Agent provocador
Un agent provocador és una persona emprada per la policia o altra entitat per actuar en secret per atreure o provocar a altra a cometre un acte il·legal.[1] De manera més general, el terme pot referir-se a una persona o grup que tracta de desacreditar o danyar a una altra provocant que cometi una mala acció. Com a eina coneguda per prevenir la infiltració d'agents provocadors, els organitzadors de grups de persones grans o controvertits poden implementar i coordinar "delegats" (en anglès també anomenats marshals o stewards).[2] [3]
Un agent provocador pot ser un policia o un agent secret, que encoratja als sospitosos a dur a terme un crim en condicions tal que es puguin obtenir proves, o que suggereix la comissió d'un delicte a un altre, amb l'esperança que hi estiguin d'acord amb el suggeriment i siguin condemnats pel crim. Una organització política o govern pot utilitzar els agents provocadors contra els opositors polítics. Els provocadors tracten d'incitar a l'adversari a realitzar actes contraproduents o ineficaços per fomentar el menyspreu, o per crear un pretext per a l'agressió contra l'oponent. Històricament, els espies de la mà d'obra, contractats per infiltrar, controlar, interrompre o subvertir les activitats sindicals, han utilitzat tàctiques d'agent provocador. Les activitats d'agent provocador suposen temes ètics i legals.
Referències[modifica]
- ↑ Müller, Lina. La infiltració policial a la llum de la jurisprudència més recent (tesi). Universitat de Girona, Maig 2016, p. 28 [Consulta: 20 febrer 2023].
- ↑ Belyaeva, Nina; Bull, Thomas; Goldberger, David; Hamilton, Michael; Jarman, Neil; Khaidarova, Muatar S.; Ostaf, Seghei; Poghosyan, Vardan; Vashkevich, Alexander; Zhovtis, Yevgeniv A.. Guidelines on Freedom of Peaceful Assembly (en anglès). 2a edició. OSCE's Office for Democratic Institutions and Human Rights, 2010 [Consulta: 20 febrer 2023].
- ↑ Bryan, Dominic «The Anthropology of Ritual: Monitoring and Stewarding Demonstrations in Northern Ireland» (en anglès). Anthropology in Action, 13, 1-2, gener 2006, pp.22-31. DOI: https://doi.org/10.3167/aia.2006.131205 [Consulta: 20 febrer 2023].(Subscripció necessària.)