Vés al contingut

Agapornis d'Etiòpia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Agapornis taranta)
Infotaula d'ésser viuAgapornis d'Etiòpia
Agapornis taranta Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes4,7 g Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries5 Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22685334 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePsittaciformes
FamíliaPsittaculidae
TribuPsittaculini
GènereAgapornis
EspècieAgapornis taranta Modifica el valor a Wikidata
Edward Smith-Stanley, 1814
Femella

L'agapornis d'Etiòpia o inseparable d'Etiòpia [1] (Agapornis taranta) és un petit lloro, per tant un ocell de la família dels psitàcids. No són gaire comuns com a ocells de gàbia.[2]

Morfologia

[modifica]
  • Fa una llargària de 16 – 16,5 cm, i és l'espècie més grossa del gènere Agapornis.[3]
  • Presenta dimorfisme sexual. Els dos sexes són bàsicament verds, però el mascle té el front de color vermell i un anell ocular del mateix color. L'ala del mascle és negra per sota, mentre que a les femelles són verdoses o d'un color negrós.[3]
  • La cua és negra amb un color groguenc a la punta i sota la cua. La gropa i la cua, per sobre, són de color verd clar.
  • Bec vermell i potes grises.

Hàbitat i distribució

[modifica]

Viu tant en planures com en regions de muntanya des del sud d'Eritrea fins al sud-oest d'Etiòpia.[4]

Alimentació

[modifica]

Mengen llavors, baies i fruites. Durant l'època de les figues baixen a les valls per menjar-ne. També mengen baies de ginebre. En captiveri mengen pipes de gira-sol, blat de moro, pomes i figues.

Reproducció

[modifica]

Nia en cavitats d'arbres, i porta el material per a la construcció del niu entre el plomatge. Ponen 3 – 4 ous blancs, que la femella cova durant 23 dies. Els pollets abandonen el niu als 45 dies de vida.[5]

Estatus

[modifica]

És considerat comú en la seva àrea de distribució, per la qual cosa és conceptuada per la UICN Red list com en "risc mínim".[4]

Referències

[modifica]
  1. Comissió dels Noms dels Ocells en Català. Diccionari dels ocells del món: Ocells no passeriformes. Fundació Barcelona Zoo; Institut Català d'Ornitologia; TERMCAT, Centre de Terminologia
  2. Alderton, David (2003). The Ultimate Encyclopedia of Caged and Aviary Birds. London, England: Hermes House. p. 219. ISBN 1-84309-164-X
  3. 3,0 3,1 Le Breton, Kenny. Lovebirds...getting started. USA: T.F.H. Publications. pp. 88–89. ISBN 0-86622-411-4
  4. 4,0 4,1 Distribució i justificació d'estatus en IUCN Redlist Rev. 20-02-2010
  5. Alderton, David (2003). The Ultimate Encyclopedia of Caged and Aviary Birds. London, England: Hermes House. p. 219. ISBN 1-84309-164-X