Egirina

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Aegirina)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de mineralEgirina
8336M-aegirine.jpg
Cristall monoclínic d'egirina amb ortoclasa, Mont Malosa, districte de Zomba, Malawi (mida:85 mm x 83 mm; 235 g)
Fórmula química NaFe+3Si2O6
Epònim Aegir
Localitat tipus Låven island
Classificació
Categoria inosilicats
Nickel-Strunz 10a ed. 9.DA.25
Nickel-Strunz 9a ed. 9.DA.25
Nickel-Strunz 8a ed. VIII/F.01
Dana 65.1.3c.2
Propietats
Sistema cristal·lí monoclínic
Hàbit cristal·lí cristalls >3 mm, prismàtic, radial
Grup espacial grup espacial 15
Color negre, negre verdós, marró vermellós, verd
Exfoliació {110} bona
Fractura irregular
Tenacitat trencadissa
Duresa 6
Lluïssor vítria o de resina
Color de la ratlla gris groguenc
Densitat 3,5 a 3,6 g/cm3 (mesurada) 3,576 g/cm3 (calculada)
Pleocroisme visible
Fluorescència no en té
Magnetisme no en té
Més informació
Estatus IMA aprovat
Codi IMA IMA1998 s.p.
Referències [1]
Modifica dades a Wikidata

L'egirina, aegirina o acmita és un silicat, concretament un inosilicat del grup dels piroxens i el subgrup dels clinopiroxens. El seu nom prové de n'Ægir, el déu del mar en la mitologia nòrdica, ja que un dels primers minerals descrits va ser trobat a prop del mar. Va ser descobert l'any 1821 a Rundemyr, Noruega (en aquell moment se li va donar el nom d'acmita); va ser anomenat com a egirina el 1835 pel capellà i mineròleg Hans Morten Thrane Esmark. L'espècimen anomenat per Thrane va ser trobat a Låven, Langesundsfjorden, Noruega.

Característiques químiques[modifica]

La seva fórmula química és NaFe+3Si2O6. Normalment se sol presentar a la natura amb altres impureses que produeixen canvis en la seva coloració. Aquestes impureses poden ser: alumini, titani, vanadi, manganès, magnesi, calci, potassi, zirconi o ceri.

Context geològic de formació[modifica]

S'acostuma a trobar generalment en roques ígnies alcalines, carbonatites i pegmatites; també es troba en roques metamòrfiques com esquists afectats per metamorfisme regional, gneisos, roques formades en fàcies d'esquists blaus i per metasomatisme de granulites riques en sodi.

Referències[modifica]

  1. «Egirina» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 abril 2015].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Egirina Modifica l'enllaç a Wikidata