrets que més èxit obtingué, car foren més de 50 els compositors que li posaren música.[1][2][3]

Notes[modifica]

  1. Timms, Colin. Oxford & Journals. Handelian and otter librettos in Birmingham central library (en en), 1984. 
  2. Pascual, Josep. Ed. Robinbook. Guía Universal de la Música Clásica. (en castellà), 2004, p. 445. ISBN 9788496222090 [Consulta: 22 octubre 2010]. 
  3. AA., VV. Ópera. Könemann Verlagsgesellschaft, 1999 [Consulta: 22 octubre 2010]. 

Bibliografia[modifica]